dissabte, 29 de novembre del 2014

Aviat, nou número (i número 9) de 'Portella' a la venda

La cuina és, probablement, la forma més accessible, afectuosa i —sens dubte—saborosa de cultura. Dedicar el dossier central de la revista a les tradicions alimentàries i gastronòmiques d’Andorra ens sembla una forma idònia d’acostament als altres pobles dels Pirineus amb què compartim, també, costums relacionats amb el menjar.
Àpats, festes, rituals culinaris, ingredients i tècniques d’elaboració, si bé amb les respectives diferències i peculiaritats, són elements que, més que distanciar-nos, ens relacionen els uns amb els altres. Conreem els mateixos productes, elaborem plats molt semblants i celebrem festes en dates molt properes, sempre vinculades a determinats aliments i als cicles naturals de la vida. La cuina, doncs, ens apropa. Ens apropa i ens sorprèn amb noves receptes que hem après d’antics comensals.
A les pàgines del dossier “Cuines: de la subsistència a la sofisticació” hi trobareu la sinceritat i la voluntat d’uns autors que creuen que l’hora de menjar és massa important per maquillar-la amb mentides pietoses o falses retòriques. Yvan Lara parteix del menú que Andorra va oferir al copríncep François Hollande per respondre, en clau antropològica, una pregunta tan innocent com complexa: què entenem per cuina típica andorrana? Jaume Fàbrega, per la seva banda, embasta una genealogia dels productes de la cuina andorrana; n’anomena l’ascendència, la descendència i les aliances, i en reconeix els plats principals, com les populars escudelles. Bru Noya se centra en els protagonistes de la cuina contemporània andorrana per parlar-nos de les seves creacions i els principals restaurants on tastar-les. Finalment, el xef de postres Guille Cervera ens regala les postres Portella, especialment concebudes per assaborir les nostres muntanyes.
L’obra dels fotògrafs Montserrat Altimiras i Carles Esteve és el complement indispensable del dossier. La riquesa visual i expressiva que aporten les seves imatges, delimitades per un halo negre a les cantonades, accentua el caràcter efímer de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració dels plats i l’art de degustar i apreciar menjars i begudes.
Passeu, passeu i seieu, que el plat ja és a taula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada