dijous, 29 de maig del 2014

El núm. 8 de 'Portella' a l'ARA Andorra

Portella retrata “un país d'actors”

El número vuit de la revista cultural inclou un "street photo" de Tony Lara amb els artistes del país
La revista Portella ha dedicat el dossier central del seu vuitè número al "miracle andorrà" en les arts escèniques, que és com el col·lectiu qualifica la important quantitat d'actors, actrius i de companyies de teatre que hi ha al país i el ressò internacional que tenen molts d'ells. El fotoperiodista Tony Lara ha extret els artistes dels seus escenaris i els ha creat "un escenari al carrer per fotografiar un país d'actors", mentre que Roser Porta i Joan Ollé s'han encarregat d'explicar els motius d'aquesta reeixida activitat.
El col·lectiu Portella, format per Manel Gibert, Txema Díaz-Torrent, David Gálvez, Marc Jover, Joan Peruga, Roser Porta, Iñaki Rubio i Quim Torredà, ha explicat que el treball de Lara és "un veritable poema visual" de reflexos, textures i personatges, fins al punt que "les fotografies es poden llegir". El fotoperiodista assegura que va ser molt fàcil treballar amb els actors, i que realment el resultat ha quedat tal com ho veia dins del seu cap. Destaquen també els "elements casuals" que van apareixent al llarg del reportatge fotogràfic.
Joan Anton Rechi, Meri Duró, Roger Casamajor, Isak Férriz, Ester Nadal, són alguns de la vintena d'artistes que han quedat immortalitzats en el treball. Actors i actrius que treballen tant a dins com a fora del país, des dels més consagrats fins als emergents. Roser Porta atribueix aquesta proliferació d'actors tant als docents, "que són l'estímul", com a l'oferta i les infraestructures que tenen les institucions públiques, amb tallers, cursos, sales a cada parròquia, i teatre popular, com els Pastorets, "que és el planter".
D'altra banda, el nou número de la revista cultural també aprofundeix en la figura de l'escriptor pirinenc Pep Coll, parla de la relació de Vázquez Montalbán amb Andorra, entrevista Jaume Cabré i repassa l'obra plàstica d'Alfons Valdés, entre d'altres temes relacionats amb les arts i les lletres del país.

Albert Villaró parla de la trajectòria de 'Portella'

Portellans

Han defugit el camí fressat, han evitat encantar-se, caure en la contemplació del melic propi, per obrir una finestra –una portella– al món
No em digueu que no fan ràbia. Molta potser no, però una mica sí. En un país on massa sovint preval la llei del mínim esforç, la del ja està bé així com està, el col·lectiu dels 'portellaires' ens assenyala, cada trimestre, quin és el nivell de l'excel·lència a què hauria d'aspirar el país en tots els àmbits. Passa com amb les marques que els ciutadans posen als murs per recordar les inundacions: mireu, fins aquí va arribar l'aiguat, i cada cop posen el senyal un pamet més amunt.
Són vuit números ja, i sembla que va ser ahir que va començar aquest projecte que –confesso– alguns escèptics patològics vam pensar que seria flor d'un dia, una iniciativa plena de bones intencions però que xocaria de seguida amb el mur de les rutines, la indiferència dels receptors o l'autocomplaença. I no. Els que, temps a venir, hagin de reconstruir la vida cultural d'Andorra al començament del segle XXI ho tindran fàcil: que comencin pel primer número i així anar fent.
Han defugit el camí fressat, han evitat encantar-se, caure en la contemplació del melic propi, per obrir una finestra –una portella– al món, sense oblidar ni per un instant quin és el raconet del planeta on tenen plantats els peus. És allò de ser universals sense deixar de ser locals, que és el que ens dóna la profunditat en la mirada. Els que hem tingut el privilegi de treure-hi el nas alguna vegada en qualitat de convidats els estarem eternament agraïts per haver-nos deixat participar en aquesta folla aventura col·lectiva. I n'estem. Però no em digueu que, de tan bons com són els 'portellans', no fan una mica de ràbia.

Esther Jover escriu sobre 'Portella' 8

‘Portella’ expulsa de l’escenari els actors i reivindica Vázquez Montalbán

Escrit per: 
E.J.M./Foto:Tony Lara/Portella

Sense voluntat de desmerèixer cap de les set edicions anteriors, el vuitè número de la publicació cultural Portella és, probablement, el més reeixit fins ara, tant per continguts, com per disseny, com per fotografies i il·lustracions i per firmes convidades. Un exemplar de col·leccionista que el Col·lectiu Portella presenta aquest dijous al vespre, a les 19.30, al Museu del Tabac.
El tema central de la revista és la interpretació. Un país d’actors es titula el dossier principal. PeròPortella ha fugit del format tradicional, d’entrevista i reportatge, i ha optat per destacar el contingut visual: excel·lents fotografies de Tony Lara, que ha fet sortir els intèrprets al carrer i els ha retratat com no estem acostumats a veure’ls.
Isak Férriz, Roger Casamajor, Ester Nadal, Joel Pla, Pere Tomàs, Meritxell Duró, Raquel López, Alfons i Jèssica Casal, Joan Anton Rechi, Joan Hernández, Xavi Fernández, Joel Pla, Irina Robles, Hèctor Mas i el clan Cartes (Jan, Marc, Lluís i Borís) han sortit dels escenaris per posar-se a les ordres de Lara. També ho han fet les companyies Líquid Dansa, An-danda-rà, Assaig.9, l’És Grata i Lapsus Teatre.
El dossier visual s’acompanya d’un parell de textos de la periodista i escriptora Roser Porta i del dramaturg i director de teatre Joan Ollé, i d’un retrat del fotògraf Tony Lara realitzat per Imma Torra.
A part dels actors, els escriptors també tenen un paper destacat en aquest número. Roser Porta entrevista Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010, i autor, entre d’altres, de les exitoses novel·les Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011).
I, com a revelació, dos articles sobre l’andorranitat de, ni més ni menys, Manuel Vázquez Montalbán, que al començament de la seva carrera va ser publicat per Editorial Andorra (Política y deporte i La educación de Palmira, tots dos de 1972). A més, Josep Vicenç Saval explica que el personatge Biscuter, mà dreta del detectiu Carvalho, és andorrà. “El Biscuter era un lladre de cotxes d’Andorra, un lladre de cap de setmana”, va revelar un dia l’escriptor de novel·la negra.
Altres perles del vuitè Portella són les pàgines dedicades a l’escriptor Pep Coll. A part del retrat escrit per Ramon Sistac i  l’entrevista de Txema Díaz-Torrent, Coll publica el relat  L’home que corria més que el sol, il·lustrat pel traç de Sergi Mas.
El guionista i realitzador Albert Galindo ens presenta Pep Benavent, un autodenominat friqui que col·lecciona articles de cinema, còmic i ciència-ficció. Benavent conserva una gran quantitat de cartells i programes de cinema de gairebé tots els films estrenats a Espanya al llarg del segle XX. Una afició per muntar un museu.
Portella també hi ha lloc per als escriptors de relats, com La sonámbula, de Luis Hars, il·lustrat per Joan Tharrats, i la primera part de La màxima 40. El cas andorrà de Philip Marlowe, d’Andrés Luengo, i per a la poesia, com la d’Antoni Caus.
Els artistes destacats del semestre són el pintor Alfons Valdés i el fotògraf Jaume Riba.
I, com sempre, l’espai al debat i la reflexió és obert. Les plomes convidades són les de Susanna Vela i Albert Villaró, tots dos experts arxivers. Vela reivindica “el necessari i inajornable ennobliment de l’Arxiu Nacional d’Andorra, la casa de la nostra memòria, la clau de la nostra identitat, el testimoni del que hem estat i del que som”.
Villaró també reclama un sistema d’arxius digne i ordenat i lamenta que “les inversions en infraestructures culturals ocupen uns racons tristos, marginals i humits, en els pressupostos. Entre construir un parell de rotondes i aixecar un arxiu nou, entre la perforació d’un túnel i el projecte d’un museu nacional, no hi hauria d’haver dubtes. De vegades, hom pensa quin és el pecat original d’aquesta societat. ¿La mandra, la por o la indiferència? No sé quina de les tres opcions és la pitjor”, conclou.
Un número llaminer que ja es pot adquirir als quioscos i a les llibreries –més que una revista és un petit volum dedicat a les arts– o ser-ne subscriptors. Cultura amb majúscules.

Andrés Luengo escriu sobre 'Portella' 8

Biscúter, Cabré i merda, molta merda

PUBLICAT EL DIJOUS, 29 MAIG 2014
  • 'Portella' evoca els vincles andorrans de Vázquez Montalbán i repassa l'efervescència teatral del país en una sessió d'street photo
  • Luis Harss, Pep Coll i Toni Caus, altres noms propis del número 8
EL PERIÒDIC
Periodic
Isak Férriz, un dels cinquanta actors que protagonitza l'espectacular àlbum fotogràfic amb què Tony Lara il·lustra el dossier de "Portella", consagrat al teatre. A la galeria, Albert Galindo descobreix la col·lecció de cine de Pep Benavent (esquerra); Sergi Mas (a dalt) il·lustra un relat de Pep Coll Foto: TONY LARA // Miguel R. Cabot / Portella // Alfons Valdés // Sergi Mas / Portella // Col·lecció Pep Benavent / Portella
«Un auxiliar de cocina pequeño y contrahecho que se ponía unos tacones y robaba coches en Andorra los fines de semana, para fardar». Vet aquí Biscúter, segons en recordava els orígens el mateix Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939-Bangkok, 2003) en una Contra de La Vanguardia cinc anys abans de traspassar. Una reveladora descripció que afegeix l'exòtic detall de les sabates de taló a la, diguem-ne, biografia oficiosa que li havia confessat el 1995 al periodista Quim Aranda: resulta que el tal Biscúter –com a mínim, al paio en què es va inspirar per perfilar l'amic íntim de Pepe Carvalho– l'havia conegut MVM durant l'estada a la presó de Lleida, entre el 1962 i el 1965: «El van posar a la cuina, d'ajudant, i al grup d'estudiants ens tenia en gran estima». Cosa rara, continua, perquè «no ens deixaven tenir contacte amb els presos comuns; amb Biscúter, sí. I allà dintre es va convertir en una institució».
Val que no queda clar si l'home era un andorranet aficionat a traficar amb els cotxes dels altres, cosa perfectament possible, o un espavilat que pujava els cap de setmana per aquí dalt a veure què rampinyava. Fins que el van enxampar. Però és igual, perquè el que importa és que un dels quatre personatges clau de la sèrie –amb Charo, Bromuro i, és clar, Pepe– gasta com si diguéssim matrícula andorrana, i tot i que no era cap secret ha hagut de ser Portella qui ens donés la bona nova. El cas és que Biscúter no és l'únic de la família Carvalho que té vincles amb el nostre racó de món: també Charo deixarà un dia de fer de putilla per reciclar-se com a recepcionista d'un dels notres hotels, segons el mateix Aranda. La llàstima és que no digui quin. I que el número 8 de la revista, que es presenta aquest vespre al Museu del Tabac lauredià, ens ajuda a entendre el perquè d'aquesta dèria andorrana en els dos sucosos articles que li consagra: resulta que Editorial Andorra li va publicar dos dels seus primers llibres – Política y deporte i La educación de Palmira– el 1972, mateix any que MVM estrena la sèrie Carvalho amb Yo maté a Kennedy –i sense gaire èxit.
Lara, en blanc i negre
Així que Carvalho, Biscúter i Vázquez Montalbán són els ganxos mediàtics de l'última entrega de la revista. Però no els únics: Roser Porta passa per la pedra Jaume Cabré, l'escriptor del moment, i revela també la connexió andorrana de Jo confesso, amb cameo dels germans Claret; el xilè Luis Harss, l'inventor, atenció, del boom llatinoamericà a Los nuestros, hi cola un relat (La sonámbula) amb final magistral, i el pallarès Pep Coll hi protagonitza la secció Creadors, amb conte inclòs (L'home que corria més que el sol) il·lustrat per Sergi Mas, i entrevista a càrrec de Txema Díaz Torrent. Una de les (moltes) sorpreses del número és la presència de Toni Caus, el nostre poeta maleït, amb un fragment de Repetició i diferència, una mena de Cartes mortes de la poesia –per marcià i per sensacional– que espera encara i incomprensiblement editor. Ells sabran per què. Una altra és el descobriment de la monumental col·lecció de cine de l'alturgellenc Pep Benavent: Albert Galindo s'ho hagués pogut guardar per ell, però ha preferit compartir-ho amb tots nosaltres, cosa que l'honora; ara només falta que la col·lecció surti un dia de cal Benavent perquè la disfrutem tots; i la tercera sorpresa és la Carpeta, consagrada en aquesta ocasió a Alfons Valdés i a la particular dèria pel tao del pintor escaldenc.
Però si no n'hi ha prou amb patums com Vázquez Montalbán, Harss i Cabré, figurants d'excepció, on Portella acaba d'esprémer tot el seu potencial i demostra per què és ara mateix una publicació única i, per tant, imprescindible, és en el dossier central, que gràcies a l'objectiu de Tony Lara, fotoperiodista d'EL PERIÒDIC, converteix un tema mil i una vegades tocat –el món de teatre a casa nostra– en una extroardinària sessió de –perdonin la paraula– street photography: una vintena de retrats en blanc i negre per on desfila la professió (i rodalies), des dels pares de tot plegat –Xavi Fernández i Pere Tomàs– fins als reconsagrats–els Rechi, Cartes, Casamajor, Duró, Férriz i Nadal– passant naturalment pels emergents. I tot, té mèrit, sense que hi surti un sol escenari. Completen la taula de continguts un duel entre Susanna Vela i Albert Villaró a compte dels arxius, i un retrat del fotògraf Jaume Riba a càrrec de Vicenç Alay. Ah, sí, i una aventura andorrana de Philip Marlowe, qui ho havia de dir, il·lustrada per Jordi Casamajor. A Portella, ja ho saben.

dissabte, 17 de maig del 2014