 |
| Les revistes culturals, rigoroses i assequibles FERRAN FORNÉ |
Les revistes culturals, rigoroses i assequibles
La
crisi econòmica no ha acabat amb bona part de les capçaleres
històriques culturals catalanes. 'Serra d'Or', 'L'Avenç', 'L'Espill' i
'Reduccions' segueixen apareixent amb puntualitat, acompanyades de
publicacions més recents com 'Mirmanda', 'Caràcters', 'Transfer' i
'Portella'
JORDI NOPCA
| Actualitzada el 07/07/2012
En l'últim número de L'Espill , monogràfic dedicat al 50è aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians ,
el seu director, Antoni Furió, es pregunta si l'intel·lectual encara és
possible o es tracta d'una figura obsoleta o en perill d'extinció. La
resposta, sigui afirmativa o negativa, no altera el fet que els lectors
catalans encara disposen d'una àmplia oferta de revistes culturals de
mitjà i alt nivell, adreçades a un públic culte, encara que no
necessàriament acadèmic. La conjuntura econòmica actual ha paralitzat
projectes de qualitat i de gran simbolisme com Revista de Catalunya , fundada l'any 1924 per Antoni Rovira i Virgili, i Els Marges , nascuda l'any 1974 per iniciativa de Joaquim Molas. Transversal ,
una revista de cultura contemporània finançada per l'Ajuntament de
Lleida, va deixar d'aparèixer l'any 2007, després d'una dècada
d'excel·lència i 31 números. El cas d' Idees és
lleugerament diferent: la versió impresa de la publicació del Centre
d'Estudis de Temes Contemporanis va acomiadar-se després del número del
mes de gener, però en subsisteix el portal web, actualitzat cada
setmana.
"Fa una mica més de deu anys semblava que hi havia una florida de revistes culturals -recorda Gustau Muñoz, cap de redacció de L'Espill des
de l'any 1999-. La mort de Joan Fuster havia interromput la publicació
de la revista dotze anys després de la seva fundació. A finals dels 90,
coincidint amb un canvi de la política de publicacions de la Universitat
de València, ens vam plantejar un renaixement". Furió i Muñoz van
engegar la nova època deL'Espill : "Oferim pensament crític i en
català. Les revistes tenen una funció cultural important. Poden activar
els debats socials i intel·lectuals, són un espai intermedi entre la
premsa i el món del llibre".
Des de fa una mica més d'una dècada, la Universitat de València publica dues revistes més de gran prestigi: Mètode , especialitzada en ciència, iCaràcters , que segueix l'actualitat literària amb rigor. L'Espill és
l'única revista en català que forma part d'Eurozine, associació amb seu
a Àustria que posa en contacte més de 80 revistes culturals europees.
"La voluntat d'Eurozine és promoure el debat intercultural a nivell
europeu -explica Muñoz-. Tot el que suposi trencar possibles barreres
ens interessa". Juntament amb L'Espill , només hi ha dues revistes de l'Estat que formin part d'aquesta xarxa europea: Letras libres i Transfer , una publicació de l'Institut Ramon Llull. "És una revista de revistes -diu Marc Dueñas, un dels dos editors de Transfer -.
Publiquem un número cada any, amb una antologia dels articles publicats
en una desena llarga de revistes culturals en català. Traduïts a
l'anglès, els textos serveixen per divulgar aportacions de pensadors i
investigadors catalans, tant en el món acadèmic com en el sector
editorial". Els sis números publicats des del 2006 han comptat amb
il·lustracions d'Antoni Tàpies i Miquel Barceló, entre d'altres. "Les
retallades pressupostàries faran que el pròxim Transfer, que surt
al setembre, tingui menys pàgines i sigui menys il·lustrat, però el
Llull vol tirar endavant la iniciativa". Una de les bones notícies és
que Eurozine ha ofert a la institució l'organització del congrés de
l'any 2013: "L'esdeveniment podria redundar en la visibilitat de moltes
revistes d'interès local", assegura Dueñas. Un cas tan singular com el
de la revista Transfer és Catalan International View , una
iniciativa de la Fundació CATmón que publica trimestralment reportatges
i entrevistes d'autors catalans, íntegrament traduïda a l'anglès amb
vocació d'apel·lar a un públic internacional.
La primera pedra
L'any 2011, coincidint amb el seu vuitantè aniversari, Lluc comunicava
la seva desaparició. Un any després, la revista cultural mallorquina
prepara el seu retorn, una iniciativa del seu últim director, Pere
Fullana. Durant la postguerra, la primera revista en català que va donar
una importància estructural als temes culturals va ser Canigó (1954-1984). Serra d'Or ,
fundada l'any 1959 per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, és, ara
per ara, la publicació "d'alta divulgació cultural més antiga", en
paraules del seu cap de redacció, Antoni Munné-Jordà. "La revista ha
tractat la cultura des d'un vessant molt ampli: s'hi poden trobar
articles sobre ciència, agricultura i paisatge fins a espectacles
-teatre, cinema i televisió-, a més de reportatges històrics i
literaris, dues de les seccions en què s'ha distingit Serra d'Or ",
repassa Munné-Jordà, que va entrar com a corrector a la revista l'any
1976 i segueix al peu del canó des de llavors. "Abans podíem parlar de
tota l'actualitat literària en català -recorda el seu redactor en cap-.
Alguns dels nostres subscriptors podien comprar totes les novetats en
català de la temporada, que rondaven la cinquantena. Ara és materialment
impossible: cada any es publiquen més de 5.000 títols nous".
Munné-Jordà reconeix que "la tasca de suplir tot el que no hi havia en
català a la dècada dels 60" ha estat heretada pels diaris i els
suplements culturals. "Des que el pare Josep Massot i Muntaner va
començar a dirigir Serra d'Or l'any 1995, hem treballat en una
maqueta més visual i hem alleugerit els articles més llargs i
especialitzats". Publicacions de l'Abadia de Montserrat ha assumit, des
de l'any 2008, la revista Randa , que des del 1975 aprofundeix en la investigació de la història i la cultura de les Balears.
La bona salut de la història
La revista d'investigació històrica Sàpiens ocupa la quarta posició en el rànquing de mensuals més llegits, amb una mitjana de 156.000 lectors.L'Avenç la
segueix a distància -33.000 lectors-, però ha experimentat un
creixement important durant l'última dècada. Nascuda el 1977, és
dirigida des del 1999 per l'historiador Josep Maria Muñoz. "El canvi més
important que hem fet en aquests últims anys és que abans la gent rebia
la revista, i ara la llegeix -explica Muñoz-. Hem passat de ser una
revista molt clàssica d'història, molt tancada en ella mateixa, a ser
una revista molt més pensada per als lectors. Parem molta més atenció a
la crònica cultural. Ens agradaria incloure un reportatge extens i en
profunditat cada mes". L'Avenç també compta actualment amb un
interessantíssim segell editorial que ha publicat des de llibres
d'assaig (Josep Termes, Marina Subirats) fins a volums sorgits a partir
d'articles de la revista (Manzano, Puntí, Beszonoff) i algun llibre de
ficció (Balzac, Roth, Perec). L'editorial valenciana Afers també compta
amb interessants revistes culturals ( Afers , El contemporani ), una estratègia similar a la d'Eumo i la revista Reduccions de
poesia, que aquest maig ha arribat al número 100 després d'un llarg
periple històric, que va arrencar a Vic l'any 1977 de la mà de Segimon
Serrallonga, Miquel Martí i Pol, Jordi Sarrate, Lluís Solà i Ricard
Torrents.
La necessitat "de consciència crítica en temps de crisi" ha estat el principal motor de creació de Portella , revista de lletres i arts andorrana que acaba de presentar el quart número. Una altra iniciativa singular recent és Mirmanda. Ubicada a l'Empordà i el Rosselló, prepara el setè número anual, centrat en els pied-noirs .
"Triem elements d'anàlisi tot sovint molt locals que tenen lectures
universals", diu Òscar Jané, un dels seus fundadors. Som conscients que
els moments de crisi són especialment importants. En moments com
aquests, la imaginació és fonamental per sobreviure".
