dimarts, 3 de desembre del 2013

‘Portella’ homenatja Sandy amb l’estudi acurat de la seva relació amb les Valls (Esther Jover)


Nacional Cultura
Escrit per E.J.M./Foto: Arxiu J.C.C.   
Dimarts 03, Desembre de 2013 18:51
El 2013 podria haver estat declarat l’Any Sandy: a la recent publicació bilingüe dels relats Nits andorranes (1938) i La nova Andorra (1946) per part de l’editorial Andorra, ara s’hi afegeix la revista Portella, que dedica el dossier del setè número a l’escriptora Isabelle Sandy (1884-1975).
El quadern central aporta documents i fotografies inèdites i diversos articles aporten informació de l’autora. Un homenatge a una persona que sempre va estimar i divulgar Andorra.

Dúnia Ambatlle recorda que Sandy, nascuda molt a prop d’An­dorra, a l’Arièja, no va venir al Principat fins l’any 1922, quan sent una periodista reconeguda a París va rebre l’encàrrec de desplaçar-s’hi “per escriure un article documentat sobre la contrabanda”. L’autora especifica, però, que “quan va marxar, la viatgera portava en el seu bagatge la trama de tota una novel·la”. El relat va fructificar com a Andorra o els homes d’aram (1923).

Sandy no era la primera visitant que escrivia un relat sobre el país, però sí que va saber aportar una nova mirada “de fer descobrir uns personatges, uns paisatges nous al lector”, diu Ambatlle. “Així com algunes mirades, ja siguin crítiques o simplement iròniques, rebaixen la qualitat del qui és observat, en aquest cas l’escriptora fa créixer la gent de les Valls fins a donar-los un aspecte gairebé mític”, subratlla.

L’escriptora va quedar captivada per Andorra, els seus paisatges, la seva gent i les seves tradicions i costums i, a partir d’aleshores, va forjar una estreta relació amb personatges com Bartumeu Rebés i amb el país en general, que va saber plasmar en les novel·les, els articles i els relats que va escriure al llarg de la seva vida.

El quadern sobre Sandy també inclou textos d’Imma Tor, Joan Peruga, Sylvain Athiel, Jean-Claude Chevalier –documentalista sobre l’escriptora– i Michèle Gazier (els dos últims en francès).

Athiel, especialista en Radio Andorra, dedica la seva intervenció a la possible relació amb l’emissora de Sandy, a qui atribueix, “malgrat ella”, “un rol preponderant  en el naixement de Radio Andorra”. Segons l’autor, el senador francès Paul Laffont va convèncer Jacques Trémoulet, fundador de la ràdio de Tolosa, d’obrir una emissora a Andorra. Trémoulet opinava que era “un país de contrabandistes” i Laffont el va persuadir amb “arguments trobats en els escrits de la seva cosina, Isabelle Sandy”, concretament en Andorra o els homes d’aram.

Sandy va relacionar-se amb diverses emissores per adaptar els seus escrits i obtenir ingressos extres. Athiel explica que l’any 1971 va començar a col·laborar amb Ràdio de les Valls (Sud-Ràdio), la competidora de Radio Andorra, amb un programa setmanal dominical. “Hi parlarà de medicina popular, records d’infantesa, llegendes i tradicions de les nostres regions del sud. Curiosament, sense l’accent del sud!”, lamenta Athiel.

El Col·lectiu Portella va presentar el nou exemplar de la revista centrada en Sandy ahir a la tarda als cinemes Illa Carlemany, amb un valor afegit: la projecció d’Andorra ou les hommes d’airain, la pel·lícula rodada als anys 40 per Émile Couzinet, en part a les Valls, sobre la novel·la homònima de Sandy. L’Arxiu Nacional d’Andorra en conserva una còpia i la va cedir per a la sessió, una de les poques oportunitats per veure l’excepcional film –per la seva vàlua històrica– que va descobrir el país a França.

Altres temes inclosos en el número set de Portella són la participació andorrana en la Biennal de Venècia, en què Ermengol Puig presenta els tres creadors i les seves obres; el còmic Les muntanyes voladores, que Jan va dedicar a Andorra; l’exposició d’hiperrealisme del Museu del Tabac i Ull-Nu, el Festival audiovisual de joves creadors del Pirineu.

La publicació ja es pot comprar a les llibreries i també es pot adquirir mitjançant subscripció anual. Les set edicions i els col·laboradors que s’hi sumen demostren que la revista cultural està més que consolidada. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada