dissabte, 2 de juny de 2012

Article sobre 'Portella' núm. 4 a BonDia Andorra

Ja estàvem acostumats --tot i que no deixen de ser una veritable raresa-- als excel·lents articles que l'Andrés Luengo ha dedicat a cadascun dels números de la revista 'Portella'. La novetat és que una altra periodista cultural d'Andorra, l'Esther Jover, ens ha fet l'honor de dedicar no ja una notícia o un breu, sinó un article de qualitat, amb tots els ets i uts, al nostre número 4.


El nostre agraïment i benvinguda a la gran família portellana, Esther!


‘Portella’ vol “recuperar del silenci” el poemari andorrà de Miquel Martí i Pol


Miquel Martí i Pol (1929-2003) va mantenir una estreta relació amb Andorra. Visitava sovint el Principat i durant la seva malaltia hi va passar llargues temporades. El seu amor pel país era tant que, fins i tot, el considerava “la seva segona pàtria”. Els records, les vivències i les experiències viscudes al Principat –almenys fins al 1982– les va plasmar en el poemari Andorra, postals i altres poemes, llibre que va publicar l’editorial Serra Airosa el 1984. El poemari ha estat eclipsat per d’altres obres del poeta, com Estimada Marta, però el col·lectiu Portella el vol “recuperar del silenci”, tal com afirma en l’editorial del número quatre de la revista cultural homònima, que publica semestralment. El dossier central de la quarta revista Portella està dedicat al poemari en què el poeta “reivindica la seva andorranitat”, va comentar ahir Iñaki Rubio, membre del col·lectiu cultural. La publicació del quadern, a més, és un avançament, un modest homenatge, a la commemoració dels deu anys de la mort de Martí i Pol, que es compleixen l’any que ve.


Un dels altres membres del grup Portella, Joan Peruga, va insistir que el llibre és “extraordinari, deliciós” i que paga la pena recuperar-lo de la prestatgeria i gaudir-ne amb una relectura. Del poemari, Peruga en va destacar el pròleg, “senzill i profund”. Martí i Pol diu al pròleg d’An­dorra, postals i altres poemes que amb l’obra pretén “reivindicar l’andorranitat més genuïna per a aquest llibre, i, posats a dir, per a mi mateix. I que consti que no ho faig amb la intenció de reclamar cap mena de dret. (...) Això no obstant, sí que em sembla que puc esperar una correspondència per part d’aquells a qui les ofereixo, és a dir, els andorrans”.


L’obra de qui un dia va ser considerat el “poeta nacional de Catalunya” ha estat acusada de fàcil. Però Manel Gibert, també membre de Portella, ho desmenteix. “He analitzat un poema i és molt complex, molt profund. Utilitza figures literàries de molta qualitat i escriu versos alexandrins perfectes!”, va destacar ahir entusiasmat. Però l’aproximació de Portella a Andorra, postals i altres poemes no pretén ser “acadèmica”. Per això ha triat sis poemes, cadascun dels quals és comentat i analitzat per un autor. A més, cada poema s’acompanya d’una il·lustració de Mònica Armengol, que ha fet la seva particular lectura dels versos. EL 


TESTIMONI DE LA SEVA ESPOSA


El quadern es complementa amb la col·laboració de Montserrat Sans, vídua del poeta. Sans recorda que el llibre es va publicar l’any en què va morir la primera esposa de Martí i Pol, i va ser a partir d’aleshores quan ella va conviure amb el poeta i van visitar amb freqüència el país. Sans cita els amics Joan Rosanas i Toni Morell, les estades a l’hotel Delfos, les excursions per les valls, les grandalles que cobrien els prats... Sans confessa que “potser Andorra era l’únic lloc que l’hauria pogut fer marxar del seu poble, Roda de Ter”.


La presentació pública del nou exemplar de Portella és avui, a les 21.30, al pub Califa. Durant l’acte, sis col·laboradors de la revista llegiran sis composicions del poemari. Potser entre els versos que es recitaran se sentiran aquests mots del poeta: “Escric des del recer / que em faig amb les paraules, / el groc melangiós / dels arbres m’acompanya / i són clars els contorns / tan tendres de la tarda. / Si dic Andorra, dic / tot el que me’n separa”.


Incursió a la biblioteca d’Enric Palmitjavila i la firma d’Albert Villaró, altres atractius del nou exemplar


El número quatre de Portella inclou alguna sorpresa. Iñaki Rubio i el fotògraf Tony Lara s’han colat a casa del bibliòfil Enric Palmitjavila, on guarda milers de llibres, alguns d’excepcionals. El col·leccionista conserva “incunables, obres mestres”, va comentar Rubio, “fins i tot una edició de la Divina comèdia amb il·lustracions atribuïdes a Botticelli”.


El nou exemplar també compta amb la firma de l’escriptor Albert Villaró, que en el text Tres   portelles, tres, parla de tres portelles en el seu món que l’obsessionen. 


L’artista Eve Ariza col·labora en el número amb una presentació de la seva obra i, tot i ser “una artista conceptual”, diverses pàgines de la revista mostren alguns dels seus treballs més recents.


L’escriptora novella Carli Bastida publica el relat de ficció La selva negra. 


Txema Díaz-Torrent, membre del col·lectiu Portella, ha entrevistat el pallasso Tortell Poltrona, que parla de la seva trajectòria i experiència i també de la seva relació amb el país. 


L’escriptor Joan Peruga publica l’article la Memòria del tabac, en què recorre el Museu del Tabac, tant com a espai cultural com el que va suposar quan era una fàbrica.


El nou número, que ja es pot comprar a les llibreries, també conté un relat en romanès i en català sobre el final de Ceausescu del professor Alexandru Herea, una ressenya de Miquel Mercè sobre l’últim poemari d’Ester Fenoll i un retrat de Josep Dallerès realitzat per Manel Gibert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada