diumenge, 4 de desembre del 2011

L'esdevenidor i 'Portella' (article d'Antoni Morell)


Article publicat al Diari d'Andorra el 27.11.2011

No és flor d’un dia; és un espai on pensar, escoltar, dialogar, escriure, veure, mirar i admirar, i, ensems, entrar en el concepte de la crítica, que en grec significa ‘lluita’, lluny de qualsevol amargor
Napoleó, que malgrat ser el que fou va ser copríncep d’Andorra, deia que: “Mai no has d’interferir en un enemic que s’està destruint a si mateix.” Quina lliçó, oi?

Sí, és bo, a voltes, rememorar frases, expressions, aforismes que han sorgit de les boques de pretesament  grans homes, que no han estat una altra cosa sinó corcats dictadors que avui, arreu, blasmen. Però és cert el que deia Bonaparte: ja es podriran ells mateixos! No cal ni citar-los, ni assajar que es transformin o tinguin terceres o quartes oportunitats. L’esdevenidor no és res més que un got de daus, esmorteïda la seva blancor, menjat el tacat dels punts dels números indicant asos i sanasos que es llença i es llença.


El joc dels daus! Aquí sorgeixen en aquest futur realitats importants de les quals després parlarem. Sempre he subscrit el que deia i diu Andrés Rábago, El Roto, quan textualment l’any 1999, en un dels seus acudits, escrivia: “Para salir de donde estamos tenemos que tener al menos la decencia de no tapar la realidad.”


Penso que tot país, més enllà de les seves instàncies públiques, ha de tenir referències en el pla artístic, cultural i sociològic. Després d’unes col·laboracions meves, ben modestes però de les quals he rebut moltes i afectuoses i respectables i respectades opinions, un xic dures les meves, penso que hi ha un futur, un futur per al país, absurdament difícil i lúcid i sense que ningú no prometi res, perquè no és temps de prometençes sinó temps d’esforços i lluites. I cal dir que els qui somiem una Andorra més justa i equitativa, no inventada ahir o abans-d’ahir sinó en un país retrobat, analitzat, repensat i també criticat, certament, com el que es plasma en aquesta publicació intitulada Portella, que ja ha arribat al seu número 3, ens en sentim orgullosos.


Matrimoniar contingut i continent, no només en el pla intel·lectual, sinó en el material, en el de la creació, és una rara avis. Podem dir que Portella no és flor d’un dia; és un espai on pensar, escoltar, dialogar, escriure, veure, mirar i admirar, i, ensems, entrar en el concepte de la crítica, que en grec significa lluita, lluny de qualsevol amargor. D’altra banda, Portella és una publicació, al meu entendre, aliena a qualsevol elitisme i és un repte importantíssim per recollir, traspassar i reinventar el futur. La seva publicació continuada és un gran esdeveniment per a Andorra.


Em recorda temps enllà d’Andor­ra, Portella. Em ve a la consciència la gran publicació intitulada Andor­ra en paper cuixé, on Antoni Forné i Jou, Marc Vila i Riba, Pere Canturri i Montanya, el gran mestre Griera i tants altres escrivien i pensaven… Avui aquesta publicació és motiu de col·leccionisme o de bibliòfil, com tantes coses importants d’aquest país que, malauradament, són objecte o subjecte de museus.


També em recorda Portella el mecenatge del vell Antoni Aristot, del Bartomeu Rebés, del Julià Reig i de tants i tants altres...


Per tant, he de retre homenatge sincer als qui, sense gairebé un sou a la butxaca, han tingut l’alè d’endegar una publicació com Portella. Per això, per a mi Portella ha estat un magnífic, esplèndid miracle. Quan ja no albires res més enllà dels entristits pantans poder convertir idees i pensaments, realitats i suggeriments com els que es palesen en aquesta publicació és un motiu fefaent per creure, no en els miracles, sinó més aviat en el treball, en l’esforçada dedicació, en la creativitat i en el saber fer i crear amb sentit artístic i d’acurada elegància d’un grup de persones –intel·lectuals, mot que no agrada, a mi tampoc- que han parit, sí, sí, han parit sense gairebé ajuda de ningú una publicació digníssima, excel·lent i de manera urgent ser exportada més enllà del país.


A més, una publicació independent, vull dir lliure, com el sol i l’aire, sense parti pris. Ara –sempre succeeix el mateix quan és triomfa– semblaria que determinats poders s’acostarien melosos, mel·liflus i deterministes al que creuen que és important . Considero que la independència és quelcom que no té preu, i coneixent alguns dels creadors i realitzadors de Portella no és deixaran fàcilment entabanar. Però atenció, que cal ser pragmàtics, i sense pempis no es pot fer cultura seriosa com la que fan, també, altres i moltes persones al país i des d’associacions privades, parapúbliques o públiques, més enllà d’estructures institucionals.


Per això, jo demanaria ben modestament que, sobretot, compréssim i compressin Portella, i que la llegíssim i la comentéssim i, sobretot, esperéssim la seva publicació, que és, en definitiva, penso jo, el que cerquen els seus creadors.


Com deia el citat El Roto: “el valor que importa es la conciencia libre”, quan aquesta respon a uns plantejaments seriosos i portats a la pràctica amb molta cura, dignitat i gratis data.


Per això torno ara –jo el primer– a l’encapçalament: no interferim en la negativitat que es destrueix ella mateixa. Actuem en el futur, que cal recrear-lo, oi ? I entre tots.


Com diu el filòsof francès Edgar Morin, hauríem tots de “creure novament en l’autoètica”, la qual cosa significa autocrítica, autoexamen i jo hi afegiria: saviesa, com denota Portella. Benvinguda al món dels mortals andorrans.

divendres, 18 de novembre del 2011

Portella #3 a Ràdio Seu

Publicat a www.radioseu.cat

18 de novembre del 2011 a les 10:40. Cultura

El paisatge d'Andorra, protagonista del tercer número de 'Portella'

La revista publica un dossier sobre la petjada humana en l'entorn del país
L'exemplar també inclou textos de Roser Porta, Julio Cortázar i Jon Olaskoaga

Portella, la nova revista de cultura i art d'Andorra, acaba de publicar aquesta tardor el tercer número. El dossier central està dedicat al paisatge andorrà.
Segons ha explicat a RàdioSeu Txema Díaz, membre del consell de redacció de Portella, el reportatge mostra amb imatges i text l'efecte de la petjada humana en l'entorn d'Andorra. A les fotos hi apareixen elements que han definit l'actual paisatge com ara edificis, carreteres, túnels i viaductes. L'especial compta amb la col.laboració, entre d'altres, del naturalista Martí Boada.

Portella també publica un reportatge de la urgellenca Roser Porta sobre el festival de cinema de muntanya Picurt, que se celebra al juny a Artedó. El número 3 també inclou un text de l'escriptor argentí Julio Cortázar. L'exemplar s'obre amb un escrit de Jon Olaskoaga, que explica les seves impressions sobre racons d'Andorra i incideix en les arrels basques de molts topònims del Principat. El número es va presentar aquest dimecres al Pub Luxúria amb una bona assistència.

RàdioSeu emetrà aquesta setmana vinent una entrevista amb Txema Díaz, en què explica els objectius de la revista Portella i fa balanç del primer any de publicacions. En aquest temps, Portella ha guanyat el Premi Tristaina de periodisme i el Premi Arts Andorra de disseny.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Portella i 'Andorra dins el context literari' (DdA 10/11/2011)

Cultura

Escaldes-Engordany organitza unes jornades per analitzar la salut literària del país

Les jornades, que s’articularan al voltant de quatre sessions, els propers 15, 17, 22 i 24 de novembre, comptaran amb la participació d’escriptors, editors i professionals lligats al món de la literatura a Andorra.




Redacció/Agències - Escaldes - 10/11/2011

El Comú d’Escaldes-Engordany ha organitzat unes jornades literàries titulades Andorra dins el context literari, que analitzaran l’estat de salut de la literatura al país, així com l’impacte de les noves tecnologies en aquest sector.
La primera sessió, el 15 de novembre, servirà per presentar les jornades i parlar sobre la Creativitat en la xarxa global, una ponència que anirà a càrrec de Lluís Viu (Associació d’Editors d’Andorra) i Albert Salvadó (escriptor). En aquest sentit, els temes proposats versaran sobre el lloc d’Andorra en el context literari, el món de l’edició en l’actualitat, l’exportació de la literatura andorrana, noves formes-plataformes de distribució i la relació autor- editor.

El 17 de novembre serà el torn de la taula rodona Aplicacions diverses per a l’usuari: crítica, revistes, llibreters i altres, a càrrec de representants del col·lectiu Portella, la Societat Andorrana de Ciències, el Centre de la Cultura Catalana i diversos llibreters. Està previst parlar sobre la crítica literària a Andorra, el naixement d’un escriptor, les revistes literàries a Andorra, els premis, la figura del llibreter en la difusió de la cultura, i l’edició no comercial: blocs literaris i fires: punts forts i febles.

El 22 de novembre, els escriptors Joan Peruga i Albert Villaró parlaran del procés creatiu de l’escriptor, les noves tecnologies en el procés de creació, l’estatut del territori en l’obra literària i l’autor i els lectors: relacions, a la conferència Paper i boli o Mac?
Finalment, la darrera sessió, el 24 de novembre, portarà per títol Apple, Amazon i Google entre muntanyes. El futur ja és aquí? i parlarà sobre l’e-book, la venda en línia, reptes per als escriptors, el camí de les lletres andorranes, blocs literaris i trobada d’escriptors i lectors.

Portella a 'Andorra dins el context literari'

Andorra dins el context literari PDF Imprimir a/e
Image

Andorra dins el context literari

El Departament de Cultura del Comú d’Escaldes-Engordany ha organitzat unes jornades literàries titulades «Andorra dins el context literari», que analitzaran l’estat de salut de la literatura al país, així com l’impacte de les noves tecnologies en aquest sector.

Les jornades, que s’articularan al voltant de quatre sessions, els propers 15, 17, 22 i 24 de novembre, comptaran amb la participació d’escriptors, editors i professionals lligats al món de la literatura a Andorra. Estaran obertes al públic en general i tindran lloc a la biblioteca comunal d’Escaldes-Engordany de les 7 de la tarda a les 8.30 h del vespre.

A continuació, es detallen el temes concrets de cada sessió:
 
15 de novembre
19.00 h – Presentació de les jornades, a càrrec d’Albert Salvadó
19.15 h – Creativitat en la xarxa global, a càrrec de Lluís Viu (Associació d’Editors d’Andorra) i Albert Salvadó (escriptor)
Temes que es tractaran: el lloc d’Andorra en el context literari, el món de l’edició en l’actualitat, l’exportació de la literatura andorrana, noves formes-plataformes de distribució i la relació autor- editor.
 
17 de novembre
19.00 hAplicacions diverses per a l’usuari: crítica, revistes, llibreters i altres.
Taula rodona a càrrec de representants del col·lectiu Portella, la Societat Andorrana de Ciències, el Centre de la Cultura Catalana i diversos llibreters.
Temes que es tractaran: la crítica literària a Andorra, el naixement d’un escriptor, les revistes literàries a Andorra, els premis, la figura del llibreter en la difusió de la cultura, l’edició no comercial: blocs literaris i fires: punts forts i febles.
 
22 de novembre
19.00 hPaper i boli o Mac?, a càrrec de Joan Peruga (escriptor) i Albert Villaró (escriptor)
Temes que es tractaran: el procés creatiu de l’escriptor, les noves tecnologies en el procés de creació, l’estatut del territori en l’obra literària i l’autor i els lectors: relacions.
 
24 de novembre
19.00 h – Apple, Amazon i Google entre muntanyes. El futur ja és aquí?
Acte de cloenda amb l’assistència de tots els escriptors convidats.
 Temes que es tractaran: l’e-book, la venda en línia, reptes per als escriptors, el camí de les lletres andorranes, blocs literaris i trobada d’escriptors i lectors.

'Portella' 3 al DdA

PUBLICACIONS

‘Portella’, tercer número i amb voluntat d’ampliar territori

El col·lectiu que l’edita i dóna nom es planteja la distribució fora del país




Redacció - Andorra la Vella - 15/11/2011


El col·lectiu Portella es planteja ampliar les fronteres i començar la distribució de la revista que edita, que arriba al número tres, fora de les fronteres del país.
Un repte complicat, admet Manel Gibert, però que se senten capacitats per afrontar en no massa temps. Especialment ara que acaben de ser avalats per un parell de reconeixements. Caldria, però, incrementar la tirada de la publicació.
Gibert es mostra encantat amb els premis que la publicació acaba de rebre les últimes setmanes –el Tristaina de periodisme i el de disseny gràfic en el marc del cartell Arts Andorra–, un “estímul” per seguir amb “una aventura complicada”. A la qual ara voldrien donar un impuls i començar a distribuir-la fora de les fronteres del país. Aleshores, es plantejarien ampliar la tirada, que s’ha estabilitzat en 800 exemplars (el primer número va ser de 1.200).  La resposta del públic fins ara, assegura Gibert, ha estat bona. La publicació compta amb una subvenció del Govern, de 10.000 euros. El tercer número de la revista Portella, de periodicitat semestral, es presentarà demà, en dos actes:  el primer està previst per a les set de la tarda, al Col·legi d’Arquitectes, mentre que al vespre se celebrarà al pub Luxúria, a Andorra la Vella.

diumenge, 13 de novembre del 2011

Presentació imminent del número 3 de 'Portella'

Cliqueu damunt la imatge per engrandir-la i poder llegir-ne els detalls.

Presentació de 'Portella' a Sort, 5 de novembre de 2011




Proves fefaents que el Txema Díaz-Torrent i un servidor vam ser a Sort el cap de setmana passat presentant la revista 'Portella' en el marc d'una sessió promocional de l'associació Llibre del Pirineu (LldP). Aquí teniu quatre fotos de l'acte dut a terme a la biblioteca municipal de Sort, que sense ser multitudinari (tot i que Déu n'hi do!), sí que fou molt amable. És més, al final de la xerrada només una de les assistents em va venir a "llegir la cartilla" (positivament, això sí). El saldo, doncs, del tot positiu. En alguna de les fotos veureu que ens acompayà en Joan Obiols, escriptor i president de l'associació LldP.

diumenge, 6 de novembre del 2011

Premi Tristaina de periodisme: article de Teresa Ventura (forum.ad)



La setmana passada va tenir lloc a l’Auditori Nacional d’Ordino la vetllada literària més antiga del Principat d’Andorra. Amb la introducció per part del president del Cercle de les Arts i de les Lletres, Joan Burgués Martisella, la nit va ser plena d’actuacions musicals i teatrals en un nou format ideat per Líquid Dansa, que juntament amb l’Esbart Dansaire de les Valls del Nord i el pianista Jordi Barceló, van donar color al negre sobre blanc dels textos dels autors premiats. Va fer la presentació de la nit, amb caire literari-musical, l’actriu Irina Robles.

La Nit Literària va distingir a Lorena Tortosa, que va optar al premi Principat d’Andorra d’Investigació històrica amb el títol “Andorra del Medievo al 2.0”. Una anàlisi comunicativa a l’entorn de les eleccions anticipades. L’autora del treball, es va emportar un accèssit de 10.000 euros, la meitat de l’import total del premi, dotat pel Consell General.

El premi Fiter i Rossell de novel·la també va ser destinat a accèssits que van obtenir les obres “El cosidor d’errades”, escrita per Tessa Julià, i “16 dies de vinagre i fang”, escrita per Manuel Riera.

El Grandalla de Poesia, dotat per Crèdit Andorrà amb 4.000 euros, va ser per a Josep Fàbrega pel seu poemari “40 dies i 40 nits”. Un recorregut poètic inspirat en la pluja i el diluvi universal. El premi de teatre, dotat per la mateixa entitat, el va guanyar Octavi Egea amb l’obra “Els innocents”.

El Sant Carles Borromeu de contes i narracions, dotat per Banc Internacional Banca Mora amb 5.000 euros, el va obtenir Fernando Noguera, amb el títol “Tres trams de vida”. El premi d’assaig literari Sant Miquel d’Engolasters,dotat per Joan Escaler i Calva, va anar a mans de Jordi Marrugat pel treball “La poesia i l’Alquímia”.

El premi Tristaina de Periodisme, dotat per Andimesa, el va guanyar la Revista cultural “Portella”, dirigida per Joan Peruga que va obtenir un gran reconeixement del públic.

Finalment, el premi de novel·la curta “Manuel Cerqueda Escaler”, dotat per AndBanc, així com el de Banca Mora sobre divulgació científica van quedar deserts.

Pel que fa als homenatjats d’aquesta 34a edició van ser Pere Besolí i Enric Palmitjavila, per la seva aportació envers l’activitat cultural i especialment a la Nit Literària Andorrana, de la qual en són sponsors fidels des de l’inici del certamen.Va glosar la seva trajectòria, com és habitual, el vicepresident del Cercle, Simó Duró.

També va rebre un reconeixement especial, Enric Sabaté, l’antic col•laborador de Salvador Dalí, que va cedir al Govern d’Andorra l’escultura “Noblesse du temps”, que pertany a la sèrie de rellotges desfets que va crear el geni de Figueres. El rellotge que es troba a la Rotonda d’Andorra la Vella és un element que marca la persistència de la memòria del temps, de forma artística i creativa al bell mig de la capital. Va recollir la placa commemorativa la seva neboda, resident al país, ja que l’homenatjat estava de viatge.

Finalment, el President del Cercle de les Arts i de les Lletres, Joan Burgués, va presentar la nova convocatòria de la 35a Nit Literària Andorrana, la qual es celebrarà a la parròquia de la Massana seguint l’ordre protocolari, establert al seu dia per l’entitat, una de les més antigues del Principat d’Andorra.

divendres, 4 de novembre del 2011

'Portella' will be there!



Presentació de la revista Portella a la

Fira de Tardor de Sort 2011


Presentem en companyia d'altres amics
de l'Associació Llibre del Pirineu:


El parlar de Cerdanya
de Manel Figuera, Anna Montané, Agnès Figuera,
Enric Quílez i Salvador Vigo

Anem a plegar Manairons
d'Isidre Domenjó i Carme Invernón

Comarques oblidades
de Carles Gascón

La col·lecció "El Pirineu i la poesia de la història"
de Joan Obiols



A veure si ens reconeixeu a mister Díaz-Torrent
i a moi même (Gálvez Casellas).
Els dos duem barba, i serem a la carpa a les 18:30.
Call me Xisqueta.
Beee! Baaa!

Premi Arts Andorra per 'Portella' (plana web d'E.-E.)

Lliurament de premis de la XVIIª edició d’Arts Andorra

El Centre d’Art d’Escaldes-Engordany va acollir el dijous al vespre el lliurament de premis de la XVIIª edició d’Arts Andorra que organitza el Cercle de les Arts i les Lletres.

El lliurament de premis dóna el tret de sortida a l’exposició que es podrà veure fins el proper 19 de novembre al CAEE. Es tracta d’una mostra on s’hi poden veure diversos llenguatges artístics: pintura, escultura, disseny gràfic, fotografia i cartell publicitari. També és una bona ocasió per comprovar l’estat de l’art andorrà i de Catalunya.

El certamen d’Arts Andorra premia la creativitat, l’expressió i la personalitat de les obres que es presenten a concurs i fa cinc anys que el Cercle de les Arts i les Lletres compta amb la col·laboració del CAEE, on és possible exposar totes les obres. En aquesta edició, s’han presentat 122 obres.

Premiats:

L’accèssit de pintura: Josep Plaja per un quadre –sense títol– que plasma un carrer de la localitat de Néjar.

L’accèssit d’escultura: Sofia Isus per l’obra Gran petitesa en la immensitat.

Premi disseny gràfic en la modalitat de publicitat: 9 Màrqueting per la caixa publicitària SOM i un fullet d’Andbanc.

Premis disseny gràfic en la modalitat de llibres, cartells i publicació periòdica: A-Tracció-A (Joan Xandri) per la revista cultural Portella.

Primer premi de fotografia: Manuel J.Pineda per l’obra Puntos Suspensivos.


Premi Arts Andorra per 'Portella' ('BonDia Andorra')

Declarats deserts els primers premis Arts Andorra de pintura i d’escultura Imprimeix



Els jurats de pintura i d’escultura del 17è Cartell Arts Andorra han declarat deserts els primers premis. Les dues categories dels guardons artístics convocats pel Cercle de les Arts i de les Lletres han obtingut dos accèssits, dotats per Crèdit Andorrà amb 1.500 euros cadascun. L’accèssit de pintura ha estat per al pintor Josep Plaja (Palafrugell, 1955), per un quadre –sense títol– que plasma un carrer de la localitat de Néjar. L’obra forma part d’una col·lecció sobre Almeria, província espanyola de la qual l’autor prepara una exposició.

Plaja qualifica la seva obra de neorealista; treballa sempre a l’aire lliure i utilitza la tècnica de pintura a l’oli. Els motius de les seves pintures són la natura i les marines, i el seu traçat desdibuixat dóna importància a l’atmosfera i l’harmonia del paisatge.

La categoria d’escultura es queda per segon any consecutiu sense primer premi. L’accèssit ha recaigut en Sofia Isus (Sant Joan Despí, 1977) per l’obra Gran petitesa en la immensitat. Es tracta d’una peça de bronze on una petita figura de dona, suspesa a l’aire, s’asseu sobre una estructura en forma de filferro i contempla la immensitat de l’univers. L’autora simbolitza alhora la petitesa de l’ésser humà i la seva gran magnitud. Els premis Arts Andorra també inclouen la categoria de disseny gràfic, dotada pel ministeri de Cultura. En la modalitat de publicitat, l’agència 9 Màrqueting ha obtingut guardons per la caixa publicitària SOM i un fullet d’Andbanc. També s’han atorgat premis per a les modalitats de llibres, cartells i publicació periòdica, que ha reconegut la feina d’A-Tracció-A (Joan Xandri) amb la revista cultural Portella.

La categoria de fotografia ha rebut tres premis. La de cartell publicitari també s’ha declarat deserta, tot i que s’han atorgat dos accèssits.

L’entrega de premis s’ha fet coincidir amb la inauguració de l’exposició de les obres participants en el certamen, i que estaran al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany fins al 19 de novembre. Els jurats de pintura (Mercè Saurís, Ruth Casabella i Faust Campamà) i d’escultura (Francesc Rodríguez, Elisenda Vives i Josep Maria Ubach) han decidit que totes les obres participants en les dues categories siguin exposades al CAEE.

Entre els noms que podran trobar en la mostra hi ha el de Joan Canal, Eve Ariza, Alfons Valdés, Arnau Pérez Orobitg i Martín Blanco, el guanyador de l’edició passada en la modalitat de pintura.

Un altre premi per 'Portella': aquest cop, l'Arts Andorra

Tot i que la premsa del país avui a penes si se n'hagi fet ressò (només al 'BonDia Andorra'), hem de confirmar que tornem a estar de festa. Si fa pocs dies ens passaven la bona notícia de l'atorgament del premi Tristaina de periodisme de la XXXIV Nit Literària Andorrana, ahir es va fer lliurament a Joan Xandri (A-Tracció-A) del premi Arts Andorra de disseny en la categoria publicacions periòdiques per la seva col·laboració en la revista 'Portella'.

Abans de res, l'enhorabona al llorejat. Joan, molt bona feina!

De retruc, cal repetir que també estem d'enhorabona la resta de membres del col·lectiu que ha impulsat la revista. En general, cal estar satisfets de la feina feta i del reconeixement obtingut. En concret, cal estar contents pel rigor en el plantejament i l'execució del disseny i maquetació de la revista.

Un cop més, parlem d'una feina d'equip (col·lectiu Portella més A-Tracció-A) que està donant molt bons fruits.

Ep, i no us perdeu el número 3, que ja és "al forn"!

En qüestió de poc més d'una setmana, el presentarem en societat. No us perdeu les notícies que anirem proporcionant els propers dies.

5 de novembre de 2011: Associació Llibre del Pirineu a Sort

Recupero aquí sota un article sobre l'Associació Llibre del Pirineu que l'Andrés Luengo va publicar al 'Periòdic d’Andorra' el 18 abril del 2011 amb l'excusa que demà (5 de novembre de 2011) hi ha un acte de l'Associació Llibre del Pirineu a la Fira de Tardor de Sort. El Txema Díaz-Torrent i jo mateix ens desplaçarem fins a la VII Mostra d'Ovella Xisqueta amb l'afany de presentar la revista 'Portella' i no sortir-ne gaire esquilats. A l'article, a banda de l'ínclit Díaz-Torrent, hi apareix el nostre novel·lista revelació: Iñaki Rubio. Long live i, si us abelleix, ens veiem demà a Sort!

 

 

 

http://www.editorialandorra.com/components/com_virtuemart/shop_image/product/b593747e251d963be198e16a302817a4.jpgFacin la prova: el pròxim dia que visitin Barcelona, Lleida o Girona, entrin en una llibreria i hi busquin Trencadís, l’última novel·la d’Iñaki Rubio (Editorial Andorra); o La foscor visible, l’estupenda traducció al català de les memòries de la depressió de Wiliam Styron, cortesia –ja saben– de Límits: o encara més, …És estrany! Tres contes numèrics, el recull amb què Albert Ginestà es va endur l’últim Sant Carles Borromeu. El més probable –posem-hi la mà al foc– és que fracassin, perquè la trista, penosa realitat, és que els autors locals –sempre que no publiquin, és clar, amb editorials barcelonines– són avui invisibles més enllà de les nostres fronteres. I també els nostres segells. El pitjor del cas és que no cal anar tan lluny per comprovar l’escàs ressò de la producció literària nacional Runer avall: l’empresa és massa sovint igual de frustrant en places aparentment germanes com ara Puigcerdà, Tremp, Sort, Oliana i fins i tot la Seu. I superar d’una vegada aquesta frontera física i també mental és precisament l’objectiu de l’Associació Llibre del Pirineu, concebuda a la tardor a l’escalf de la Festa del Llibre del Pirineu que té lloc el primer cap de setmana de setembre a Organyà, i presidida per Joan Obiols: «La idea era aglutinar els agents interessats en el món del llibre en una sola entitat –autors i editors, és clar, però també llibreters, bibliotecaris, impressors, quiosquers i, en fi, qualsevol lector interessat– per superar l’atomització i l’aïllament tradicionals i, sobretot, donar visibilitat al llibre amb denominació d’origen pirinenca», diu Txema Díaz-Torrent, el coordinador per a Andorra. També, hi afegeix, funcionar com a canal d’interlocució entre els socis, insisteix, «perquè un llibre publicat a Andorra es trobi a Tremp o a Solsona –i al revés– i també entre els socis i les administracions a l’hora de gestionar subvencions i millorar la distribució, des del convenciment que una veu col·lectiva sempre serà més convincent que una d’individual».

Mig any escàs després del part, l’entitat ja frega el centenar de socis distribuïts per la Cerdanya, Val d’Aran, la Ribargorça, els dos Pallars, l’Alt Urgell i Andorra. I a partir d’avui mateix ja es pot trobar a les llibreries d’aquests territoris el primer catàleg conjunt, que recull una trentena llarga d’obres publicades per segells com ara Editorial Andorra, Límits i Fundació JuliàReig –entre les andorranes– i Salòria, Garsineu, Cim i Pagès, entre les catalanes. El flamant catàleg arriba a temps per Sant Jordi i constitueix la primera aparició pública de Llibre del Pirineu. «Molt probablement, una iniciativa com aquesta hauria sigut inviable per a cadascun els socis individualment. Junts podem publicar aquest fulletó i distribuir-lo per totes les llibreries del territori», diu. N’hi seguiran d’altres, i ben aviat: llibreries i biblioteques seran dos dels objectius prioritaris de l’entitat: que reservin –com ja fan algunes, tot sigui dit– un espai de l’aparador al llibre pirinenc. Així mateix, els coordinadors territorials actuaran com a intermediaris per facilitar l’accés d’autors i editors d’altres zones. Posar ordre, afinar dades i donar visibilitats als autors locals a Viquipèdia serà un altres dels camps d’actuació immediata de l’associació. Crear, promoure i divulgar la marca Llibre del Pirineu, de provada eficàcia en d’altres àmbits. Des del respecte a la personalitat i individualitat de cada autor i de cada territori, però també des de la convicció que en un món cada vegada més globalitzat, els problemes del sector del llibre local només es resoldran amb iniciatives conjuntes i amb una sola veu. Per cert, la quota de soci, uns testimonials 20 euros anuals. El preu d’un llibre.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Portella: Premi Tristaina (El Periòdic d'Andorra)

La Nit es queda a mitges

Correu electrònic Imprimeix PDF
  • El Fiter i Rossell i el Principat d'Andorra tornen a repartir sengles accèssits, i dos dels premis no es doten
A. L.
ORDINO

Els dos accèssits del Fiter i Rossell, Manuel Riera i Tessa Julià, flanquegen el ministre Esteve; a la dreta, la portaveu del jurat. Foto: TONY LARA
PeriodicSemblava que havia de ser la Nit del Fiter i Rossell. Així ho auguraven els trenta originals que havia rebut el premi, el degà dels guardons literaris nacionals i també el millor dotat, amb una sucosa bossa de 20.000 euros. Però no. A l'hora de la veritat, el jurat va decidir no dotar el Fiter i Rossell. Aquesta vegada, per falta de matèria primera no va ser, perquè les trenta novel·les que aspiraven al premi gros de la Nit constitueixen la participació més alta des que es convoca, el 1987. L'any passat tampoc no es va dotar, el Fiter i Rossell, però aquesta vegada el jurat ha sigut una mica més generós i ha repartit dos accèssits: el primer, per al Cosidor d'errates, de la barcelonina Tessa Julià (Matadepera, 1952), la història de l'ascens social d'un obscur, gris fill d'obrers del tèxtil a la Terrassa de finals del segle XX; el segon, atenció, per a 16 dies de vinagre i fang, novel·la negra del debutant Manuel Riera (Barcelona, 1959), veí de la capital i el primer autor de casa que ensenya la poteta pel palmarès del Fiter i Rossell des que Albert Salvadó se'l va embutxacar el 1999.

Està bé, en fi, que el jurat no doti un guardó si els originals presentats no donen la talla. Ara bé, caldrà també reflexionar sobre l'oportunitat que el Fiter i Rossell estigui dos anys seguits sense guanyador, amb la consegüent pèrdua de continuïtat, i reclamar dels promotors –el Cercle de les Arts, com a organitzador, i el ministeri de Cultura, com a patrocinador– que s'impliquin en la recerca d'originals premiables, incitant si cal autors de prestigi a presentar-s'hi com fan tots els premis literaris de l'univers. Especialment, si la dotació puja a 20.000 euros, un pessic que el situa entre el top ten de les lletres catalanes. Amb l'agreujant que aquesta sobtada caiguda de la qualitat dels concursants coincideix amb el canvi d'editor del premi: fins al 2009 el publicava Columna; l'any passat, el ministeri va tenir la bona pensada d'implicar-hi els segells nacionals, que en endavant havien de publicar el Fiter i Rossell. El 2010 no hi va haver ni accèssit, així que no hi va haver oportunitat. Els dos accèssits que sí que s'han donat aquest any tampoc no es publicaran.

Val a dir que el Fiter i Rossell no es va quedar sol: tampoc no es va dotar el Principat d'Andorra d'investigació històrica, que reparteix altres 20.000 euros. Hi va haver, això sí, accèssit per a Andorra, del medievo al 2.0, de Lorena Tortosa (València, 1982), prometedor estudi de camp sobre la comunicació política a les últimes eleccions generals. A diferència dels anteriors, Andorra, del medievo al 2.0 sí que veurà la llum. Pitjor fortuna van tenir el Manuel Cerqueda de novel·la curta, declarat desert tot i els deu originals a concurs –el jurat va ser implacable: «Cap ofereix prou qualitat, i en alguns casos s'observen fins i tot greus deficiències»– i el BIBM de divulgació científica, que no va rebre ni un sol text.

L'últim toc andorrà de la Nit el va posar el Tristaina de Periodisme, que va ser en aquesta ocasió per a Portella, la primera revista cultural homologable –posem que a Cadí-Pedraforca i totes les seves germanes– que es publica en aquest racó de món. La primera i l'única.

Entre la resta de premis, el Sant Carles Borromeu de contes se'l va embutxacar Fernando Noguera (Barcelona, 1949), per Tres trams de vida, i el 50è aniversari Crèdit Andorrà de Teatre, el també barceloní Octavi Egea (1946), per Els innocents. I atenció a Egea –premiat també amb l'Octubre i el Romea– el més professional dels autors guardonats d'aquesta edició. El Grandalla de poesia, en fi, va ser per a Josep Fàbrega (Súria, 1947), pel recull 40 dies i 40 nits, i el Sant Miquel d'Engolasters d'assaig literari, per al sabadellenc Jordi Marrugat (1978), per La poesia i l'alquímia.

Portella: Premi Tristaina (Forum.ad)

Els premis Principat d’Andorra i Fiter i Rossell queden deserts

nit-literaria1Aquest dijous al vespre ha tingut lloc a l’Auditori Nacional l’entrega de premis del 34è aniversari de la Nit Literària Andorrana, on els dos premis més importants, el Principat d’Andorra i el Fiter i Rossell han quedat deserts, i en el seu defecte s’han atorgat accèssits. L’accèssit al premi Principat d’Andorra d’investigació hitòrica, dotat pel Consell General ha estat de 10.000 euros més la publicació de l’obra per a l’anàlisi comunicativa de les eleccions generals del 2011 Andorra, del Medievo al 2.0.de Lorena Tortosa. El premi Fiter i Rossell de novel·la, dotat pel Ministeri d’Educació i Cultura ha lliurat dos accèssits de 7.000 euros cada un per a 16 dies de vinagres i fang de Manuel Riera, i per a El cosidor d’errades de Tessa Julià.

Una trentena d’obres es van presentar al premi Fiter i Rossell de novel·la, però finalment cap d’elles s’ha endut el premi de 20.000 euros dotat pel Ministeri d’Educació i Cultura. Sí que s’han atorgat, en canvi dos accèssits de 7.000 euros cada un. Manuel Riera, d’Andorra, ha estat premiat per la seva novel·la 16 dies de vinagres i fang, i Tessa Julià, de Terrassa, ha rebut el seu accèssit per El cosidor d’errades.

Pel que fa al premi Principat d’Andorra, no havia rebut la mateixa participació, ja que només hi havia quatre obres d’investigació històrica. El premi del Consell General ha quedat també desert i s’ha atorgat un accèssit a Lorena Tortosa per la seva anàlisi comunicativa de les eleccions generals anticipades de l’abril del 2011 i la idiosincràsia andorrana. L’obra titulada Andorra, del Medievo al 2.0. li ha suposat 10.000 euros i la publicació del treball.

Els catalans Octavi Egea i Josep Fàbrega han estat els guanyadors del premi de Teatre: 50è Aniversari Crèdit Andorrà i del Grandalla de Poesia, respectivament. El jurat ha triat com a guanyadores l’obra de teatre Els innocents, un treball amb perfil cinematogràfic i amb una trama intrigant, i el poemari 40 dies i 40 nits, que parla del camí a recórrer per arribar a l’esperança. En total, s’han presentat 19 obres de teatre i 17 de poesia. Els guanyadors han rebut 4.000 euros cada un.

Pel que fa al premi Sant Carles Borromeu de contes i narracions, dotat per BIBM amb 5.000 euros ha estat per a Fernando Noguera, de Barcelona. El premi Tristaina de periodisme, dotat per Andimesa amb 2.000 euros s’ha donat a la revista setmanal Portella, i el Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari, dotat per Joan Escaler amb 2.000 euros per a Jordi Marrugat, de Sabadell, per l’obra La poesia i l’alquímia.

Els premis BIBM de divulgació científica i el Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta han quedat deserts, en el primer cas per manca d’obres.

El Cercle de les Arts i de les Lletres del Principat d’Andorra organitza aquest certamen amb la col·laboració de l’entitat financera Crèdit Andorrà. D’aquesta manera, Crèdit Andorrà col·labora en la promoció de la cultura en llengua catalana i contribueix a oferir una plataforma de difusió als autors.

(Cliqueu per ampliar)

Portella: Premi Tristaina (BonDia), 2


Cliqueu damunt les imatges per ampliar-les


divendres, 28 d’octubre del 2011

Portella: Premi Tristaina 2011 (BonDia)


Tot i que no repartir-se els 20.000 euros, dotats pels ministeri d’Educació i Cultura, sí que han concedit dos accèssits valorats en 7.000 euros cadascun. Un d’ells ha estat per a l’obra 16 dies de vinagres i fang, de Manuel Riera, mentre que l’altre ha anat a parar a mans de Tessa Julià per El cosidor d’errades. Precisament Julià ha destacat que “és la meva primera novel·la d’adult” i que aquest reconeixement “em fa més fort per continuar endavant”.

D’altra banda, el Principat d’Andorra d’investigació històrica, que atorga el Consell General amb 20.000 euros, també s’ha quedat sense una obra guanyadora. En aquest cas, només han repartit un accèssit, de 10.000 euros, per a Andorra, del medievo al 2.0. Una publicació de Lorena Tortosa en què fa una anàlisi comunicativa entorn a les eleccions anticipades del 2011 i a la idiosincràsia andorrana.

Malgrat que els dos principals guardons de la Nit literària han quedat orfes, l’Auditori Nacional d’Ordino s’ha omplert per viure una nit de gala. Líquid Dansa, l’Esbart Dansaire de les Valls del Nord i el músic andorra Jordi Barceló han estat els encarregat d’amenitzar la vetllada.

Més premis

Al llarg de la nit, a més, s’han desvelat el nom de cinc guanyadors, corresponents a diferents premis. El Grandalla de poesia, dotat per Crèdit Andorrà amb 4.000 euros, ha estat per a Josep Fàbrega per 40 dies i 40 nits. L’autor del poema, molt feliç, ha vist realitzat un dels seus somnis: “Ja sóc on volia ser fa anys, guanyant un premi a la Nit literària.”

L’altre guardó que atorga aquesta entitat bancària, també amb 4.000 euros, el 50è Aniversari Crèdit Andorrà de teatre, ha anat a parar a l’obra Els innocents, d’Octavi Egea. L’anècdota de l’entrega d’aquest premi l’ha posat el mateix premiat, quan ha demanat a l’auditori si hi havia un director per poder a portar als escenaris l’obra amb la que acaba de guanyar, ja que “només són necessaris quatre actors”.

La revista semestral Portella ha estat la guardonada en el premi de periodisme, dotat per Andimesa amb 2.000 euros. El jurat va voler encoratjar el col·lectiu a continuar amb la tasca que estan fent fins ara de difusió de la cultura i a mantenir “la qualitat artística i creativa”. Una petició que va ser recollida pels responsables de la publicació.

Finalment, el Sant Carles Borromeu de contes i narracions, dotat per Banca Internacional Banca Mora amb 5.000 euros, va anar a parar a Fernando Nogera que ha presentat Tres trams de vida, i Sant Miquel d’Engolasters d’Assaig Literari, dotat per Joan Escaler Calva amb 2.000 euros, va ser per a Jordi Marrugat amb l’obra La poesia i l’alquímia.

Dos deserts i sense accèssit
A l’altra banda de la moneda, el Manuel Cerqueda Escaler de novel·la clàssica, atorgat per Andbanc Grup Agrícol Reig, i el premi Banc Internacional Banca Mora de divulgació científica que han quedat deserts.

En el primer cas, el jurat ha considerat que “no hi havia cap obra que oferís qualitat suficient per ser premiada”, mentre que en el segon cas, per falta de propostes, ja que no s’ha presentat ninguna obra.

Reconeixements

Durant l’entrega de premis també hi ha hagut moment per als reconeixements. Aquest any, el Cercle de les Arts i les Lletres   ha volgut homenatjar tres homes per la seva implicació en el món de la cultura i les lletres.

Els primers van ser Pere Basolí i Enric Palmitjavila per tota la feina que han fet al llarg de la seva trajectòria dins el món de la cultura i les lletres. Tant Basolí com Palmitjavila es van quedar sorpresos d’aquest reconeixement i van assegurar que seguiran treballant.

L’últim en rebre el seu homenatge ha estat Enric Sabaté, que en trobar-se fora del país no ha pogut assistir i ha delegat la recollida de la placa a la seva neboda. Tot i això, ha expressat, mitjançant una carta, el seu agraïment pel detall.

En total, la 34a edició de la Nit literària, que s’ha mantingut sense el sopar, ha repartit 41.000 euros en premis i ha emplaçat a retrobar-se en la propera edició, que es farà a la Massana.

Portella: Premi Tristaina de Periodisme (Diari d'Andorra)

ESDEVENIMENTS

El Fiter i Rossell torna a quedar desert

Quatre dels nou guardons de la Nit Literària, que distribueix uns 60.000 euros, queden sense atorgar




A. Doral - Ordino - 28/10/2011


Per segon any consecutiu queda desert el premi Fiter i Rossell de novel·la, convocat en el marc de la Nit Literària i dotat pel ministeri de Cultura amb 20.000 euros. En un cartell on quatre dels nou premis han estat declarats igualment deserts.
 
Els jurats, això sí, han repartit accèssits a tort i a dret. Començant pel de novel·la: de la trentena d’obres presentades el jurat no va considerar cap a l’altura, però sí que dues fregaven la qualitat necessària i va fer recaure dos premis de consolació (7.000 euros cadascun) en 16 dies de vinagres i fang, de Manuel Riera Martínez (Andorra), i El cosidor d’errades, signat per Tessa Julià Dinarés (Terrassa).
En la mateixa estela, el Principat d’Andorra d’investigació històrica no va donar el premi a cap dels quatre originals presentats, però sí un accèssit de 10.000 euros, la meitat de la dotació, al treball Andorra, del medievo al 2.0, una anàlisi de la comunicació al voltant de les eleccions anticipades del 2011 i la idiosincràsia andorrana, segons la descripció del jurat. Està signat per Lorena Tortosa Guerrero.

Pel que fa al Grandalla de poesia, Josep Fàbrega (Súria, 1947) va ser premiat pel poemari 40 dies i 40 nits, una mena de travessa pel desert i camí de desànim i esperança. Competia amb 16 originals més, mentre que el premi 50 aniversari de Crèdit Andorrà de teatre (tots dos dotats per l’entitat bancària) va rebre 19 obres a concurs. El jurat en va triar Els innocents, d’Octavi Egea (Barcelona, 1946). Una peça ambientada a Praga als anys noranta i de trama política.

El Sant Carles Borromeu de contes el va obtenir el barceloní Fernando Noguera Ballesta i el Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari, el sabadellenc Jordi Marrugat, pel treball La poesia i l’alquímia.
El Tristaina de periodisme va anar a parar a la revista semestral que edita el col·lectiu Portella, amb dos números publicats fins al moment.  

Finalment, van quedar deserts el BIBM de divulgació científica, per al qual ja no hi havia candidats, i el Manuel Cerqueda de novel·la curta, al qual optava una desena de treballs.

Cerimònia a Ordino

Els guardons es van lliurar en el marc d’una cerimònia –per segon any, sense sopar de gala– celebrada a l’Auditori Nacional. Un acte presentat per Irina Robles i esquitxat per les intervencions de la companyia Líquid Dansa i l’esbart de les Valls del Nord, en un espectacle esforçat, tot i que, finalment, innecessàriament llarg, que va cloure –el millor de la nit– el pianista Jordi Barceló

El president del Cercle de les Arts i de les Lletres, Joan Burgués, va prometre una 35a edició, la propera, que se celebrarà a la Massana i que es renovarà en la convocatòria: fent gala de modernitat, els originals seran admesos en format electrònic. Confia d’incrementar així la participació

Però la manca de participació no ha estat, en línies generals, el que ha deixat els premis deserts, a excepció del de divulgació científica. Les actes dels jurats reflectien la manca de qualitat detectada. En el cas del de novel·la curta, parlava de “fins i tot deficiències en l’estructura” de les obres i el jurat del Fiter i Rossell, tot i reconèixer el valor dels accèssits, recomana “més elaboració” de les novel·les per ser publicades

Els autors guardonats van passar per l’escenari de l’Auditori per agrair els premis com és de rigor. Lorena Tortosa –que va exercir com a periodista al Principat– va aprofitar per recomanar que es professionalitzi la comunicació política al país, “per fer les institucions més properes al país”. Tessa Julià va assegurar que el reconeixement li “dóna forces” per seguir escrivint i Manuel Riera va admetre la bona capacitat crítica dels jurats que van valorar la seva obra. Octavi Egea va confiar a tenir una altra nit memorable quan s’estreni la seva obra i Josep Fàbrega va aprofitar per llegir dos dels seus poemes. Tots comencen amb la paraula plou.

Premi Tristaina de Periodisme 2011

http://photos-f.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/248174_10150196969803143_357667523142_7146447_4182568_a.jpgAhir, en un acte que va tenir lloc a l'Auditori Nacional d'Ordino, se'ns va fer lliurament del Premi Tristaina de Periodisme de la 34 Nit Literària Andorrana.

Aquest premi ens fa moltíssima il·lusió perquè no només valora la feina que ja hem realitzat sinó que també ens anima a seguir fent-te molta més i encara de més qualitat.

L'impuls moral és el que més compta, evidentment. Però l'ajut econòmic que representa el premi també ens servirà per seguir treballant en bones condicions.

Cal recordar que la revista s'impulsa des del Col·lectiu Portella, que és una associació sense ànim de lucre. Això vol dir que qualsevol ingrés (subvencions, venda, publicitat, premis, etc.) reverteix únicament en la realització de la pròpia revista.

Així doncs, i en nom de tots els membre del col·lectiu, moltíssimes gràcies!

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Article de Marià Cerqueda a 'Viure als Pirineus'

Amor propi

A principis del mes passat, Ómnium Cultural va tenir a bé concedir-me el premi mossèn Albert Vives de periodisme, donat que ja fa algun dia  que vostès i jo ens trobem en  aquest racó del Viure. No deixa de ser una sorpresa que et premiïn especialment per fer alguna cosa amb la que has gaudit d’allò més. I com que tot plegat m’ha pujat força l’ amor propi, (ja no vaig tan geperut com de costum) aprofito l’avinentesa per donar les gràcies, a Ómnium, a aquesta casa que m’acull (El Viure), i especialment a vostès, els lectors (i no m’ allargaré més en els agraïments, que no acabaria).

Val a dir que desprès del lliurament d’aquests premis a Organyà, durant l’actuació de la Sonsoni, el grup liderat per en Pep Lizandra va cantar, entre d’altres peces, el Gall Negre. Curiosament aquesta cançó em va servir per concloure el primer article que vaig fer pel Viure, on suggeria que per tal de donar a conèixer algun dels molts pobles de la comarca que han quedat abandonats, - i per extensió a tots nosaltres- potser pagaria la pena fer arribar aquesta coneguda cançó, originària de Solanell, a en Bruce Springsteen, per a que en fes la seva pròpia versió.
          
Ja fan gairebé deu anys d’aquell article i, el Gall Negre ha gaudit dels seus moments de glòria. Evidentment, no de la mà del Boss, però si que l’hem pogut escoltar en un episodi de la sèrie d’èxit Ventdelplà, i s’ha donat a conèixer arreu del país gràcies al Pont d’Arcalís. El millor de tot plegat es que paral·lelament al recorregut musical del Gall, l’ amor propi a casa nostra també ha pujat. I per què m’atreveixo a fer aquesta afirmació tan rotunda, donat que amor propi i Pirineus semblen termes que no van gaire de la mà? L’aparició d’un bon grapat de publicacions, que parlen de casa nostra com ara el Viure, Belluga’t, la revista  Cadí Moixeró, la Portella,  entre d’altres, en són un bon exemple. En volen d’altres? El gran nombre de llibres publicats de deu anys ençà, que ha culminat amb la creació de l’associació d’escriptors del Pirineu. L’aparició  de la mostra de cinema Picurt, la consolidació dels acordionistes d’Arsèguel o la trobada de trobadors a Bescaran, on gairebé hi ha fet les beceroles la molt coneguda actualment, Anna Roig. I que me’n diuen de l’afecció en vers les rutes de muntanya, que apleguen a gent d’arreu  i que sota el nom genèric del circuit  Fer,  acullen  (de moment) les proves de Noves de Segre, Aristot , Estana i Organyà? Aquestes raons (i moltes més  que em deixo) em fan pensar que ens estimem casa nostra. Un sentiment que no ens anirà gens malament, per si de cas les coses (i tal hi com ho pinten pot ser que sigui així) acaben per anar maldades.

dilluns, 26 de setembre del 2011

Portella a 'Lo Banyut'

Els amics de la revista cultural 'Lo Banyut' ens han fet el gran honor de dedicar-nos un espai al seu darrer número. Parlen del naixement de 'Portella' centrant-se en el nostre número 1. Els agraïm moltíssim als 'banyuts' la deferència i esperem poder seguir col·laborant i trobant-nos aquí i allí. Salutacions cordials, companys! I especials gràcies a la Marta Jordana, autora del magnífic reportatge.

Cliqueu damunt de les imatges per ampliar-les i poder llegir-les adequadament.
 

divendres, 1 de juliol del 2011

Presentació d' 'Interpontes' a la Biblioteca Nacional by Portella (via 'Viure als Pirineus')

Cliqueu damunt la imatge per ampliar-la

Presentació d' 'Interpontes' a la Biblioteca Nacional by Portella (via 'Ràdio Seu')

Cliqueu damunt la imatge per llegir la notícia

Presentació d' 'Interpontes' a la Biblioteca Nacional by Portella (via 'Viure als Pirineus')

Presentació de la revista Interpontes a la Biblioteca Nacional d'Andorra

Aquest dijous dia 30 de juny, a dos quarts de nou del vespre, es presenta a la Biblioteca Nacional d'Andorra (Casa Bauró) el primer número de la revista "Interpontes: Annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell". La presentació anirà a càrrec del president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, Lluís Obiols, del responsable de publicacions d'Edicions Salòria, Joan Graell, i del representant del Col·lectiu Portella, Txema Díaz-Torrent.

Aquest primer número de la revista inclou els següents articles:

-Anàlisi morfològic de la vila de Castellbò (Andreu Canut)

-Municipi de Peramola: la Guerra del 36 (Josep Espunyes)

-Gravats rupestres de l'Alt Urgell (Jordi Casamajor)

-Lo col·legi dels Frares (Rosalia Pantebre)

-L'actuació d'Estat Català a l'Alt Urgell durant la dictadura de Primo de Rivera (Climent Miró)

-La Confraria de Sant Josep i els armats d'Oliana (Enric Esteve)

-Les estratègies dels cònsols de la Seu d'Urgell per garantir el proveïment de pa a la ciutat (1570-1632)

-La Vall del riu Tost: una perla del Pirineu Català (Isabel Vila)


-Pont Trencat: La seqüència sísmica de 1427-1428 a la Vall de la Valira (Valentí Turu i Carles Gascón)

-Els monuments megalítics de Montferrer i Castellbò i de les Valls d'Aguilar (Alt Urgell) (I) (Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús)

Entrevista sobre "La veu cantant" de Pere Ballart ('Periòdic d'Andorra' 30.06.2011)

Notícia sobre la presentació de "La veu cantant" de Pere Ballart (ATV)


Breu aparegut a la plana web d'Andorra Televisió el 30.06.2011

ATV

Pere Ballart ha presentat aquest vespre a Andorra el seu llibre "La veu cantant", que va rebre el Premi Sant Miquel d´Engolasters d´assaig literari 2010. Ballart és professor de Teoria de la Literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. No és la primera vegada que publica un assaig sobre aquesta temàtica. Considera que un gènere com la poesia no pot quedar en l´oblit. Una de les seves preocupacions és com acostar el lector que sovint llegeix llibres de fins a 900 pàgines, perquè llegeixi poemes, que són més breus i concisos. Això sí, sense discriminar cap autor ni tendència.

Presentació de "La veu cantant" de Pere Ballart ('BonDia' 30.06.2011)

Cliqueu damunt la imatge per poder llegir l'article