dimecres, 15 de desembre de 2010

Referència del Luengo a una menció de l'ideari portellà 15.12.2010

A.L.
 
ORDINO
  L'aspecte que presentava ahir al vespre l'Auditori Nacional era francament desolador. Mig centenar escàs d'espectadors –la majoria, per imperatiu laboral– van assistir a la lectura dramatitzada d'una escena d'El somni de Carlemany –ja saben: aquella òpera amb llibret de Villaró que Minoves va encarregar a Rendini– amb què es va anar esquitxant la cerimònia. Bé, potser no ho era, una escena d'El somni de Carlemany, però ningú no es va molestar a informar el públic del que estava succeint dalt de l'escenari. Entremig, van anar desfilant pel faristol el vicepresident de la Fundació Enciclopèdia Catalana, Jordi Porta, i la ministra de Cultura, Susanna Vela, amb unes intervencions absolutament previsibles i protocol·làries: Porta va posar el Carlemany com a «exemple» de la col·laboració entre l'empresa privada (catalana) i les institucions públiques (andorranes , és clar, que posen a més els calerons), i es va felicitar que la producció literària en català sigui «en quantitat i en qualitat» –va dir– «superior a d'altres literatures que disposen d'una base demogràfica molt més àmplia». Va admetre –ell sí– ombres: «Fallem en la difusió». I aquí és on entra en joc el Carlemany, «que té la virtut de fer públics autors i obres que mereixen ser coneguts». Vela, de la seva banda, es va confessar «honrada» de formar part d'un Govern «que creu en la Cultura», i va fer seu el manifest programàtic de la revista Portella: «És temps de moure's, de crear, de fer propostes i ser imaginatius, de deixar una empremta profunda i bella».

3 comentaris:

  1. Li heu d'enviar un pernil per nadal, aviam si la propera crítica us la fa millor.

    ResponElimina
  2. No, si la "crítica" no era sobre la revista 'Portella' pròpiament dita, sinó sobre un acte de lliurament d'un dels grans premis de literatura en llengua catalana (el Carlemany). El que passa és que la Ministra de Cultura sembla que es va referir a una part del manifest del nostre número 1 i va "fer-se'n seu" l'esperit. Que se'ns citi en un acte com el del lliurament del Carlemany (per "desangelat" que digui el periodista que fos) per nosaltres és molt bo: acabem de sortir al món i la revista no només està sent llegida sinó que sembla que deixa certa empremta.

    ResponElimina
  3. Volia dir "Ministra d'Educació i Cultura", perdó.

    ResponElimina