dimecres, 17 de febrer de 2016

Amat Piniella i el seu pas per Andorra

Al número 10 de Portella vam dedicar una secció a la relació de Joaquim Amat Piniella amb Andorra. Aquí teniu un vídeo sobre aquest vincle entre l'autor i el Principat. Hi participen dos col·laboradors de luxe: D. Sam Abrams i Maria Bohigas.


video

[Podeu visionar-lo a Youtube clicant directament aquí]

Gràcies també a l'APPEC i a la gent de Clack (Joan S. & Georgina). I al Joaquim Aloy (del portal memoria.cat) per facilitar-nos material addicional.

dilluns, 8 de febrer de 2016

Andorra de cinema

Els que encara no heu pogut visitar la nostra petita exposició sobre Andorra i el cinema (o Andorra al cinema) teniu una segona oportunitat.

 

Us hi esperem, del 8 de febrer al 4 de març de 2016, a la Biblioteca Sant Agustí, a la Seu d'Urgell.

 

 

dimecres, 17 de desembre de 2014

L'Andorra que podien haver conegut Cocteau, Buñuel, Picasso o Renoir (Esther Jover)



L’Andorra que podien haver conegut Cocteau, Buñuel, Picasso o Renoi




L’any 2005, gràcies a un contacte americà, l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) va ingressar al dipòsit la pel·lícula Andorra. Després de visionar-la i de comprovar-ne l’autoria i els crèdits, el film coincideix amb Six clés des trois Vallées (Andorre), la filmació inèdita de 1948 de Jean Castanier. El director era, en realitat, Joan Castanyer, nascut a Blanes el 3 de març de 1903 i mort l’any 1972 a Antibes, segons ha revelat enguany un nebot seu, Tomás López Orejón.

Una de les responsables dels fons de l’ANA, Cinta Pujal Carabantes, publica un article sobre l’enregistrament i Joan Castanyer al nou número de Portella, en què explica els lligams del cineasta amb l’elit intel·lectual francesa. Castanyer vivia a França des de molt jove, però entre 1936 i 1938 es va fer càrrec de la direcció del departament de cinema del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, on va fundar la productora Laya Films.

“Un cop perduda la guerra, Castanyer va tornar a París, al Boulevard Saint-Germain, on portava el restaurant Le Catalan, dues portes més avall del bloc de Pablo Picasso i on diuen que el pintor dinava gairebé cada dia”, relata Pujal en l’article de Portella.

Le Catalan es va convertir en un punt de trobada de la intel·lectualitat parisenca amb què es relacionava Castanyer (a París, Castanier). El restaurant era freqüentat per gent com Françoise Gillot, Picasso –algunes obres les va pintar a les estovalles–, Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Jean Cocteau, Balthus, Georges Auric, Apel·les Fenosa... El cineasta francès Pierre Kast (1920-1984) va relatar a la prestigiosa revista Cahiers du cinema, l’any 1951, com va tenir l’oportunitat de conèixer Buñuel a Le Catalan perquè després de rodar a Mèxic se’n va anar d’amagat a París a visitar el seu amic Castanyer.
A més de director, el nostre home també era guionista, actor, pintor i decorador. Castanyer ja surt com a figurant en el film L’edat d’or (1930), de Luis Buñuel, i també actua amb papers petits o com a extra en les pel·lícules Coriolan (1950), de Jean Cocteau; French Cancan (1954) i Elena et les hommes (1956), de Jean

Com a guionista o decorador va col·laborar en diversos films dels anys 30 de Jean Renoir – Le crime de Monsieur Lange (1935),  Boudu sauvé des eaux (1932),  La nuit du carrefour (1933) iChotard et Cie (1933)– i en la pel·lícula Merci Natercia! (1960), de Pierre Kast. Com a director, a més de tota la feina feta al capdavant de Laya Films, consta que va rodar Gitanes d’Espagne(1945), L’homme qui revient de loin (1949) i Andorra (1948).
La pel·lícula Coriolan, de Cocteau, només es va exhibir entre amics ja que els autors van tenir la voluntat que restés inèdita. Qui sap si Castanyer va fer el mateix amb el documental Andorra i el va projectar a Le Catalan amb un públic tan selecte com els erudits i artistes esmentats... Però com la bobina va acabar als Estats Units encara és un misteri.
Gent d’origen obscur
Andorra, rodada en format de 16 mil·límetres, “en poc més de deu minuts, s’explica en llengua anglesa com a 400 milles de París hi ha un petit Estat semiindependent de la mida de Rhode Island, sense impostos ni exèrcit”, explica Pujal. El documental diu que “cadascú és amo de la casa que es fa i la gent que hi habita és d’origen obscur perquè durant segles va ser refugi de tot tipus de fugitius”.
La filmació destaca el Pas de la Casa, que anomena “terra de ningú entre la frontera francesa i Andorra”. “Diu que es tracta d’un poble que ha crescut com a conseqüència del tancament de la frontera entre França i Espanya”, afegeix Pujal. De fet, “França va tancar la frontera amb Espanya com a mostra de rebuig al règim franquista des del primer de març de 1946 fins al 10 de febrer de 1948. Aquest boicot va ser el desencadenant de l’inici de la instal·lació de les barraques al Pas, on es venia tot tipus de productes”, comenta l’arxivera.
“En el documental”, continua explicant Pujal, “es diu que el Pas és com una fira que atreu tant gent local com estrangera, on es pot trobar gairebé de tot, i que representa una mena de llaç amb Espanya. També s’hi vaticina (amb poc encert) que amb l’obertura de la frontera amb Espanya potser desapareixerà.”
Per Pujal, Andorra és “un document cinematogràfic excepcional”. Des del 2005 la filmació només s’ha projectat tres vegades, l’última l’any 2011 a la Mostra de cinema de muntanya dels Pirineus, Picurt.

divendres, 12 de desembre de 2014

'Portella' fa un retrat de la l'evolució de la societat andorrana a través de la cuina (Laia Font Marot a "El Periòdic d'Andorra")

Cultura Publicat el Divendres, 12 Desembre 2014
  • Guille Cervera va protagonitzar un 'cooking show' amb les seves postres creades especialment per a la revista
L.F.M.
ANDORRA LA VELLA

Periodic
'El Sant Sopar' de Casa Rull amb personalitats del món gastronòmic del país. Foto: montserrat altimiras / carles esteve
La «memòria culinària, en un país de transformació vertiginosa, viu, com en altres aspectes culturals, una tensió contant entre la tradició i la modernitat, entre la conservació i la innovació». El número 9 de Portella dedica el seu dossier central a la cultura gastronòmica del país, els seus xefs són l'antropòleg Yvan Lara, l'expert gastronòmic Jaume Fàbrega, i el periodista Bru Noya i Quim Torredà, amb les postres creades per Guille Cervera especialment per a Portella, i que ahir va protagonitzar un cooking show per donar-les a provar durant la presentació de la revista. Tot amanit amb les fotografies de Carles Esteve i Monserrat Altimiras, que per la seva qualitat, mereixen ser degustades com un plat a part; només cal veure l'original composició d'El Sant Sopar de Leonardo da Vinci amb cuiners i personalitats del sector gastronòmic del país que presideixen la taula de Casa Rull, això sí, per igual.

La cuina és cultura i és un art, per això s'ha escollit per a aquest número de la revista, tal i com va explicar el director de Portella, Manel Gibert, i tal i com demostren les postres de Guille Cervera, que quan les va crear van pensar en «representar Andorra, des de la part que més m'atreia, la física»; així hi ha neu , flors, un riu fet amb crema de nabius i fins hi tot hi apareix la ruta del ferro i els cels rogents del Principat. Unes postres que apel·len no només al gust, sinó també a la vista i a la oïda. Les claus: «desig i memòria», tornar a la infantesa, al sabor de sempre.

Un sabor de sempre que ara és revalor. Perquè la definició de cuina andorrana ha anat canviant, i la d'ara serà una definició «polièdrica o no serà», tal i com explica l'antropòleg Yvan Lara, qui defensa que li escau la següent metàfora: «La cuina andorrana és un gran bufet lliure». Lara repassa la història d'un país que, cap a la meitat del segle XX, va decidir transformar-se «i va decidir que el plat típic no era ni la truita de riu a la llosa ni el trintxat amb arengada i bitxo. Aquella Andorra va decidir que el seu plat nacional era la paella, el plat segurament més repetit a les cartes dels restaurants del país en pla procés de terciarització». Reivindicar avui la cuina dels nostres avis «com a patrimoni històric té tot el sentit del món; reivindicar-lo com a patrimoni present pot resultar, en canvi, tan hilarant com defensar que tots anem vestits amb barretina, espardenyes o esclops». En Bru Noya parla d'un sector que ha sabut evolucionar, conversa, entre d'altres, amb José Antoni Guillermo, Carles Flinch, que, curiosament, tenen el mateix problema que fa uns dies explicava en una contra d'aquest diari l'artista Martin Blanco: «Tothom va pel seu compte», i troben a faltar una mica més d'unió entre els xefs que treballen al país. Jordi Marquet, «testimoni privilegiat de l'evolució de la cuina andorrana» diu que «la cuina reflecteix una societat» i reconeix que l'andorrana, «no és una cuina amb personalitat pròpia que s'ha sabut adaptar a la demanda».

POETES, PINTORS I RELATS

El protagonista d'aquesta edició de la secció Creadors és Joan Vinyoli, «un dels poetes en què es troba una comunió amb la natura més forta i radical», tal com explica l'expert Pep Solà. Des de la visió més íntima del seu fill Albert Vinyoli, fins a l'anàlisi dels seus versos de la mà de Enric Casasses, que, tal i com va dir Roser Porta, «és un plaer poder comptar amb la seva col·laboració».

En el número nou també hi trobem dos artistes, Ahmed Keshta, que «s'està consolidant com un dels artis més prolífics i més polivalents del país», tal i com va explicar Iñaki Rubio, que és qui en fa la descripció a la Carpeta; i Perico Pastor, aquest segon, en la entrevista que li realitza la periodista Esther Jover, que repassa «de manera àgil la vida del artista» i ens dóna a conèixer la seva vessant més política dels anys de joventut, i amb opinions sobre l'actualitat tals com: «Ara a Catalunya hi domina la protesta nacionalista, però crec que tan els de Madrid com els de Catalunya s'equivoquen si pensen que el missatge del nacionalisme que surt al carrer i és capaç de fer una cadena de 400 quilòmetres és unívoc».

Destacar l'interessant reportatge de Cinta Pujal Carabantes sobre la figura de Joan Castanyer, director de la pel·lícula Andorra, i qui va portar Le Catalan, el bar de parís on va conèixer Picasso, Buñuel, i tants d'altres, «una història de novel·la i pel·lícula», tal i com va afirmar Porta; i l'assaig de Jordi Pasques Canut: "Xàldigues andorranes, encara vives, de l'Esteve Albert".

Els tres relats d'aquesta edició van a càrrec de Francesc Serra, (Re7), Txema Díaz-Torrent amb la il·lustració de Sergi Mas (Camins d'herba) i el Duet són David Gálvez i Àngel Calvente, amb creacions que parlen de «la incomunicació». L'altre relat és la segona part de l'original conte d'Andrés Luengo La màxima 40. El cas andorrà de Philip Marlowe, sense fer spoiler, juntament a Boris Skossyreff, Florence Marmon, i evidenment, l'inspector Phip Marlowe: William Randolph Hearst (Ciudadano Kane).

Tot això i més, a Portella, ja ho saben.

La gastronomia dels Pirineus centra el número de 'Portella' ("El Periòdic d'Andorra")

Cultura / Dimecres, 10 Desembre 2014 

EL PERIÒDIC
ANDORRA LA VELLA


El número de tardor de la revista Portella es presentarà demà a les 19h, al vestíbul de l'Hotel Plaza d'Andorra la Vella. El número 9 de la revista Portella Andorra Lletres Arts dedica el dossier central a les tradicions alimentàries i gastronòmiques d'Andorra. Durant l'acte de presentació el xef de postres Guille Cervera elaborarà les postres Portella, especialment concebudes per assaborir les muntanyes. D'aquesta edició destaca, també, el monogràfic consagrat al poeta Joan Vinyoli, l'entrevista a Perico Pastor, la carpeta a l'artista plàstic Ahmed Keshta o l'assaig sobre Esteve Albert, entre altres continguts.

Portella, 9 (Esther Jové, al "BonDia")


L’evolució de la societat andorrana vista des de l’art de la gastronomia

Escrit per: E.J.M./Foto: T.M.
 
Quan el xef Ferran Adrià va ser convidat a la Documenta de l’any 2007 –el gran certamen d’art contemporani que se celebra cada cinc anys a Kassel (Alemanya)–, la gastronomia va entrar per la porta gran a la llista de les arts. Ara ningú ho discuteix. Creació, innovació, plaer, memòria... La cuina omple els sentits, és escultura, pintura, treball amb la matèria. I també és el reflex d’una societat i la seva evolució. Per això, el col·lectiu cultural Portella ha dedicat el dossier central del número 9 de la revista Portella. Andorra, Lletres, Arts a la gastronomia andorrana.

Des de la tradicional arengada a la cuina més innovadora, amb les reflexions d’un gastrònom, un antropòleg i un periodista, i les fotografies del tàndem Carles Esteve-Montserrat Altimiras, el dossier Cuines. De la subsistència a la sofisticació presenta l’evolució de la cuina del país. A més, el xef de postres Guille Cervera ha rebut l’encàrrec d’elaborar les postres Portella, en què representa Andorra: “Hi combino desig i memòria”, ha explicat el creador. El riu és la crema de nabius; la neu, la crema de nata i mel; les flors, minigelatines de gerds i mango; els prats, pols de te verd... “Unes postres multisensorials”, ha afegit el xef.

El dossier es complementa amb “una bogeria impossible”: una fotografia de tretze persones destacades de l’àmbit gastronòmic simulant el Sant Sopar de Leonardo Da Vinci, presa al menjador de Casa Rull. Una imatge per a la història.

ALTRES TEMES

El número de la tardor 2014 de Portella també inclou un monogràfic dedicat al poeta Joan Vinyoli (1914-1984), de qui es commemora el centenari del seu naixement. El dossier inclou firmes de categoria: Enric Casasses, Jordi Llavina, Albert Vinyoli i Pep Solà, a més de fotografies de Ricard Lobo que il·lustren alguns poemes de Vinyoli. El monogràfic també inclou documentació interessant, com una fotografia del poeta d’excursió a Andorra l’any 1933.
A la revista també s’hi publiquen relats de Francesc Serra, Txema Díaz-Torrent i Andrés Luengo, que clou el cas andorrà de Philip Marlowe. La carpeta artística es dedica a Ahmed Keshta, “que es consolida com a artista prolífic i polivalent” que utilitza “la llum com a matèria”.

Imma Tor continua amb les cartes imaginades de l’hotel Riba, en les quals evoca “records familiars”; Cinta Pujal narra la troballa del documental Andorra, de Joan Castanyer, de 1948, que es va localitzar als Estats Units; David Gálvez i Àngel Calvente fan duet i el pintor Perico Pastor parla de l’art i de la vida en una entrevista.

Coincidint també amb el centenari del naixement d’Esteve Albert, Jordi Pasques –comissari de l’Any Esteve Albert a Catalunya– parla de l’estreta relació de l’escriptor i agitador cultural amb Andorra, país que va estimar i on es va instal·lar l’any 1955 i va morir el 1995.

Portella, 9 (Esther Jové, al "BonDia")

dissabte, 29 de novembre de 2014

Presentació del número 9 de la revista 'Portella'

Persones que hi actuen o hi intervenen:
Integrants del Col·lectiu Portella i Guille Cervera (demostració culinària)

Hora:
A les 19 h.


Lloc: 
Hotel Plaza d'Andorra la Vella

c/ Maria Pla, 19 - 21
AD500 Andorra la Vella
Tel.: (+376) 879 444 

Ampliar mapa
Entrada lliure
Més informació:

www.revistaportella.com
revistaportella.blogspot.com
revistaportella@gmail.com


Organitza:
Col·lectiu Portella

Col·labora:
Hotel Plaza Andorra


La presentació del número 9 de la revista Portella anirà acompanyada de l'elaboració de les postres Portella a càrrec del mestre pastisser Guille Cervera i amb una degustació d’una síntesi de les postres i venda d’exemplars de la revista (per part de la Llibreria La Puça).

El volum conté el dossier ‘Cuines: de la subsistència a la sofisticació’. L’antropòleg Yvan Lara n’escriu l’aperitiu, el gastrònom Jaume Fàbrega, el primer plat, i el periodista Bru Noya, el segon. Els tres autors ens apropen a les peculiaritats de la tradició culinària andorrana (i pirinenca), tot narrant el seu desenvolupament des dels plats típics muntanyencs d’abans fins a la varietat de tendències més o menys innovadores de la restauració actual. De postres, un altre antropòleg, Quim Torredà, explica la recepta d’una llaminadura creada expressament pel mestre pastisser Guille Cervera. Tot això, assaonat amb les fotografies signades a duo per Carles Esteve i Montserrat Altimiras, assaborides per Imma Torra, que les ha trobat suculentes.

Entre altres continguts, en aquest número de Portella, Enric Casasses, Jordi Llavina, Ricard Lobo, Pep Solà i Albert Vinyoli examinen les arrels de la poesia de Joan Vinyoli.

Iñaki Rubio recull la llum que emana de la matèria escultòrica d’Ahmed Keshta.

Esther Jover entrevista Perico Pastor, que parla de l’art i de la vida.

Àngel Calvente i David Gálvez estableixen un diàleg a propòsit de la comunicació humana.

I Jordi Pasques evoca, en el centenari del naixement de l’artífex del Pessebre vivent d’Engordany, la figura d’Esteve Albert.

Aviat, nou número (i número 9) de 'Portella' a la venda

La cuina és, probablement, la forma més accessible, afectuosa i —sens dubte—saborosa de cultura. Dedicar el dossier central de la revista a les tradicions alimentàries i gastronòmiques d’Andorra ens sembla una forma idònia d’acostament als altres pobles dels Pirineus amb què compartim, també, costums relacionats amb el menjar.
Àpats, festes, rituals culinaris, ingredients i tècniques d’elaboració, si bé amb les respectives diferències i peculiaritats, són elements que, més que distanciar-nos, ens relacionen els uns amb els altres. Conreem els mateixos productes, elaborem plats molt semblants i celebrem festes en dates molt properes, sempre vinculades a determinats aliments i als cicles naturals de la vida. La cuina, doncs, ens apropa. Ens apropa i ens sorprèn amb noves receptes que hem après d’antics comensals.
A les pàgines del dossier “Cuines: de la subsistència a la sofisticació” hi trobareu la sinceritat i la voluntat d’uns autors que creuen que l’hora de menjar és massa important per maquillar-la amb mentides pietoses o falses retòriques. Yvan Lara parteix del menú que Andorra va oferir al copríncep François Hollande per respondre, en clau antropològica, una pregunta tan innocent com complexa: què entenem per cuina típica andorrana? Jaume Fàbrega, per la seva banda, embasta una genealogia dels productes de la cuina andorrana; n’anomena l’ascendència, la descendència i les aliances, i en reconeix els plats principals, com les populars escudelles. Bru Noya se centra en els protagonistes de la cuina contemporània andorrana per parlar-nos de les seves creacions i els principals restaurants on tastar-les. Finalment, el xef de postres Guille Cervera ens regala les postres Portella, especialment concebudes per assaborir les nostres muntanyes.
L’obra dels fotògrafs Montserrat Altimiras i Carles Esteve és el complement indispensable del dossier. La riquesa visual i expressiva que aporten les seves imatges, delimitades per un halo negre a les cantonades, accentua el caràcter efímer de tot el que té a veure amb la cuina, l’elaboració dels plats i l’art de degustar i apreciar menjars i begudes.
Passeu, passeu i seieu, que el plat ja és a taula.

divendres, 14 de novembre de 2014

Tony Lara premiat per les fotos d' 'Un país d'actors' a 'Portella'

Els 50 anys de Soldeu-El Tarter, l'ós al Pirineu i els actors andorrans, accèssits del Premi Pirene

El premi Pirene queda desert en les dues categories però entrega tres accèssits:al documental sobre els 50 anys de Soldeu-El Tarter de Toni Ubach i Josep Lluís Trabal, al treball del fotògraf Tony Lara sobre actors andorrans a la revista 'Portella' i al reportatge sobre l'ós al Pirineu de Patrice Teisseire-Dufor a la revista 'Pyrénées Magazine'
El jurat del premi Pirene de periodisme interpirinenc 2014 ha decidit deixar desertes les dues categories del guardó, la de premsa escita i la de suport audiovisual. Tot i això, ha entregat tres accèssits, dotats amb 700 euros cadascun. Dos d'ells han estat per a la categoria de premsa escrita i un altre per a la de mitjans audiovisuals.
En la primera categoria, un dels reconeixements ha estat per al reportatge 'Jeu de pistes. Dossier ours', publicat pel periodista francès Patrice Teisseire-Dufour, a la revista Pyrénées Magazine. El treball és fruit d'una jornada amb l'equip tècnic que fa el seguiment de la reintroducció de l'ós a la frontera entre França i la Val d'Aran.
També en categoria de premsa escrita, el fotògraf Tony Lara s'ha endut un accèssit per un reportatge publicat a la revista Portella, sobre els actors i les companyies de teatre del país que triomfen tant aquí com a l'estranger. Tal com ha explicat ell mateix durant l'entrega del premi, ha volgut "jugar amb els actors, ubicant-los fora dels seus escenaris habituals". Així doncs, els va "treure al carrer" per tal de retratar-los, tot interactuant amb el paisatge urbà.
Finalment, el tercer accèssit ha estat per al reportatge en format audiovisual realitzat per Toni Ubach, d'ST!, titulat 'Soldeu-El Tarter 50 anys, el motor d'un país'. El treball, emès per Andorra Televisió, explica la creació i els inicis de l'estació d'esquí de Soldeu-El Tarter, tot recollint testimonis i material gràfic de l'època.
Precisament, Ubach ha destacat la dificultat que ha comportat aquest fet, ja que "fa cinquanta anys només hi havia fotografies", de manera que treballar aquest material a nivell audiovisual, ha estat complicat. Ubach ha volgut destacar també la tasca de redacció i locució realitzada per l'altre protagonista del treball, Josep Lluís Trabal.
Per la seva banda, el ministre de Cultura, Albert Esteve, ha destacat que "els professionals de la informació que han estat premiats al llarg d'aquest any han explicat, interpretat i analitzat la realitat social del Pirineu". Ha afegit que ho han fet "des d'una metodologia professional que permet ajudar als lectors o espectadors a entendre aquesta realitat comuna al nostre entorn geogràfic".

Les imatges de Tony Lara a 'Portella', premiades

El fotògraf Tony Lara rep un accèssit del premi Pirene de periodisme interpirinenc

El jurat, que ha declarat desert el guardó, també ha premiat un reportatge de Patrice Teisseire-Dufour
Antoni Ubach Guàrdia ha rebut un tercer reconeixement pel reportatge 'Soldeu-El Tarter 50 anys, el motor d'un país'
El jurat del premi Pirene de periodisme interpirinenc ha decidit declarar deserta enguany tant la modalitat de reportatge de premsa escrita com la de reportatge audiovisual. Els integrants del jurat han acordat, no obstant, l’atorgament de tres accèssits de 750 euros en cadascuna de les categories.
En premsa escrita, el reconeixement ha estat per al reportatge “Jeu de pistes. Dossier ours”, de Patrice Teisseire-Dufour, publicat a la revista Pyrénées Magazine de setembre-octubre del 2013, que destaca per la seva redacció àgil i amena, amb l’experiència viscuda pel periodista en primera persona, i per tractar un tema sensible al llarg dels Pirineus: la reintroducció de l’ós.
D'altra banda, el reportatge “Un país d’actors”, de Tony Lara Sánchez, publicat a la revista Portella de primavera del 2014, s'ha premiat pel retrat del panorama teatral andorrà des de la seva visió artística mitjançant unes fotografies "originals i de molta qualitat" en què Lara utilitza la fórmula de l’street art.
En la modalitat d’audiovisual, l’accèssit ha estat per al reportatge “Soldeu-El Tarter 50 anys, el motor d’un país”, d’Antoni Ubach Guàrdia (Segarra&Terés), emès per Andorra Televisió. Com a testimoni d’una època, el reportatge mostra una compilació interessant d’imatges antigues i d’entrevistes a protagonistes directes o indirectes que mostren el naixement i evolució d’una de les estacions d’esquí més destacades del Pirineu. El membre del jurat Albert Roig va abstenir-se per incompatibilitat professional en la votació.
El jurat de la dinovena edició del premi Pirene, dotat pel gabinet de Comunicació del Govern, ha estat format per Mònica Bordas, Albert Roig i Esther Jover. Hi han optat un total de 28 treballs, dels quals 23 són de premsa escrita i 5 audiovisuals de ràdio i televisió.

Accèsit al fotoperiodisme de Tony Lara a 'Portella'

l Premi Pirene entrega el seu primer accèssit a un fotoperiodista

11111 Classificació 3.33 (3 Vots)
Categoria: Cultura
PUBLICAT EL DIMECRES, 12 NOVEMBRE 2014
  • El guardó es declara desert en les dues categories
L. F. M
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Els guanyadors dels tres accèssits de la 19 edició del Premi Pirene. Foto: SFG
Aquest any s'han presentat al Premi Pirene de periodisme interpirinenc un total de 28 treballs – 23 de premsa escrita i 5 audiovisuals de ràdio i televisió–. Segons va anunciar ahir el jurat d'aquesta dinovena edició, la seva decisió ha estat declarar el premi desert tant en la modalitat de reportatge de premsa escrita com la de reportatge audiovisual. El membre que va anunciar ahir el veredicte, Esther Jover,va explicar que «no és la primera vegada que queda desert el Pirene» i que «tot i que tots els reportatges eren de molt alta qualitat, no n'hi havia un suficientment destacat com per ser primer de la categoria que té aquest prem». Els altres dos membres del jurat han estat Albert Roig i Mònica Bordas.
Tanmateix, els integrants van acordar l'atorgament de tres accèssits de 750 euros en cadascuna de les categories, destacant en premsa escrita el fet que per primera vegada el Pirene atorga el reconeixement a un treball de fotoperiodisme.
Jover va explicar que el jurat va decidir donar l'accèssit al reportatge Un país d'actors, de Tony Lara Sánchez, publicat a la revista Portella de primavera del 2014, «pel retrat del panorama teatral andorrà des de la seva visió artística mitjançant unes fotografies originals i de molta qualitat en què Lara utilitza la fórmula de l'street art». El fotògraf va explicar durant l'entrega del premi que el seu objectiu va ser «jugar amb els actors, ubicant-los fora dels seus escenaris habituals». Per això els va «treure al carrer» per tal de retratar-los, tot interactuant amb el paisatge urbà. Finalment, Lara va agrair ahir al jurat haver tingut en compte la tasca «d'aquells que també expliquem històries, però amb imatges».
L'altre accèssit en la categoria de premsa escrita va ser pel reportatge Jeu de pistes. Dossier ours, de Patrice Teisseire-Dufour, publicat a la revista Pyrénées Magazine de setembre-octubre del 2013, «que destaca per la seva redacció àgil i amena, amb l'experiència viscuda pel periodista en primera persona, i per tractar un tema sensible al llarg dels Pirineus, la reintroducció de l'ós»
Pel que fa a la modalitat d'audiovisual – el membre del jurat Albert Roig va abstenir-se per incompatibilitat professional en la votació–, l'accèssit va ser pel reportatge Soldeu-El Tarter 50 anys, el motor d'un país, d'Antoni Ubach Guàrdia, emès per Andorra Televisió. Com a testimoni d'una època, el reportatge mostra una compilació interessant d'imatges antigues i d'entrevistes a protagonistes directes o indirectes que mostren el naixement i evolució d'una de les estacions d'esquí més destacades del Pirineu. Ubach va explicar la dificultat de treballar amb el material que tenia, ja que «fa cinquanta anys només hi havia fotografies», i va destacar la feina de Josep Lluís Trabal, redactor i locutor del reportatge, amb qui va recollir l'accèssit.
El ministre de Cultura, Albert Esteve, va destacar la importància de la feina dels periodistes que interpreten i analitzen la realitat social del Pirineu.