Esther Jover escriu sobre 'Portella' 8

DC., 28/05/2014 - 23:55

‘Portella’ expulsa de l’escenari els actors i reivindica Vázquez Montalbán

Escrit per: 

E.J.M./Foto:Tony Lara/Portella

Sense voluntat de desmerèixer cap de les set edicions anteriors, el vuitè número de la publicació cultural Portella és, probablement, el més reeixit fins ara, tant per continguts, com per disseny, com per fotografies i il·lustracions i per firmes convidades. Un exemplar de col·leccionista que el Col·lectiu Portella presenta aquest dijous al vespre, a les 19.30, al Museu del Tabac.

El tema central de la revista és la interpretació. Un país d’actors es titula el dossier principal. PeròPortella ha fugit del format tradicional, d’entrevista i reportatge, i ha optat per destacar el contingut visual: excel·lents fotografies de Tony Lara, que ha fet sortir els intèrprets al carrer i els ha retratat com no estem acostumats a veure’ls.

Isak Férriz, Roger Casamajor, Ester Nadal, Joel Pla, Pere Tomàs, Meritxell Duró, Raquel López, Alfons i Jèssica Casal, Joan Anton Rechi, Joan Hernández, Xavi Fernández, Joel Pla, Irina Robles, Hèctor Mas i el clan Cartes (Jan, Marc, Lluís i Borís) han sortit dels escenaris per posar-se a les ordres de Lara. També ho han fet les companyies Líquid Dansa, An-danda-rà, Assaig.9, l’És Grata i Lapsus Teatre.

El dossier visual s’acompanya d’un parell de textos de la periodista i escriptora Roser Porta i del dramaturg i director de teatre Joan Ollé, i d’un retrat del fotògraf Tony Lara realitzat per Imma Torra.

A part dels actors, els escriptors també tenen un paper destacat en aquest número. Roser Porta entrevista Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010, i autor, entre d’altres, de les exitoses novel·les Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011).

I, com a revelació, dos articles sobre l’andorranitat de, ni més ni menys, Manuel Vázquez Montalbán, que al començament de la seva carrera va ser publicat per Editorial Andorra (Política y deporte i La educación de Palmira, tots dos de 1972). A més, Josep Vicenç Saval explica que el personatge Biscuter, mà dreta del detectiu Carvalho, és andorrà. “El Biscuter era un lladre de cotxes d’Andorra, un lladre de cap de setmana”, va revelar un dia l’escriptor de novel·la negra.

Altres perles del vuitè Portella són les pàgines dedicades a l’escriptor Pep Coll. A part del retrat escrit per Ramon Sistac i  l’entrevista de Txema Díaz-Torrent, Coll publica el relat  L’home que corria més que el sol, il·lustrat pel traç de Sergi Mas.

El guionista i realitzador Albert Galindo ens presenta Pep Benavent, un autodenominat friqui que col·lecciona articles de cinema, còmic i ciència-ficció. Benavent conserva una gran quantitat de cartells i programes de cinema de gairebé tots els films estrenats a Espanya al llarg del segle XX. Una afició per muntar un museu.

A Portella també hi ha lloc per als escriptors de relats, com La sonámbula, de Luis Hars, il·lustrat per Joan Tharrats, i la primera part de La màxima 40. El cas andorrà de Philip Marlowe, d’Andrés Luengo, i per a la poesia, com la d’Antoni Caus.

Els artistes destacats del semestre són el pintor Alfons Valdés i el fotògraf Jaume Riba.

I, com sempre, l’espai al debat i la reflexió és obert. Les plomes convidades són les de Susanna Vela i Albert Villaró, tots dos experts arxivers. Vela reivindica “el necessari i inajornable ennobliment de l’Arxiu Nacional d’Andorra, la casa de la nostra memòria, la clau de la nostra identitat, el testimoni del que hem estat i del que som”.

Villaró també reclama un sistema d’arxius digne i ordenat i lamenta que “les inversions en infraestructures culturals ocupen uns racons tristos, marginals i humits, en els pressupostos. Entre construir un parell de rotondes i aixecar un arxiu nou, entre la perforació d’un túnel i el projecte d’un museu nacional, no hi hauria d’haver dubtes. De vegades, hom pensa quin és el pecat original d’aquesta societat. ¿La mandra, la por o la indiferència? No sé quina de les tres opcions és la pitjor”, conclou.

Un número llaminer que ja es pot adquirir als quioscos i a les llibreries –més que una revista és un petit volum dedicat a les arts– o ser-ne subscriptors. Cultura amb majúscules.