Article de Marià Cerqueda a 'Viure als Pirineus'

Amor propi

A principis del mes passat, Ómnium Cultural va tenir a bé concedir-me el premi mossèn Albert Vives de periodisme, donat que ja fa algun dia  que vostès i jo ens trobem en  aquest racó del Viure. No deixa de ser una sorpresa que et premiïn especialment per fer alguna cosa amb la que has gaudit d’allò més. I com que tot plegat m’ha pujat força l’ amor propi, (ja no vaig tan geperut com de costum) aprofito l’avinentesa per donar les gràcies, a Ómnium, a aquesta casa que m’acull (El Viure), i especialment a vostès, els lectors (i no m’ allargaré més en els agraïments, que no acabaria).

Val a dir que desprès del lliurament d’aquests premis a Organyà, durant l’actuació de la Sonsoni, el grup liderat per en Pep Lizandra va cantar, entre d’altres peces, el Gall Negre. Curiosament aquesta cançó em va servir per concloure el primer article que vaig fer pel Viure, on suggeria que per tal de donar a conèixer algun dels molts pobles de la comarca que han quedat abandonats, - i per extensió a tots nosaltres- potser pagaria la pena fer arribar aquesta coneguda cançó, originària de Solanell, a en Bruce Springsteen, per a que en fes la seva pròpia versió.
          
Ja fan gairebé deu anys d’aquell article i, el Gall Negre ha gaudit dels seus moments de glòria. Evidentment, no de la mà del Boss, però si que l’hem pogut escoltar en un episodi de la sèrie d’èxit Ventdelplà, i s’ha donat a conèixer arreu del país gràcies al Pont d’Arcalís. El millor de tot plegat es que paral·lelament al recorregut musical del Gall, l’ amor propi a casa nostra també ha pujat. I per què m’atreveixo a fer aquesta afirmació tan rotunda, donat que amor propi i Pirineus semblen termes que no van gaire de la mà? L’aparició d’un bon grapat de publicacions, que parlen de casa nostra com ara el Viure, Belluga’t, la revista  Cadí Moixeró, la Portella,  entre d’altres, en són un bon exemple. En volen d’altres? El gran nombre de llibres publicats de deu anys ençà, que ha culminat amb la creació de l’associació d’escriptors del Pirineu. L’aparició  de la mostra de cinema Picurt, la consolidació dels acordionistes d’Arsèguel o la trobada de trobadors a Bescaran, on gairebé hi ha fet les beceroles la molt coneguda actualment, Anna Roig. I que me’n diuen de l’afecció en vers les rutes de muntanya, que apleguen a gent d’arreu  i que sota el nom genèric del circuit  Fer,  acullen  (de moment) les proves de Noves de Segre, Aristot , Estana i Organyà? Aquestes raons (i moltes més  que em deixo) em fan pensar que ens estimem casa nostra. Un sentiment que no ens anirà gens malament, per si de cas les coses (i tal hi com ho pinten pot ser que sigui així) acaben per anar maldades.