Presentació del núm. 2 de la revista 'Portella' (e-e/ccc)

Article de Noemí Rodríguez al 'Diari d'Andorra'

‘Portella’

30/05/2011

 

Jeff Goldblum, a més de tenir una boca petonera, ha desenvolupat al llarg de la seva vida professional una desigual carrera cinematogràfica, en la qual destaquen títols com aquella angoixant La mosca, de David Cronenberg. Tot i això, jo el recordo sobretot per Jurassic Park, on interpretava un matemàtic excèntric que no entenia com un grapat de dinosaures femella havia aconseguit reproduir-se per obra i gràcia de la màgia d’Spielberg. La frase que em va quedar impresa d’aquella prescindible pel·lícula va ser: “La vida, al final, sempre troba la manera d’obrir-se camí.” La mateixa frase que em va venir al cap al vestíbul del comú d’Escaldes-Engordany, envoltada de gent de tota mena amb la cultura com a nexe comú i una revista com a excusa. La presentació del segon número de la revista Portella, va aplegar dijous passat un bon grapat de persones que confirmen la teoria del personatge que interpretava Goldblum: i és que malgrat que la cultura –avui per avui– sigui un reducte, malgrat el buit de responsabilitat d’un ministeri que guarda una patata calenta que ningú no vol assumir, malgrat la crisi i els imponderables de la manca de rendibilitat aparent, malgrat tot això, hi ha gent que ha estat capaç de fer d’un somni de sobretaula una realitat tangible. Conforta percebre, com en un món dominat pel que costen les coses i no pel que valen, encara hi ha idees, creativitat, esforç i capacitat d’il·lusionar i il·lusionar-se. Persones que aposten per la cultura i se’n surten. Ni que sigui amb l’excusa de poder compartir saviesa i un gotet de ratafia literària amb Sergi Mas.

Presentació del núm. 2 de la revista 'Portella' (BonDia Andorra)

Presentació del núm. 2 de la revista 'Portella' (Més Andorra)

Presentació del núm. 2 de la revista 'Portella' (El Periòdic d'Andorra)

Reivindicació de l'últim menairó

dijous, 26 de maig de 2011 02:00

'Portella' consagra a Sergi Mas el dossier del número 2; Bartra i Bezsonoff, altres noms propis de la revista

A. L.
ESCALDES-ENGORDANY

Presti el lector un moment d'atenció a la fotografia d'aquí al costat: som al 1957, i un Sergi Mas joveníssim i acabat d'aterrar al país puja a coll de Bonaventura Naudi, el seu mentor andorrà, al costat de la talla de Sant Cristòfol que aquell mateix any van plantar la Rabassa. Una talla amb anècdota incorporada, com quasi tot el que té a veure amb l'inquilí de Casa Duró d'Aixovall. Perquè el Sant Cristòfol va ser quasi immediatament segrestat. Un segrest llarg, però no pas etern: l'abril del 2003, una mà anònima va dipositar al Servei de Patrimoni a Aixovall la talla extraviada. El misteri encara no s'ha resolt, però forma part de l'anecdotari acumulat al llarg de mig segle pel pintor, tallista, escultor, grabador, ceramista, etnòleg i –last, but not least– enorme conversador que ha sigut i és Mas, l'últim menairó. Una mina artística i vital a qui la revista Portella consagra el dossier central del número 2, que es presenta aquesta tarda en societat (Parc de la Mola, 18.30 hores): vuit articles que analitzen una obra ingent i una personalitat polièdrica, proteica i sense parangó en aquest racó de món: hi treu el nas cap el Mas cartellista (Alfons Valdés), l'exlibrista (Ermengol Puig) i el fabulador (Pere Canturri), però també el Mas ninotaire (Txema Díaz-Torrent) i el Mas pare, amb un retrat a càrrec dels fills. En total, 28 pàgines que constitueixen una mena de reparació a la frustrada retrospectiva que el comú de la capital va anunciar ara fa dues temporades i que la –ehem– crisi ha condemnat al calaix de les bones intencions.

Per si un cas, aquí està Portella, que confirma les bones sensacions que havia generat el número 1 amb una entrega que –Mas a banda– té altres noms propis de primeríssima fila: per començat, el rossellonès Joan-Daniel Bezsonoff, amb Sherlock Holmes al Pirineu, un tastet de la seva pròxima i imminent novel·la; i per continuar, Agustí Bartra, de qui publiquen les Estances de Lòria. Pel que fa a les seccions habituals, l'apartat Accents, inclou sengles relats d'Alan Ward (en català, anglès, francès i... ¡xinès!) i Carles Sánchez (en castellà). El pintor Francisco Sánchez mereix un extens i oportú retrat artístic –ara que és a la Biennal de Venècia– amb impecables reproducció d'un grapat d'obres. La imatge, de Tony Lara, fotoperiodista d'EL PERIÒDIC. Josep Anton Rosell, director general d'EL PERIÒDIC, i Àlvar Valls protagonitzen un duel dialèctic a compte dels premis literaris (¿sí o no?), mentre que Isidre Domenjó i Noemí Rodríguez divaguen en sengles relats a partir d'una imatge de Bernat Manresa. El número 2 de Portella ha aconseguit un miracle que semblava difícil: estar a l'altura del número 1. I sembla que ben aviat la tindrem en format digital. Aquesta singladura acaba de començar. I el que importa, ja saben, és navegar.

FOTO: Sant Cristòfol de la Rabassa, Bonaventura Naudi i -a coll- Sergi Mas, el 1957. FONS MAS (PORTELLA).

Presentació del núm. 2 de la revista 'Portella' (Viure als Pirineus)

Presenten a Escaldes-Engordany el segon número de la revista Portella

Aquest dijous dia 26 de maig, a dos quarts de set de la tarda al Parc de la Mola d’Escaldes-Engordany es presenta el segon número de la publicació cultural que porta per títol Portella-Andorra Lletres Arts.

Es tracta d'una publicació semestral impulsada pel col·lectiu Portella. El col·lectiu Portella està format per Txema Díaz-Torrent, David Gálvez, Manel Gibert, Joan Peruga, Iñaki Rubio, Roser Suñé i Quim Torredà que des de fa mesos treballen en aquest projecte amb la finalitat de revitalitzar el sector cultural d'Andorra i de les comarques veïnes del Pirineu.

En cas de pluja la presentació tindrà lloc al vestíbul del Comú d'Escaldes-Engordany.

Presentació del núm. 2 de la revista 'Portella' (FNJA)

Presentació del núm. 2 de la revista 'Portella' (e-e/ccc)

Reproducció literal de la notícia de la presentació del número 2 de la revista Portella tal i com apareix a la plana web sobre la capitalitat cultural catalana de 2001 d'Escaldes-Engordany

Presentació del segon número de la revista Portella

El protagonista d’aquest número 2 de Portella és Sergi Mas: artista i artesà.

Aquesta dimecres a la tarda la sala de premsa del Comú d’Escaldes-Engordany ha acollit la presentació als mitjans de comunicació del país del segon número de la revista cultural la Portella. La presentació ha comptat amb la presència del president del Comitè de Treball de la Capital de la Cultura Catalana 2011, Pere Moles, el conseller de Joventut, Àlex Molina, i Manel Gibert, Iñaki Rubio, David Gálvez, Joan Peruga i Quim Torredà, tots ells membres del col·lectiu la Portella.

Després de la bona acollida que va tenir el primer número entre el públic, el segon número d’aquesta revista semestral torna al mercat amb una acurada selecció de reportatges i seccions que consoliden un dels projectes més anhelats des de fa temps al país. En aquest sentit, Manel Gibert va explicar “estem complint els objectius del projecte”, objectius que rauen en donar a conèixer i divulgar la cultura andorrana, posar-la en valor, promocionar la recerca cultural i oferir un espai per a l’expressió d’altres cultures.

Per la seva banda, Iñaki Rubio ha avançat alguns dels continguts que els lectors trobaran en aquest segon número a través de les diferents seccions com és el cas d’Accents que “dóna espai a noves veus i reflecteix la pluralitat lingüística d’Andorra” amb un text i fotografia d’Alan Ward sobre Hong Kong o de Creadors dedicat a Agustí Bartra amb textos de Rosa Pujol i Sam Abrams. Dos especialistes que ens conviden a conèixer la relació de Barta amb Andorra.

El darrer número de Portella també ens brinda la particular visió de Rosa Suñé sobre el barri antic d’Andorra la Vella, el relat en prímicia de Jean-Daniel Bezonoff sobre Sherlock Holmes al Pirineu, un interessant treball sobre l’obra de Francisco Sánchez amb el text de Faust Campamà o el Contrapunt on Josep Anton Rossell i Àlvar Valls aporten la seva visió sobre la funció dels premis literaris.

Portella també inclou una entrevista de Joan Pergua a la comissària de la Capital de la Cultura Catalana Escaldes-Engordany 2011, Montserrat Planelles, un text d’Elisenda Vives sobre El taller portàtil de Nerea Aixàs o la presentació de Manel Gibert sobre l’espectacle de la poetessa Teresa Colom, 32 vidres.

Però, sense dubte, el protagonista d’aquest número 2 de Portella és Sergi Mas: artista i artesà. Són 28 pàgines dedicades a l’artista andorrà que recullen “els millors moments, les millors reflexions d’aquestes hores de conversa” amb Sergi Mas, ha destacat David Gálvez. És un petit homenatge a través de diferents textos i fotografies dedicades a Mas que ens permeten una aproximació global a un dels artistes més destacats del panorama andorrà. En aquest sentit, cal destacar que la il·lustració de la portada d’aquest número i la contraportada són obra de Sergi Mas.

Es presenta oficialment el número 2 de la revista 'Portella'

Avui se'n fa la presentació a porta tancada per als mitjans. Demà farem l'acte de presentació en obert i per a tots els públics a partir de les 18:30 al Parc de la Mola d'Escaldes-Engordany.

Vídeo resum de la presentació del número 1 de "Portella"

Vídeo de l'Àlex Tena. Gaudiu-lo.

Text del discurs de Joan Peruga a l'acte de presentació de 'Portella' a la Seu

Al·locució dirigida per l'escriptor Joan Peruga, president del col·lectiu Portella, al públic assistent (lloat sigo lo Corder!) a la presentació del primer número de la revista Portella el 14 de desembre de 2010 a la sala polivalent del Centre Cívic del Passeig de la Seu d'Urgell. L'acte de presentació vam fer-lo amb la col·laboració de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Seu i va comptar amb la intervenció del regidor Miquel Colom i dels portellans Txema Díaz-Torrent i Manel Gibert.

Bona nit,

En primer lloc, volia donar les gràcies a l’Ajuntament de la Seu, i de manera especial al Miquel Colom pel seu suport al nostre projecte, i a l'Albert Galindo i a l'Andreu Campillo, tècnics de cultura, per l’ajut a l'hora organitzar aquest acte que ens dóna l’oportunitat de presentar la revista Portella Andorra Lletres Arts avui.

Gràcies també a tots vosaltres per acompanyar-nos.

Us adreço unes paraules inicials, molt breus, en nom del col·lectiu Portella, que edita la revista, i del qual formem part el Txema Díaz-Torrent, el David Gálvez, el Manel Gibert, l’Iñaki Rubio, la Roser Suñé, el Quim Torredà i, un servidor, Joan Peruga.  

Us parlo en qualitat de president del col·lectiu, sense gaire més mèrit que ser el membre de més edat.

L’edat, ja ho sabeu, no acostuma a fer-nos més savis, però sí que ens dóna experiències o, si voleu, simplement vivències i jo, com a historiador i com a escriptor, he acumulat ja unes quantes trobades, taules rodones, col·laboracions... amb creadors, amb gent de la cultura, en el sentit més ampli, de totes aquestes valls que, sense importar gaire per on passen les línies que la història ha marcat per fer de fronteres, ens hem trobat, de tant en tant, per parlar de les coses que ens interessen, que ens motiven, que ens preocupen o que ens emocionen.

Puc nomenar actes a Martinet, a la Vall de Cardós, a Tírvia… aquí a la Seu…a la vall d’Àneu... a Organyà…a Ortedó… a Prada..., a la biblioteca de la placeta Sant Esteve d’Andorra la Vella… alguna nit literària divertida a Ordino… o recordar encara el gust d’una cervesa a la Fada Ignorant mentre es recitaven uns poemes…

Quan ens vam començar a reunir per parlar de la possibilitat de fer una revista de cultura, i aquella idea forassenyada va anar prenent forma, vam tenir sempre molt present que encara que a la capçalera posés Andorra Lletres Arts, aquest Andorra havia de tenir un sentit ampli, havia d’abraçar tot el territori que acabo d’esbossar amb uns pocs noms i que es completa, en un mapa dilatat i lliure, amb tots els altres llocs i moments que vosaltres teniu ara en ment i amb els que podem afegir en el futur.

La foto del Jaume Riba que il·lustra les pàgines d’una mena de manifest que hem posat a l’inici de la revista, on expliquem què volem fer i per què ho fem ara, és de la Portella de la Portelleta. Doncs bé, la Portella dels Portellans vol ser això, una fita més, un nou lloc on la gent d’aquestes muntanyes ens puguem trobar per intercanviar experiències, projectes i afanys. Perquè creiem que, malgrat la crisi recurrent, és un moment molt fèrtil i hem de deixar constància escrita de la nostra vitalitat. Ens hem de sentir orgullosos, presumir si cal, de la quantitat i la qualitat de les coses que es couen en aquest racó de món, altres cops oblidat, i projectar-les més enllà d’aquell mapa imaginari.

I ens agradaria, o m’agradaria, perquè és un desig personal que té a veure també amb el temps, que Portella actués com un cert antídot contra la precipitació excessiva que ens afecta, potser de manera més intensa als que vivim a Andorra, i que no convé s’escampi per altres valls. Un vertigen que fa que, sovint, tot vagi massa ràpid, i que no ens doni temps a assaborir tot allò que fem amb encert o a aprendre dels errors i rectificar si cal.

I ja sabeu que no vull expressar cap nostàlgia d’altres temps i d’altres ritmes. Som en el moment que ens ha tocat viure i el futur s’albira encara més líquid i canviant. Però podem ser hàbils i aprofitar aquestes eines i situacions noves per saltar amb facilitat les fronteres, per passar àgils les portelles i per intensificar els intercanvis i les trobades. I per no perdre de vista que, per sobre de tot,  es tracta de gaudir amb delit i calma de la bellesa d’un territori, de la riquesa d’un llegat i de la vitalitat d’una gent extraordinaris.

Bé, deixo que el Txema i el Manel us expliquin per on hem començat en aquest primer número i us convidin a participar en la nostra aventura.

Gràcies de nou.

Avís de Ràdio Seu sobre la presentació de la revista 'Portella' a la Seu d'Urgell

Entrada del Marc Cortès a 'A cal Rèflex' 12.12.2010

Dimarts a les vuit del vespre, presentació de la revista 'Portella' a la Seu

Neix una revista cultural andorrana (amb esperit esportellat; hehe, Davit) que promet. Que tingueu sort, portells i portelles. Fins dimarts, si tot va bé. Ep, al Centre Cívic El Passeig.

Text del discurs de Joan Peruga a l'acte de presentació de 'Portella' a Andorra

Al·locució dirigida per l'escriptor Joan Peruga, president del col·lectiu Portella, al públic assistent (beneïts sigon!) a la presentació del primer número de la revista Portella el 30 de novembre de 2010 al Centre de Congressos i Exposicions d'Andorra la Vella.

Bona nit.

A l’escola de la meva infantesa, les hores d’esbarjo eren extraordinàries. El mestre don Manuel, que tenia sempre un posat adust de tristesa i de fred als ossos, ens obria la porta de l’aula i ens aviava a rodar pels afores del poble. Enmig de les hortes i dels secans, ens dedicàvem a practicar jocs cada temporada diferents, nascuts de la imaginació d’un temps sense joguines i pautats per la roda de les estacions. Quan arribava la primavera, corrien pels camps de cereals a punt d’espigar i, amb les bates tacades de tinta, convertides de sobte en instruments científics, provaven d’atrapar els insectes i els ocells que niaven als bancals de l’ordi i del blat.

No sóc capaç de trobar cap altre record tan lluminós, tan intens d’aquella època com les ales multicolors d’una papallona brillant als plecs de la roba trista i vulgar de l’uniforme. M’hi podia passar moltes hores contemplant-la.

Malauradament, però, des de la porta de l’escola el mestre picava de mans i amb aquell senyal donava per acabada la nostra formació i ens obligava a retornar a l’aula.

Els darrers mesos, els membres del col·lectiu Portella, als quals passo llista perquè no s’hagin demorat amb la premsa: la Roser Suñé, el Manel Gibert, el Quim Torredà, el David Gálvez, el Txema Díaz-Torrent, l’Iñaki Rubio i jo mateix, Joan Peruga, hem dedicat moltes hores a empaitar pitavoles i papallones. Hem voltat lliurement pel territori màgic de la creativitat que, de vegades, se’ns presentava una mica esquiu i d’altres frondós i acollidor. Hem procurat cercar els poemes, els relats, les imatges més brillants... nostres i de col·laboradors d’Andorra i d’arreu.

Quina satisfacció indescriptible quan les propostes i els afanys quedaven recollits en una frase rodona, en el regal d’un poema inèdit, en una fotografia contundent o en el traç suggeridor d’una il·lustració.

Ens podíem passar moltes hores comentant-ho!  Fins que algú de nosaltres mirava el rellotge o l’agenda i s’adonava que era molt tard, que havíem de tornar a la realitat.

El resultat de tots aquests moments viscuts, d’aquesta feina intensa, però molt gratificant, el podeu tenir (si el compreu) avui a les vostres mans: el primer número de Portella. Andorra Lletres Arts, que el Manel i el Quim us acaben de presentar.

Fer una revista de cultura a Andorra ens semblava un repte a voltes assolible, a voltes desmesurat, però sempre necessari. Pensàvem que era... que és el moment. Mai hi ha hagut al país tants creadors, tanta gent jove o ja consagrada, que estigués fent propostes tan interessants en totes les disciplines de les lletres i de les arts i en tots els formats. Aquesta generació ha de deixar una empremta ferma i poderosa de la seva creativitat, de les seves iniciatives i amb Portella volem aportar una eina per fer-ho possible. Una eina nova, una més, que s’afegeixi a les propostes, a les accions que ja fan altres col·lectius i entitats.

I considerem que és el moment també perquè llegir la premsa o escoltar i veure els altres mitjans de comunicació, els d’Andorra i els dels països veïns, indueix més aviat a la desesperança i al desànim

Quins posats més tristos! Quin fred als ossos! Quant plom a les paraules!  Quina por, com aquella por andorrana recreada per Frisch!

Resulta imprescindible, divertit, saludable... obrir un espai, una porta, com feia el mestre de la meva infantesa, perquè puguem sortir tots plegats a voltar, lliures i sense temença, pels afores d’aquesta realitat sovint ben mediocre.

Per això hem triat Portella com a capçalera de la revista, perquè sigui una metàfora senzilla i eloqüent, ben arrelada al nostre territori, amb la qual s’expliqui de manera gràfica l’impuls que ens ha fet emprendre l’aventura de posar en marxa una publicació periòdica centrada en les lletres i les arts a Andorra.

Portella és, doncs, una obertura, un pas per on se surt i s’entra, una drecera per on es puja i es baixa, un pont per on se salven fronteres i s’accedeix a d’altres indrets i realitats. Un lloc de trobada, un espai de discussió, de creació, d’agitació i d’afirmació d’allò que hem estat en aquest país, d’allò que som i d’allò que aspirem a ser. Us convidem a travessar-la.

Només amb la participació de tothom, la nostra proposta tindrà sentit!

Hauríem de fer molts agraïments, que obligatòriament he de resumir.

En primer lloc al Sr. Viñas del Vero (a) Somontano, un gran amic meu, per donar-nos sempre ànims i bon caliu. També la Sra. Heineken ens ha servit en molts moments de musa i d’inspiració.

Bé, seriosament...

Gràcies en primer lloc a tots els col·laboradors. No els puc nomenar un a un i només poso dos exemples: el Perejaume que ens ha regalat, pràcticament sense saber qui érem, un text i uns poemes extraordinaris; i el Jordi Casamajor, les il·lustracions del qual per al dossier de Max Frisch són sensacionals i ens van fer veure per primer cop que la revista podia funcionar.

Gràcies al Marc Cortès per dedicar moltes hores del seu temps a la correcció dels textos amb total generositat.

Als dos Joans, el Xandri i el Gispert, d’A-Tracció-A, pel gran treball de la maqueta i per recollir amb paciència totes les nostres aportacions.

A l’Anna i el Peremiquel de la Puça per l’ajut a la distribució.

Al departament de Promoció Cultural de Govern per la subvenció que ens va atorgar.

A tots els anunciants.

Si parlo de generositat, però, he de mencionar de manera especial la Sra. Isabel Escudé que amb el seu mecenatge ha fet possible que el producte final sigui de la qualitat que havíem somiat. El seu gest altruista fa creure en les possibilitats i en el futur d’aquesta societat.  

Finalment, gràcies a tots vosaltres, companys, col·legues i amics: per la paciència d’aquells als quals hem deixat sols o soles durant moltes hores, per tots els ànims i complicitats, per tots els suports.

Sabem que s’ha creat una gran expectació. Ai! Si després de tant parlar-ne, no us agrada!

Esperem que sí. Estem segurs que sí... perquè hi hem posat l’ànima.

Per si de cas, us convidem a una copa de cava i així el vostre judici serà més amable.

En nom dels set portellans, gràcies amics i... llarga vida a Portella!

Revista 'Portella': nota a la plana web de BPA

Un col·lectiu impulsa una nova revista de difusió cultural, ‘Portella’

Un col·lectiu de persones de l’àmbit de l’educació, però també lligades a diferents terrenys de la cultura i la creació al Principat, van presentar ahir Portella, una nova revista de lletres i arts centrada en Andorra.

De forma semestral, la revista buscarà “donar visibilitat” a projectes de creadors del país, no suficientment coneguts, en opinió dels membres del col·lectiu, integrat per Joan Peruga, Txema Díaz-Torrent, David Gálvez, Manel Gibert, Iñaki Rubio, Roser Suñé i Quim Torredà.

La revista neix un any després de la constitució d’un col·lectiu que porta el mateix nom i es concep com “un espai de trobada, discussió, difusió de les moltes iniciatives del país”, va explicar Peruga, que assumeix la direcció del projecte. Els impulsors de la iniciativa s’han proposat “cuidar molt la presentació” conceben la revista com a “objecte” i tenen planificat crear una web per a la mateixa. La revista acull no tan sols textos en català, sinó també en d’altres llengües presents també al país, com el francès o el castellà.

De moment, la primera tirada assoleix els 1.200 exemplars (es ven a deu euros cadascun) i la distribució –assegurada dins el país– es vol fer també a l’exterior, ja que el col·lectiu vol promoure “el diàleg inevitable amb les ter­res veïnes”, sigui a Catalunya o França, on també es vol arribar.

L’estructura de la revista presenta, com a “pal de paller”, un dossier monogràfic que, en aquest primer número està dedicat a Max Frisch, autor de l’obra teatral Andorra. El col·lectiu ha trobat oportú aprofundir tant en l’autor com en diferents aspectes lligats a l’obra i la seva percepció a Alemanya, on és molt més coneguda que al Principat, malgrat la recent traducció al català feta per Editorial Andorra. Entrevistes, assajos, perfils, ressenyes, textos literaris i la mostra de treballs d’artistes visuals completen les seccions que seran habituals a la revista.

Per fi: video dels Quelcom a la presentació de la revista 'Portella'