divendres, 12 de desembre de 2014

Portella, 9 (Esther Jové, al "BonDia")


L’evolució de la societat andorrana vista des de l’art de la gastronomia

Escrit per: E.J.M./Foto: T.M.
 
Quan el xef Ferran Adrià va ser convidat a la Documenta de l’any 2007 –el gran certamen d’art contemporani que se celebra cada cinc anys a Kassel (Alemanya)–, la gastronomia va entrar per la porta gran a la llista de les arts. Ara ningú ho discuteix. Creació, innovació, plaer, memòria... La cuina omple els sentits, és escultura, pintura, treball amb la matèria. I també és el reflex d’una societat i la seva evolució. Per això, el col·lectiu cultural Portella ha dedicat el dossier central del número 9 de la revista Portella. Andorra, Lletres, Arts a la gastronomia andorrana.

Des de la tradicional arengada a la cuina més innovadora, amb les reflexions d’un gastrònom, un antropòleg i un periodista, i les fotografies del tàndem Carles Esteve-Montserrat Altimiras, el dossier Cuines. De la subsistència a la sofisticació presenta l’evolució de la cuina del país. A més, el xef de postres Guille Cervera ha rebut l’encàrrec d’elaborar les postres Portella, en què representa Andorra: “Hi combino desig i memòria”, ha explicat el creador. El riu és la crema de nabius; la neu, la crema de nata i mel; les flors, minigelatines de gerds i mango; els prats, pols de te verd... “Unes postres multisensorials”, ha afegit el xef.

El dossier es complementa amb “una bogeria impossible”: una fotografia de tretze persones destacades de l’àmbit gastronòmic simulant el Sant Sopar de Leonardo Da Vinci, presa al menjador de Casa Rull. Una imatge per a la història.

ALTRES TEMES

El número de la tardor 2014 de Portella també inclou un monogràfic dedicat al poeta Joan Vinyoli (1914-1984), de qui es commemora el centenari del seu naixement. El dossier inclou firmes de categoria: Enric Casasses, Jordi Llavina, Albert Vinyoli i Pep Solà, a més de fotografies de Ricard Lobo que il·lustren alguns poemes de Vinyoli. El monogràfic també inclou documentació interessant, com una fotografia del poeta d’excursió a Andorra l’any 1933.
A la revista també s’hi publiquen relats de Francesc Serra, Txema Díaz-Torrent i Andrés Luengo, que clou el cas andorrà de Philip Marlowe. La carpeta artística es dedica a Ahmed Keshta, “que es consolida com a artista prolífic i polivalent” que utilitza “la llum com a matèria”.

Imma Tor continua amb les cartes imaginades de l’hotel Riba, en les quals evoca “records familiars”; Cinta Pujal narra la troballa del documental Andorra, de Joan Castanyer, de 1948, que es va localitzar als Estats Units; David Gálvez i Àngel Calvente fan duet i el pintor Perico Pastor parla de l’art i de la vida en una entrevista.

Coincidint també amb el centenari del naixement d’Esteve Albert, Jordi Pasques –comissari de l’Any Esteve Albert a Catalunya– parla de l’estreta relació de l’escriptor i agitador cultural amb Andorra, país que va estimar i on es va instal·lar l’any 1955 i va morir el 1995.

Cap comentari:

Publica un comentari