divendres, 14 de novembre del 2014

Tony Lara guanya accèsit al premi Pirena per fotoreportatge a 'Portella'

CULTURA

El Pirene queda desert

El fotoperiodista andorrà Tony Lara rep un accèssit per l'obra "Un país d'actors" publicat a Portella

 11/11/2014
El jurat del premi Pirene de periodisme interpirinenc ha decidit declarar desert tant la modalitat de reportatge de premsa escrita com la de reportatge audiovisual. Els integrants del jurat han acordat, no obstant, l’atorgament de tres accèssits de 750 euros en cadascuna de les categories.
En premsa escrita, el fotoperiodista andorrà Tony Lara ha estat reconegut pel reportatge “Un país d’actors”, publicat a la revista Portellade primavera del 2014. El jurat ha valorat "el retrat del panorama teatral andorrà des de la seva visió artística mitjançant unes fotografies originals i de molta qualitat en què Lara utilitza la fórmula de l’street art".
És la primera vegada que es premia el treball d'un fotoperiodista al Pirene. Lara es mostra molt satisfet pel guardó "tenint en compte que el reportatge només es basa en imatges".

Lara es mostra molt emocionat amb la recepció del guardó, el primer per a un fotoperiodista
L'altre accèssit en aquesta categoria ha recaigut en el treball“Jeu de pistes. Dossier ours”, de Patrice Teisseire-Dufour, publicat a la revista Pyrénées Magazine de setembre-octubre del 2013 centrat en la reintroducció de l’ós bru.
En la modalitat d’audiovisual, l’accèssit ha anat a parar al reportatge“Soldeu-El Tarter 50 anys, el motor d’un país”, d’Antoni Ubach i emès per Andorra Televisió.
Publicat per a Cap comentari:

Tony Lara premiat per col·laboració a 'Portella'

El Premi Pirene es declara desert però el jurat atorga tres accèssits

El Premi Pirene es declara desert però el jurat atorga tres accèssits
El jurat del premi Pirene de periodisme interpirinenc ha decidit declarar desert tant la modalitat de reportatge de premsa escrita com la de reportatge audiovisual. Els integrants del jurat han acordat, no obstant, l’atorgament de tres accèssits de 750 euros en cadascuna de les categories.
 El jurat de la dinovena edició del premi Pirene, dotat pel gabinet de Comunicació del Govern, ha estat format per Mònica Bordas, Albert Roig i Esther Jover. Hi han optat un total de 28 treballs, dels quals 23 són de premsa escrita i 5 audiovisuals de ràdio i televisió.
En premsa escrita, el reconeixement ha estat per a:

-El reportatge “Jeu de pistes. Dossier ours”, de Patrice Teisseire-Dufour, publicat a la revista Pyrénées Magazine de setembre-octubre del 2013, que destaca per la seva redacció àgil i amena, amb l’experiència viscuda pel periodista en primera persona, i per tractar un tema sensible al llarg dels Pirineus, la reintroducció de l’ós.
-El reportatge “Un país d’actors”, de Tony Lara Sánchez, publicat a la revista Portella de primavera del 2014, pel retrat del panorama teatral andorrà des de la seva visió artística mitjançant unes fotografies originals i de molta qualitat en què Lara utilitza la fórmula de l’street art.
En la modalitat d’audiovisual, l’accèssit ha anat a parar a:
-El reportatge “Soldeu-El Tarter 50 anys, el motor d’un país”, d’Antoni Ubach Guàrdia (Segarra&Terés), emès per Andorra Televisió. Com a testimoni d’una època, el reportatge mostra una compilació interessant d’imatges antigues i d’entrevistes a protagonistes directes o indirectes que mostren el naixement i evolució d’una de les estacions d’esquí més destacades del Pirineu. El membre del jurat Albert Roig va abstenir-se per incompatibilitat professional en la votació.
Publicat per a Cap comentari:

Portella a la Setmana del llibre en català de Barcelona

El Govern promocionarà editorials i autors andorrans a la Setmana del llibre en català

Setm llibre
El Ministeri de Cultura del Govern i l'Associació d'Editors d'Andorra participaran en la 32a Setmana del llibre en català, que tindrà lloc del 5 al 14 de setembre del 2014 a Barcelona, a l'avinguda de la Catedral.
La Setmana del llibre en català és una mostra que permet reconèixer la tasca de les editorials que editen en català, de les llibreries actives i de les revistes que apropen al lector les seves publicacions en català. En trobareu més informació a    link www.lasetmana.cat.
Els objectius de la presència d'Andorra a la Setmana són aixoplugar els editors andorrans, presentar les publicacions que directament o indirectament s'han fet per encàrrec o amb suport institucional i exposar, d'aquesta manera, una mostra del ventall cultural del Principat. Els editors del país, els escriptors, i les entitats i institucions que tenen producció editorial podran vendre les seves obres en el mateix estand. Estand que enguany tindrà una atenció especial a l'Any Esteve Albert.
Llista d'editors participants:
- Publicacions del Govern d'Andorra  
- Institut d'Estudis Andorrans  
- Editorial Andorra  
- Editorial Límits
- A4 edicions
- Aloma editors  
- Edicions del Diari d'Andorra  
- 2 + 1 editors (Alfred Llahí)  
- Anm editors  
- Societat Andorrana de Ciències  
- Col·lectiu Portella
D'altra banda, disposarem també d'obres d'autors andorrans publicats per segells catalans com Pagès editors, Edicions Males Herbes i Grup 62. S'oferiran en total uns 130 títols, inclòs algun material amb un format diferent del llibre, com la revista Portella i algunes litografies de Sant Jordi que edita Àgora Cultural cada any.
Per a la Setmana del llibre en català s'han organitzat diverses activitats que tindran lloc en espais diferents:
12 de setembre      
Títol:   Postures textuals
A càrrec de: Els Trobafolls (Somhiteatre)
Sinopsi:  “Avui, com nous goliards redivius, hem decidit desar les espases i la dalla i continuar jugant-nos la vida desarmats en un combat més perillós, mot a mot, ànima a ànima, cos a cos...”
Postures textuals és un entreteniment que ofereix al públic una manera divertida d'apropar-se a la poesia eròtica medieval.
Espai: Plaça del llibre
Hora: A les 19.45 h
Durada: 40'
13 de setembre     
Títol: Itinerari literari El Museu de l'elefant
A càrrec de: Editorial Andorra – Joan Peruga
Sinopsi: El Gran Museu Areny de Ciències Naturals era l'obra que el Dr. Pau Xavier d'Areny-Plandolit havia preparat de manera obsessiva a la casa dels seus avantpassats d'Ordino, a la República d'Andorra. L'elefanta Júlia pujava des de Barcelona per ser-ne la vedet, però algú la fa desaparèixer misteriosament al Passeig de la Seu d'Urgell.
L'última novel·la de Joan Peruga transcorre entre Barcelona on va viure realment el protagonista i Andorra, i al llarg de l'itinerari descobrirem espais d'interès de la vida d'un dels últims integrants de la família Areny-Plandolit.
Hora: A les 11 h 
Més informació: Al telèfon 93 295 60 17  o per correu electrònic a  reserves@lasetmana.cat 
13 de setembre
Títol:  Presentació dels llibres La selva moral d'Albert Villaró i Trencadís d'Iñaki Rubio
A càrrec d e: Albert Villaró i Iñaki Rubio – Editorial Andorra
Sinopsi: L'editorial Andorra presenta dos reculls de relats curts d'Albert Villaró, guardonat al gener amb el premi Josep Pla de novel·la, i d'Iñaki Rubio, guardonat al març amb el premi Joaquim Ruyra de narrativa
Espai: Plaça del llibre
Hora: A les 13 h
Durada: 20'
13 de setembre     
Conversa: “Andorra, bressol de noves veus literàries?”
Organitzada pel Ministeri de Cultura
Taula rodona moderada per Vicenç Villatoro, amb els escriptors andorrans Albert
Salvadó, Joan Peruga, Albert Villaró i Iñaki Rubio
El Principat d'Andorra, amb 70.000 habitants, compta una nòmina d'escriptors en llengua catalana, joves i guardonats, força important. La vocació literària té a veure amb l'entorn?
Espai: Plaça de l'escriptura
Hora: A les 20 h   
Durada: 40'
El 8 de setembre, com a complement i per fer conèixer la celebració de la Festa nacional d'Andorra, es preveu decorar l'estand d'Andorra i oferir un petit obsequi a totes les Meritxells que s'identifiquin al mateix estand, durant tot el dia.
Altres activitats          
Títol: Sorteig de la Setmana a les Valls d'Andorra       
Dia del sorteig:   14 de setembre    
Hora:   A les 12.30 h       
Descripció:  Poden participar en el concurs els visitants de més de 16 anys que hagin efectuat una compra a la caseta del Ministeri de Cultura d'Andorra. El concurs consisteix a respondre la pregunta de la butlleta de participació. El premi és una estada d'una nit per a dues persones, en règim d'allotjament i esmorzar, i un passaport per visitar gratuïtament els museus nacionals.
Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 21 de juny del 2014

Redacció portellana

Despasso les cortines dels finestrals del menjador. Al matí, m’agrada que entri la claror. A primera hora, el sol encara s’amaga darrera la muntanya d’Enclar i caldrà esperar la llum del migdia per percebre les tonalitats verdes de la primavera a través dels vidres. Les olors, però, ja han arribat a casa.
Al maig, el flaire de la tinta i el paper acabats d’imprimir, intens, molt intens, s’ensuma per tot arreu. Les caixes de revistes s’apilen pels racons del saló-menjador-redacció-magatzem, podeu denominar-lo com vulgueu. La nostra sala polivalent és plena a vessar de cultura fins a l’estiu.
L’aire aromàtic de les lletres i les arts m’omple els pulmons, em puja fins al cervell, m’arriba al cor, m’atrapa.
Narracions assaonades amb imatges, un trasllat permanent a altres móns. A dojo, no hi manca res, hi ha cabuda per a tot i tothom. Barreja de disciplines. Lectura assegurada. Perfecte!
Avui “Portella” presenta el número 8. Recordo les primeres reunions d’escriptors, així les anomenàvem el Lluís i jo, conscients de que, la tarda dels dijous, el menjador mutava en redacció de la revista i ens havíem de buscar la vida. L’entusiasme, la pluja d’idees, els objectius clars, la participació, la tria del nom, el manifest,... l’aparició del primer número.
Fullejo un cop més l’exemplar. Preparo el sellonet al costat de la finestra, les ulleres de prop i la lupa.
Gaudeixo!


Pilar Burgués

Andorra la Vella, 29 maig 2014
Publicat per a Cap comentari:

divendres, 30 de maig del 2014

Bis, 2 ('Portella', núm. 8)


Publicat per a Cap comentari:

Bis, 1 ('Portella' núm. 8)


Publicat per a Cap comentari:

dijous, 29 de maig del 2014

El núm. 8 de 'Portella' a l'ARA Andorra

Portella retrata “un país d'actors”

El número vuit de la revista cultural inclou un "street photo" de Tony Lara amb els artistes del país
MARTA TORT Sant Julià de Lòria | 
La revista Portella ha dedicat el dossier central del seu vuitè número al "miracle andorrà" en les arts escèniques, que és com el col·lectiu qualifica la important quantitat d'actors, actrius i de companyies de teatre que hi ha al país i el ressò internacional que tenen molts d'ells. El fotoperiodista Tony Lara ha extret els artistes dels seus escenaris i els ha creat "un escenari al carrer per fotografiar un país d'actors", mentre que Roser Porta i Joan Ollé s'han encarregat d'explicar els motius d'aquesta reeixida activitat.
El col·lectiu Portella, format per Manel Gibert, Txema Díaz-Torrent, David Gálvez, Marc Jover, Joan Peruga, Roser Porta, Iñaki Rubio i Quim Torredà, ha explicat que el treball de Lara és "un veritable poema visual" de reflexos, textures i personatges, fins al punt que "les fotografies es poden llegir". El fotoperiodista assegura que va ser molt fàcil treballar amb els actors, i que realment el resultat ha quedat tal com ho veia dins del seu cap. Destaquen també els "elements casuals" que van apareixent al llarg del reportatge fotogràfic.
Joan Anton Rechi, Meri Duró, Roger Casamajor, Isak Férriz, Ester Nadal, són alguns de la vintena d'artistes que han quedat immortalitzats en el treball. Actors i actrius que treballen tant a dins com a fora del país, des dels més consagrats fins als emergents. Roser Porta atribueix aquesta proliferació d'actors tant als docents, "que són l'estímul", com a l'oferta i les infraestructures que tenen les institucions públiques, amb tallers, cursos, sales a cada parròquia, i teatre popular, com els Pastorets, "que és el planter".
D'altra banda, el nou número de la revista cultural també aprofundeix en la figura de l'escriptor pirinenc Pep Coll, parla de la relació de Vázquez Montalbán amb Andorra, entrevista Jaume Cabré i repassa l'obra plàstica d'Alfons Valdés, entre d'altres temes relacionats amb les arts i les lletres del país.
Publicat per a Cap comentari:

Albert Villaró parla de la trajectòria de 'Portella'

Portellans

Han defugit el camí fressat, han evitat encantar-se, caure en la contemplació del melic propi, per obrir una finestra –una portella– al món
Albert Villaró | 
No em digueu que no fan ràbia. Molta potser no, però una mica sí. En un país on massa sovint preval la llei del mínim esforç, la del ja està bé així com està, el col·lectiu dels 'portellaires' ens assenyala, cada trimestre, quin és el nivell de l'excel·lència a què hauria d'aspirar el país en tots els àmbits. Passa com amb les marques que els ciutadans posen als murs per recordar les inundacions: mireu, fins aquí va arribar l'aiguat, i cada cop posen el senyal un pamet més amunt.
Són vuit números ja, i sembla que va ser ahir que va començar aquest projecte que –confesso– alguns escèptics patològics vam pensar que seria flor d'un dia, una iniciativa plena de bones intencions però que xocaria de seguida amb el mur de les rutines, la indiferència dels receptors o l'autocomplaença. I no. Els que, temps a venir, hagin de reconstruir la vida cultural d'Andorra al començament del segle XXI ho tindran fàcil: que comencin pel primer número i així anar fent.
Han defugit el camí fressat, han evitat encantar-se, caure en la contemplació del melic propi, per obrir una finestra –una portella– al món, sense oblidar ni per un instant quin és el raconet del planeta on tenen plantats els peus. És allò de ser universals sense deixar de ser locals, que és el que ens dóna la profunditat en la mirada. Els que hem tingut el privilegi de treure-hi el nas alguna vegada en qualitat de convidats els estarem eternament agraïts per haver-nos deixat participar en aquesta folla aventura col·lectiva. I n'estem. Però no em digueu que, de tan bons com són els 'portellans', no fan una mica de ràbia.
Publicat per a Cap comentari:

Esther Jover escriu sobre 'Portella' 8

DC., 28/05/2014 - 23:55

‘Portella’ expulsa de l’escenari els actors i reivindica Vázquez Montalbán

Escrit per: 
E.J.M./Foto:Tony Lara/Portella

Sense voluntat de desmerèixer cap de les set edicions anteriors, el vuitè número de la publicació cultural Portella és, probablement, el més reeixit fins ara, tant per continguts, com per disseny, com per fotografies i il·lustracions i per firmes convidades. Un exemplar de col·leccionista que el Col·lectiu Portella presenta aquest dijous al vespre, a les 19.30, al Museu del Tabac.
El tema central de la revista és la interpretació. Un país d’actors es titula el dossier principal. PeròPortella ha fugit del format tradicional, d’entrevista i reportatge, i ha optat per destacar el contingut visual: excel·lents fotografies de Tony Lara, que ha fet sortir els intèrprets al carrer i els ha retratat com no estem acostumats a veure’ls.
Isak Férriz, Roger Casamajor, Ester Nadal, Joel Pla, Pere Tomàs, Meritxell Duró, Raquel López, Alfons i Jèssica Casal, Joan Anton Rechi, Joan Hernández, Xavi Fernández, Joel Pla, Irina Robles, Hèctor Mas i el clan Cartes (Jan, Marc, Lluís i Borís) han sortit dels escenaris per posar-se a les ordres de Lara. També ho han fet les companyies Líquid Dansa, An-danda-rà, Assaig.9, l’És Grata i Lapsus Teatre.
El dossier visual s’acompanya d’un parell de textos de la periodista i escriptora Roser Porta i del dramaturg i director de teatre Joan Ollé, i d’un retrat del fotògraf Tony Lara realitzat per Imma Torra.
A part dels actors, els escriptors també tenen un paper destacat en aquest número. Roser Porta entrevista Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010, i autor, entre d’altres, de les exitoses novel·les Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011).
I, com a revelació, dos articles sobre l’andorranitat de, ni més ni menys, Manuel Vázquez Montalbán, que al començament de la seva carrera va ser publicat per Editorial Andorra (Política y deporte i La educación de Palmira, tots dos de 1972). A més, Josep Vicenç Saval explica que el personatge Biscuter, mà dreta del detectiu Carvalho, és andorrà. “El Biscuter era un lladre de cotxes d’Andorra, un lladre de cap de setmana”, va revelar un dia l’escriptor de novel·la negra.
Altres perles del vuitè Portella són les pàgines dedicades a l’escriptor Pep Coll. A part del retrat escrit per Ramon Sistac i  l’entrevista de Txema Díaz-Torrent, Coll publica el relat  L’home que corria més que el sol, il·lustrat pel traç de Sergi Mas.
El guionista i realitzador Albert Galindo ens presenta Pep Benavent, un autodenominat friqui que col·lecciona articles de cinema, còmic i ciència-ficció. Benavent conserva una gran quantitat de cartells i programes de cinema de gairebé tots els films estrenats a Espanya al llarg del segle XX. Una afició per muntar un museu.
A Portella també hi ha lloc per als escriptors de relats, com La sonámbula, de Luis Hars, il·lustrat per Joan Tharrats, i la primera part de La màxima 40. El cas andorrà de Philip Marlowe, d’Andrés Luengo, i per a la poesia, com la d’Antoni Caus.
Els artistes destacats del semestre són el pintor Alfons Valdés i el fotògraf Jaume Riba.
I, com sempre, l’espai al debat i la reflexió és obert. Les plomes convidades són les de Susanna Vela i Albert Villaró, tots dos experts arxivers. Vela reivindica “el necessari i inajornable ennobliment de l’Arxiu Nacional d’Andorra, la casa de la nostra memòria, la clau de la nostra identitat, el testimoni del que hem estat i del que som”.
Villaró també reclama un sistema d’arxius digne i ordenat i lamenta que “les inversions en infraestructures culturals ocupen uns racons tristos, marginals i humits, en els pressupostos. Entre construir un parell de rotondes i aixecar un arxiu nou, entre la perforació d’un túnel i el projecte d’un museu nacional, no hi hauria d’haver dubtes. De vegades, hom pensa quin és el pecat original d’aquesta societat. ¿La mandra, la por o la indiferència? No sé quina de les tres opcions és la pitjor”, conclou.
Un número llaminer que ja es pot adquirir als quioscos i a les llibreries –més que una revista és un petit volum dedicat a les arts– o ser-ne subscriptors. Cultura amb majúscules.
Publicat per a Cap comentari:

Andrés Luengo escriu sobre 'Portella' 8

Biscúter, Cabré i merda, molta merda

PUBLICAT EL DIJOUS, 29 MAIG 2014
  • 'Portella' evoca els vincles andorrans de Vázquez Montalbán i repassa l'efervescència teatral del país en una sessió d'street photo
  • Luis Harss, Pep Coll i Toni Caus, altres noms propis del número 8
EL PERIÒDIC
Periodic
Isak Férriz, un dels cinquanta actors que protagonitza l'espectacular àlbum fotogràfic amb què Tony Lara il·lustra el dossier de "Portella", consagrat al teatre. A la galeria, Albert Galindo descobreix la col·lecció de cine de Pep Benavent (esquerra); Sergi Mas (a dalt) il·lustra un relat de Pep Coll Foto: TONY LARA // Miguel R. Cabot / Portella // Alfons Valdés // Sergi Mas / Portella // Col·lecció Pep Benavent / Portella
«Un auxiliar de cocina pequeño y contrahecho que se ponía unos tacones y robaba coches en Andorra los fines de semana, para fardar». Vet aquí Biscúter, segons en recordava els orígens el mateix Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939-Bangkok, 2003) en una Contra de La Vanguardia cinc anys abans de traspassar. Una reveladora descripció que afegeix l'exòtic detall de les sabates de taló a la, diguem-ne, biografia oficiosa que li havia confessat el 1995 al periodista Quim Aranda: resulta que el tal Biscúter –com a mínim, al paio en què es va inspirar per perfilar l'amic íntim de Pepe Carvalho– l'havia conegut MVM durant l'estada a la presó de Lleida, entre el 1962 i el 1965: «El van posar a la cuina, d'ajudant, i al grup d'estudiants ens tenia en gran estima». Cosa rara, continua, perquè «no ens deixaven tenir contacte amb els presos comuns; amb Biscúter, sí. I allà dintre es va convertir en una institució».
Val que no queda clar si l'home era un andorranet aficionat a traficar amb els cotxes dels altres, cosa perfectament possible, o un espavilat que pujava els cap de setmana per aquí dalt a veure què rampinyava. Fins que el van enxampar. Però és igual, perquè el que importa és que un dels quatre personatges clau de la sèrie –amb Charo, Bromuro i, és clar, Pepe– gasta com si diguéssim matrícula andorrana, i tot i que no era cap secret ha hagut de ser Portella qui ens donés la bona nova. El cas és que Biscúter no és l'únic de la família Carvalho que té vincles amb el nostre racó de món: també Charo deixarà un dia de fer de putilla per reciclar-se com a recepcionista d'un dels notres hotels, segons el mateix Aranda. La llàstima és que no digui quin. I que el número 8 de la revista, que es presenta aquest vespre al Museu del Tabac lauredià, ens ajuda a entendre el perquè d'aquesta dèria andorrana en els dos sucosos articles que li consagra: resulta que Editorial Andorra li va publicar dos dels seus primers llibres – Política y deporte i La educación de Palmira– el 1972, mateix any que MVM estrena la sèrie Carvalho amb Yo maté a Kennedy –i sense gaire èxit.
Lara, en blanc i negre
Així que Carvalho, Biscúter i Vázquez Montalbán són els ganxos mediàtics de l'última entrega de la revista. Però no els únics: Roser Porta passa per la pedra Jaume Cabré, l'escriptor del moment, i revela també la connexió andorrana de Jo confesso, amb cameo dels germans Claret; el xilè Luis Harss, l'inventor, atenció, del boom llatinoamericà a Los nuestros, hi cola un relat (La sonámbula) amb final magistral, i el pallarès Pep Coll hi protagonitza la secció Creadors, amb conte inclòs (L'home que corria més que el sol) il·lustrat per Sergi Mas, i entrevista a càrrec de Txema Díaz Torrent. Una de les (moltes) sorpreses del número és la presència de Toni Caus, el nostre poeta maleït, amb un fragment de Repetició i diferència, una mena de Cartes mortes de la poesia –per marcià i per sensacional– que espera encara i incomprensiblement editor. Ells sabran per què. Una altra és el descobriment de la monumental col·lecció de cine de l'alturgellenc Pep Benavent: Albert Galindo s'ho hagués pogut guardar per ell, però ha preferit compartir-ho amb tots nosaltres, cosa que l'honora; ara només falta que la col·lecció surti un dia de cal Benavent perquè la disfrutem tots; i la tercera sorpresa és la Carpeta, consagrada en aquesta ocasió a Alfons Valdés i a la particular dèria pel tao del pintor escaldenc.
Però si no n'hi ha prou amb patums com Vázquez Montalbán, Harss i Cabré, figurants d'excepció, on Portella acaba d'esprémer tot el seu potencial i demostra per què és ara mateix una publicació única i, per tant, imprescindible, és en el dossier central, que gràcies a l'objectiu de Tony Lara, fotoperiodista d'EL PERIÒDIC, converteix un tema mil i una vegades tocat –el món de teatre a casa nostra– en una extroardinària sessió de –perdonin la paraula– street photography: una vintena de retrats en blanc i negre per on desfila la professió (i rodalies), des dels pares de tot plegat –Xavi Fernández i Pere Tomàs– fins als reconsagrats–els Rechi, Cartes, Casamajor, Duró, Férriz i Nadal– passant naturalment pels emergents. I tot, té mèrit, sense que hi surti un sol escenari. Completen la taula de continguts un duel entre Susanna Vela i Albert Villaró a compte dels arxius, i un retrat del fotògraf Jaume Riba a càrrec de Vicenç Alay. Ah, sí, i una aventura andorrana de Philip Marlowe, qui ho havia de dir, il·lustrada per Jordi Casamajor. A Portella, ja ho saben.
Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 17 de maig del 2014

Presentació del núm. 8 de 'Portella'

Dia 29 de maig de 2014 a les 19.30 al Museu del Tabac. Amb sorpresa inclosa. Vingueu nombrosos.


Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 21 d’abril del 2014

Sobre Lieve Joris, per Andrés Luengo

Que tremolin les ONG: Joris ataca

11111 Classificació 4.00 (4 Vots)
Categoria: Cultura
PUBLICAT EL DIMARTS, 15 ABRIL 2014
  • La CNAU i 'Portella' proposen una trobada amb l'autora de 'Les portes de Damasc'
A. L.
ORDINO
Periodic
L'autora belga, en la trobada amb la premsa que va mantenir ahir a la biblioteca d'Ordino Foto: ÀLEX LARA
¡Ah, literatura de viatges! ¿No senten l'aroma no sé, de la Patagonia de Chatwin, de la Shangai de Jan Morris? Doncs avui tenim entre nosaltres –Casa d'Areny-Plandolit, 20.30 hores, cortesia de la Comissóo nacional per la Unesco i Portella– una representant d'aquesta rara, gloriosa estirp: la flamenca Lieve Joris, (Neerport, Bèlgica, 1954), autora d'una dotzena de llibres que retraten des de dintre –o així ho pretenen– la vida quotidiana al Congo, Mali, Egipte i, atenció, Síria –la Síria dels primers anys 90, quan la guerra era difícilment previsible però ja s'hi estava covant. Llibres que duen títols com ara Mon oncle du Congo, Les portes de Damasc, Mali Blues i Danse du léopard, molt evocadors, sí, però que fugen com de la pesta de la mirada entre culpable i paternalista de què, glups, acusa el florilegi de'ONG que han posat la pica a l'Àfrica Occidental i l'han convertit en el seu hortet particular.
De seguida ho veuran. Però hem començat sota l'advocació de Chatwin i de Morris –difícil millorar-ho, convindrà el lector– quan probablement hauríem d'haver tirat cap a l'altra branca de la literatura de viatges, la que té en Kapuscinski i Naipaul les dues patums indiscutibles. Una branca més periodística que literària, per entendre'ns, i que per exempe va portar Joris a conviure durant sis mesos amb Hala, la seva ànima bessona siriana, diu, al Damasc dels primers anys 90. Hala, una dona de la seva mateixa edat, de formació i aspiracions similars a les seves a qui havia conegut ben un congrés internacional al Bagdad dels anys 70, i que en lloc de convertir-se en una reconeguda escriptora va acabar transformada en l'esposa d'un presoner polític del règim. La mena de dona amb les ales tallades, insisteix Joris, «en què m'hauria pogut convertir jo mateixa si el règim del meu país hagués perseguit la meva rebel·lia, en lloc d'encoratjar-la o, com a mínim, contemplar-la amb indulgència».
S'hi va passar sis mesos, a Damasc, fins que va aconseguir veure el món amb els ulls d'Hala. Sis mesos que li confereixen és clar una certa autoritat per parlar de la guerra que avui divideix el país. Ella es resisteix a sermonejar, i (s')explica els esdeveniments a través d'Hala: els dos fills d'una germana seva estan avui enrolats en les milícies afins al règim d'Assad, un altre nebot està desaparegut, i la mateixa Hala viu exiliada a Dubai, perquè la mateixa policia politica que va detenir ( torturar) el seu marit, ara la té a ella al punt de mira. Per entendre Síria, com per entendre el Congo, Mali i la resta dels països per on ha pul·lulat els últims trenta anys, Joris aplica una de les regles que li va ensenyar el seu mestre, Kapuscinski en persona: «Sota qualsevol esdeveniment d'actualitat hi flueix un riu, el riu de la història i de la cultura que uneixen i que separen les persones; la nostra feina consisteix a captar el ritme d'aquest riu –a intentar-ho, si més no».
El rei va despullat
Que Joris, en fi, té una veu pròpia, a anys lluny de la tropa beintencionada a què estem acostumats, ho demostra amb el seu revolucionari discurs contra les ONG –revolucionari, com a mínim, pel nostre racó de món. Practica la nostra viatgera una desconfiança sistemàtica cap al paper que les ONG interpreten –i veuran de seguida que interpretar és en aquets cas la paraula exacta– al continent africà. I recordin que no parla d'oïdes. Recorre per fer-ho a una feridora escena d'Enjoy poverty, demolidor i molt recomanable documental del realitzador holandès Renzo Martins en el qual retrata el desembarcament en un hospital del Congo d'una ONG occidental. Una tropa tan benintencionada, tan compromesa, tan solidària, tan alternativa, però tant, tant, tant que el primer que fa és demanar a la infermera de torn que els portin la criatura més desnodrida de l'hospital; el segon, que la despullin allà mateix; i el tercer, fer-la fotografiar per un fotògraf professional i igualment compromès, solidari, alternatiu i bla, bla, bla: «Quan actuen així –i hi actuen– les ONG deshumanitzen les persones a qui pretenen ajudar. Com quan es planten en un camp de refugiats acompanyats dels millors fotògrafs, dels reporters més prestigiosos, i els venen la seva història».
Es queixa Joris que les ONG vegin els africans com a «assistits», com a receptors passius d'ajuda sense veu ni vot, i que s'oblidin del que saben fer, «del que de fet ja fan per sobreviure a les seves dificilíssimes circumstàncies». Més exemples: se'n fa creus l'autora de Sur les ailes du dragon –traducció al francès del seu pròxim llibre, a la venda a partir de setembre– que en certa ciutat del Congo, una ONG consagrada sobre el paper a l'ajuda als nens soldat va abandonar la ciutat... ¡en el mateix moment que va esclatar la guerra i quan els seus serveis podien ser en veritat necessaris! Fins al punt, diu amb cruel ironia, «que a l'Àfrica pots saber que ha esclatat una guerra si veus combois de bancs que fugen a tota pastilla del país».
¿Què fer, davant d'aquesta desoladora situació, filla, diu, del sentiment de culpabilitat occidental i neta del colonialisme dels nostres avis? ¿Desconfiem preventivament i sistemàticament de totes les ONG? Joris ho diu sense embuts: comerciar. Comerciar com ja fan els xinesos, que es relacionen amb els africans sense cap hipoteca ni rèmora colonial pel mig, en un desembarcament que a Occident s'ha venut com un nou colonialisme. Però, ¿per què no se li diu així al desembarcament xinès a Europa, per exemple? «En el fons, rere aquesta visió del fenomen que intento explicar a Sur les ailes du dragon s'hi oculta un cert racisme occidental, aquesta vegada orientat cap a la Xina». 

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)