Portella: Premi Tristaina (El Periòdic d'Andorra)

La Nit es queda a mitges

divendres, 28 d'octubre de 2011 02:00

• El Fiter i Rossell i el Principat d'Andorra tornen a repartir sengles accèssits, i dos dels premis no es doten

A. L.
ORDINO

Els dos accèssits del Fiter i Rossell, Manuel Riera i Tessa Julià, flanquegen el ministre Esteve; a la dreta, la portaveu del jurat. Foto: TONY LARA

Semblava que havia de ser la Nit del Fiter i Rossell. Així ho auguraven els trenta originals que havia rebut el premi, el degà dels guardons literaris nacionals i també el millor dotat, amb una sucosa bossa de 20.000 euros. Però no. A l'hora de la veritat, el jurat va decidir no dotar el Fiter i Rossell. Aquesta vegada, per falta de matèria primera no va ser, perquè les trenta novel·les que aspiraven al premi gros de la Nit constitueixen la participació més alta des que es convoca, el 1987. L'any passat tampoc no es va dotar, el Fiter i Rossell, però aquesta vegada el jurat ha sigut una mica més generós i ha repartit dos accèssits: el primer, per al Cosidor d'errates, de la barcelonina Tessa Julià (Matadepera, 1952), la història de l'ascens social d'un obscur, gris fill d'obrers del tèxtil a la Terrassa de finals del segle XX; el segon, atenció, per a 16 dies de vinagre i fang, novel·la negra del debutant Manuel Riera (Barcelona, 1959), veí de la capital i el primer autor de casa que ensenya la poteta pel palmarès del Fiter i Rossell des que Albert Salvadó se'l va embutxacar el 1999.

Està bé, en fi, que el jurat no doti un guardó si els originals presentats no donen la talla. Ara bé, caldrà també reflexionar sobre l'oportunitat que el Fiter i Rossell estigui dos anys seguits sense guanyador, amb la consegüent pèrdua de continuïtat, i reclamar dels promotors –el Cercle de les Arts, com a organitzador, i el ministeri de Cultura, com a patrocinador– que s'impliquin en la recerca d'originals premiables, incitant si cal autors de prestigi a presentar-s'hi com fan tots els premis literaris de l'univers. Especialment, si la dotació puja a 20.000 euros, un pessic que el situa entre el top ten de les lletres catalanes. Amb l'agreujant que aquesta sobtada caiguda de la qualitat dels concursants coincideix amb el canvi d'editor del premi: fins al 2009 el publicava Columna; l'any passat, el ministeri va tenir la bona pensada d'implicar-hi els segells nacionals, que en endavant havien de publicar el Fiter i Rossell. El 2010 no hi va haver ni accèssit, així que no hi va haver oportunitat. Els dos accèssits que sí que s'han donat aquest any tampoc no es publicaran.

Val a dir que el Fiter i Rossell no es va quedar sol: tampoc no es va dotar el Principat d'Andorra d'investigació històrica, que reparteix altres 20.000 euros. Hi va haver, això sí, accèssit per a Andorra, del medievo al 2.0, de Lorena Tortosa (València, 1982), prometedor estudi de camp sobre la comunicació política a les últimes eleccions generals. A diferència dels anteriors, Andorra, del medievo al 2.0 sí que veurà la llum. Pitjor fortuna van tenir el Manuel Cerqueda de novel·la curta, declarat desert tot i els deu originals a concurs –el jurat va ser implacable: «Cap ofereix prou qualitat, i en alguns casos s'observen fins i tot greus deficiències»– i el BIBM de divulgació científica, que no va rebre ni un sol text.

L'últim toc andorrà de la Nit el va posar el Tristaina de Periodisme, que va ser en aquesta ocasió per a Portella, la primera revista cultural homologable –posem que a Cadí-Pedraforca i totes les seves germanes– que es publica en aquest racó de món. La primera i l'única.

Entre la resta de premis, el Sant Carles Borromeu de contes se'l va embutxacar Fernando Noguera (Barcelona, 1949), per Tres trams de vida, i el 50è aniversari Crèdit Andorrà de Teatre, el també barceloní Octavi Egea (1946), per Els innocents. I atenció a Egea –premiat també amb l'Octubre i el Romea– el més professional dels autors guardonats d'aquesta edició. El Grandalla de poesia, en fi, va ser per a Josep Fàbrega (Súria, 1947), pel recull 40 dies i 40 nits, i el Sant Miquel d'Engolasters d'assaig literari, per al sabadellenc Jordi Marrugat (1978), per La poesia i l'alquímia.