REPORTATGE
De nou, els Xiriball
| Mitja: 1.0/10 (2 vots) |   | Galeria Fotos |
“Arriba-t’hi i porta’m un article sobre els contrabandistes! Sembla que als francesos els agrada.” Amb aquest suggeriment de Josée Germain, del ‘Journal’, naixia la relació d’Isabel Sandy amb Andorra. Uns lligams de dècades plasmats en novel·les i articles.
Editorial Andorra completa ara la trilogia de novel·les que Sandy va dedicar al país, amb un volum que recull Nits andorranes i La nova Andorra –edició bilingüe, francès i català–, dos relats que completen la narració iniciada a Andorra o els homes d’aram. Amb totes tres, l’escriptora de l’Arieja completa un dibuix de l’evolució d’un país que va conèixer als anys vint i on des d’aleshores va tornar any rere any fins a pràcticament el final de la seva vida, el 1975.
Al país, Sandy es va fer amb un grapat d’amics fidels. Començant per la persona que la va acollir en aquell viatge iniciàtic de l’any 1922: la cap de correus d’Andorra la Vella, la senyora Riberaygua, una francesa casada amb un andorrà, recorda Jean-Claude Chevalier, qui ha dedicat llargues hores a investigar sobre la vida de l’escriptora de l’Arieja i que completa aquest volum amb una biografia. Amb el temps també faria amistat amb Sergi Mas, de qui és precisament la il·lustració de la portada dels dos llibres que recullen la trilogia andorrana. Bartumeu Rebés va ser un altre dels valedors de Sandy al país.
Com ho va ser Eduard Fornells –un andorrà que es va fer un nom a París, entre d’altres coses, treballant a Lalique–. Fornells va voler-li editar Nits andorranes –que havia aparegut el 1938 a la revista L’Illustration– un projecte per al qual va demanar un pressupost que Chevalier exhibeix ara: 5.700 francs de l’època. Però era el 1939, els temps no bufaven favorables i el projecte es va quedar al calaix. Ara acompanya La nova Andorra, que va escriure el 1949 i que encara no s’havia publicat en català.
A Andorra o els homes d’aram Sandy dibuixava el país verge, primitiu i tancat que es va trobar en aquell primer viatge. Pur, considerava, com el mineral que il·lustra el títol. I que en principi va esbossar en un relat que no li agradava gaire inicialment batejat com Les contrebandiers. A les Nits andorranes se centra en el període dur a tot Europa, que va del 1936 al 1939, i a La nova Andorra reprèn la nissaga original, els Xiriball, per relatar la transformació del país cap a la modernitat. Amb un Àngel Xiriball que considera el contraban com un motor de l’economia, recorda Chevalier. A banda, hi apareixen personatges nous, acords amb els temps, com ara Targa, el nouvingut, l’immigrant. És un home de passat difícil, algú de l’Europa de l’Est que ha hagut de fugir i després d’un periple desgraciat acaba a Andorra, on es converteix en traginer i coneix la pau i la tranquil·litat. Vol ser andorrà però segueix veient-se rebutjat: el seu accent estrany, la seva manca de passat. Ha de fer alguna cosa per ser considerat. I al final ho aconsegueix. A costa de la seva vida, però al seu epitafi aconsegueix que hi digui “Targa, l’andorrà”.
Amb les tres novel·les, Editorial Andorra enllesteix la trilogia, però no exhaureix la vasta producció que Sandy, en ficció i articles de premsa, va dedicar al Principat.
Al país, Sandy es va fer amb un grapat d’amics fidels. Començant per la persona que la va acollir en aquell viatge iniciàtic de l’any 1922: la cap de correus d’Andorra la Vella, la senyora Riberaygua, una francesa casada amb un andorrà, recorda Jean-Claude Chevalier, qui ha dedicat llargues hores a investigar sobre la vida de l’escriptora de l’Arieja i que completa aquest volum amb una biografia. Amb el temps també faria amistat amb Sergi Mas, de qui és precisament la il·lustració de la portada dels dos llibres que recullen la trilogia andorrana. Bartumeu Rebés va ser un altre dels valedors de Sandy al país.
Com ho va ser Eduard Fornells –un andorrà que es va fer un nom a París, entre d’altres coses, treballant a Lalique–. Fornells va voler-li editar Nits andorranes –que havia aparegut el 1938 a la revista L’Illustration– un projecte per al qual va demanar un pressupost que Chevalier exhibeix ara: 5.700 francs de l’època. Però era el 1939, els temps no bufaven favorables i el projecte es va quedar al calaix. Ara acompanya La nova Andorra, que va escriure el 1949 i que encara no s’havia publicat en català.
A Andorra o els homes d’aram Sandy dibuixava el país verge, primitiu i tancat que es va trobar en aquell primer viatge. Pur, considerava, com el mineral que il·lustra el títol. I que en principi va esbossar en un relat que no li agradava gaire inicialment batejat com Les contrebandiers. A les Nits andorranes se centra en el període dur a tot Europa, que va del 1936 al 1939, i a La nova Andorra reprèn la nissaga original, els Xiriball, per relatar la transformació del país cap a la modernitat. Amb un Àngel Xiriball que considera el contraban com un motor de l’economia, recorda Chevalier. A banda, hi apareixen personatges nous, acords amb els temps, com ara Targa, el nouvingut, l’immigrant. És un home de passat difícil, algú de l’Europa de l’Est que ha hagut de fugir i després d’un periple desgraciat acaba a Andorra, on es converteix en traginer i coneix la pau i la tranquil·litat. Vol ser andorrà però segueix veient-se rebutjat: el seu accent estrany, la seva manca de passat. Ha de fer alguna cosa per ser considerat. I al final ho aconsegueix. A costa de la seva vida, però al seu epitafi aconsegueix que hi digui “Targa, l’andorrà”.
Amb les tres novel·les, Editorial Andorra enllesteix la trilogia, però no exhaureix la vasta producció que Sandy, en ficció i articles de premsa, va dedicar al Principat.
LA PEL·LÍCULA DE COUZINET, DIMARTS
Feia dues dècades, segurament llargues, que el film que Émile Couzinet va rodar el 1943 sobre la novel·la Andorra o els homes d’aram no es projectava al país. Roman guardada a l’Arxiu Nacional, d’on dimarts vinent sortirà per ser projectada als cines d’Illa Carlemany, a les set de la tarda, en un passi especial promogut pel col·lectiu cultural Portella. Una cita organitzada en el marc de la presentació del setè número de la publicació, àmpliament dedicat a l’escriptora de l’Arieja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada