Facin la prova: el pròxim dia que visitin Barcelona, Lleida o Girona,
entrin en una llibreria i hi busquin Trencadís, l’última novel·la
d’Iñaki Rubio (Editorial Andorra); o La foscor visible, l’estupenda
traducció al català de les memòries de la depressió de Wiliam Styron,
cortesia –ja saben– de Límits: o encara més, …És estrany! Tres contes
numèrics, el recull amb què Albert Ginestà es va endur l’últim Sant
Carles Borromeu. El més probable –posem-hi la mà al foc– és que
fracassin, perquè la trista, penosa realitat, és que els autors locals
–sempre que no publiquin, és clar, amb editorials barcelonines– són avui
invisibles més enllà de les nostres fronteres. I també els nostres
segells. El pitjor del cas és que no cal anar tan lluny per comprovar
l’escàs ressò de la producció literària nacional Runer avall: l’empresa
és massa sovint igual de frustrant en places aparentment germanes com
ara Puigcerdà, Tremp, Sort, Oliana i fins i tot la Seu. I superar d’una
vegada aquesta frontera física i també mental és precisament l’objectiu
de l’Associació Llibre del Pirineu, concebuda a la tardor a l’escalf de
la Festa del Llibre del Pirineu que té lloc el primer cap de setmana de
setembre a Organyà, i presidida per Joan Obiols: «La idea era aglutinar
els agents interessats en el món del llibre en una sola entitat –autors i
editors, és clar, però també llibreters, bibliotecaris, impressors,
quiosquers i, en fi, qualsevol lector interessat– per superar
l’atomització i l’aïllament tradicionals i, sobretot, donar visibilitat
al llibre amb denominació d’origen pirinenca», diu Txema Díaz-Torrent,
el coordinador per a Andorra. També, hi afegeix, funcionar com a canal
d’interlocució entre els socis, insisteix, «perquè un llibre publicat a
Andorra es trobi a Tremp o a Solsona –i al revés– i també entre els
socis i les administracions a l’hora de gestionar subvencions i millorar
la distribució, des del convenciment que una veu col·lectiva sempre
serà més convincent que una d’individual».
Mig any escàs després del part, l’entitat ja frega el centenar de
socis distribuïts per la Cerdanya, Val d’Aran, la Ribargorça, els dos
Pallars, l’Alt Urgell i Andorra. I a partir d’avui mateix ja es pot
trobar a les llibreries d’aquests territoris el primer catàleg conjunt,
que recull una trentena llarga d’obres publicades per segells com ara
Editorial Andorra, Límits i Fundació JuliàReig –entre les andorranes– i
Salòria, Garsineu, Cim i Pagès, entre les catalanes. El flamant catàleg
arriba a temps per Sant Jordi i constitueix la primera aparició pública
de Llibre del Pirineu. «Molt probablement, una iniciativa com aquesta
hauria sigut inviable per a cadascun els socis individualment. Junts
podem publicar aquest fulletó i distribuir-lo per totes les llibreries
del territori», diu. N’hi seguiran d’altres, i ben aviat: llibreries i
biblioteques seran dos dels objectius prioritaris de l’entitat: que
reservin –com ja fan algunes, tot sigui dit– un espai de l’aparador al
llibre pirinenc. Així mateix, els coordinadors territorials actuaran com
a intermediaris per facilitar l’accés d’autors i editors d’altres
zones. Posar ordre, afinar dades i donar visibilitats als autors locals a
Viquipèdia serà un altres dels camps d’actuació immediata de
l’associació. Crear, promoure i divulgar la marca Llibre del Pirineu, de
provada eficàcia en d’altres àmbits. Des del respecte a la personalitat
i individualitat de cada autor i de cada territori, però també des de
la convicció que en un món cada vegada més globalitzat, els problemes
del sector del llibre local només es resoldran amb iniciatives conjuntes
i amb una sola veu. Per cert, la quota de soci, uns testimonials 20
euros anuals. El preu d’un llibre.
En sabíeu res, d'això!
ResponElimina