'Portella' consagra a Sergi Mas el dossier del número 2; Bartra i Bezsonoff, altres noms propis de la revista
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
Presti el lector un moment d'atenció a la fotografia d'aquí al costat: som al 1957, i un Sergi Mas joveníssim i acabat d'aterrar al país puja a coll de Bonaventura Naudi, el seu mentor andorrà, al costat de la talla de Sant Cristòfol que aquell mateix any van plantar la Rabassa. Una talla amb anècdota incorporada, com quasi tot el que té a veure amb l'inquilí de Casa Duró d'Aixovall. Perquè el Sant Cristòfol va ser quasi immediatament segrestat. Un segrest llarg, però no pas etern: l'abril del 2003, una mà anònima va dipositar al Servei de Patrimoni a Aixovall la talla extraviada. El misteri encara no s'ha resolt, però forma part de l'anecdotari acumulat al llarg de mig segle pel pintor, tallista, escultor, grabador, ceramista, etnòleg i –last, but not least– enorme conversador que ha sigut i és Mas, l'últim menairó. Una mina artística i vital a qui la revista Portella consagra el dossier central del número 2, que es presenta aquesta tarda en societat (Parc de la Mola, 18.30 hores): vuit articles que analitzen una obra ingent i una personalitat polièdrica, proteica i sense parangó en aquest racó de món: hi treu el nas cap el Mas cartellista (Alfons Valdés), l'exlibrista (Ermengol Puig) i el fabulador (Pere Canturri), però també el Mas ninotaire (Txema Díaz-Torrent) i el Mas pare, amb un retrat a càrrec dels fills. En total, 28 pàgines que constitueixen una mena de reparació a la frustrada retrospectiva que el comú de la capital va anunciar ara fa dues temporades i que la –ehem– crisi ha condemnat al calaix de les bones intencions.
Per si un cas, aquí està Portella, que confirma les bones sensacions que havia generat el número 1 amb una entrega que –Mas a banda– té altres noms propis de primeríssima fila: per començat, el rossellonès Joan-Daniel Bezsonoff, amb Sherlock Holmes al Pirineu, un tastet de la seva pròxima i imminent novel·la; i per continuar, Agustí Bartra, de qui publiquen les Estances de Lòria. Pel que fa a les seccions habituals, l'apartat Accents, inclou sengles relats d'Alan Ward (en català, anglès, francès i... ¡xinès!) i Carles Sánchez (en castellà). El pintor Francisco Sánchez mereix un extens i oportú retrat artístic –ara que és a la Biennal de Venècia– amb impecables reproducció d'un grapat d'obres. La imatge, de Tony Lara, fotoperiodista d'EL PERIÒDIC. Josep Anton Rosell, director general d'EL PERIÒDIC, i Àlvar Valls protagonitzen un duel dialèctic a compte dels premis literaris (¿sí o no?), mentre que Isidre Domenjó i Noemí Rodríguez divaguen en sengles relats a partir d'una imatge de Bernat Manresa. El número 2 de Portella ha aconseguit un miracle que semblava difícil: estar a l'altura del número 1. I sembla que ben aviat la tindrem en format digital. Aquesta singladura acaba de començar. I el que importa, ja saben, és navegar.
FOTO: Sant Cristòfol de la Rabassa, Bonaventura Naudi i -a coll- Sergi Mas, el 1957. FONS MAS (PORTELLA).
ESCALDES-ENGORDANY
Presti el lector un moment d'atenció a la fotografia d'aquí al costat: som al 1957, i un Sergi Mas joveníssim i acabat d'aterrar al país puja a coll de Bonaventura Naudi, el seu mentor andorrà, al costat de la talla de Sant Cristòfol que aquell mateix any van plantar la Rabassa. Una talla amb anècdota incorporada, com quasi tot el que té a veure amb l'inquilí de Casa Duró d'Aixovall. Perquè el Sant Cristòfol va ser quasi immediatament segrestat. Un segrest llarg, però no pas etern: l'abril del 2003, una mà anònima va dipositar al Servei de Patrimoni a Aixovall la talla extraviada. El misteri encara no s'ha resolt, però forma part de l'anecdotari acumulat al llarg de mig segle pel pintor, tallista, escultor, grabador, ceramista, etnòleg i –last, but not least– enorme conversador que ha sigut i és Mas, l'últim menairó. Una mina artística i vital a qui la revista Portella consagra el dossier central del número 2, que es presenta aquesta tarda en societat (Parc de la Mola, 18.30 hores): vuit articles que analitzen una obra ingent i una personalitat polièdrica, proteica i sense parangó en aquest racó de món: hi treu el nas cap el Mas cartellista (Alfons Valdés), l'exlibrista (Ermengol Puig) i el fabulador (Pere Canturri), però també el Mas ninotaire (Txema Díaz-Torrent) i el Mas pare, amb un retrat a càrrec dels fills. En total, 28 pàgines que constitueixen una mena de reparació a la frustrada retrospectiva que el comú de la capital va anunciar ara fa dues temporades i que la –ehem– crisi ha condemnat al calaix de les bones intencions.Per si un cas, aquí està Portella, que confirma les bones sensacions que havia generat el número 1 amb una entrega que –Mas a banda– té altres noms propis de primeríssima fila: per començat, el rossellonès Joan-Daniel Bezsonoff, amb Sherlock Holmes al Pirineu, un tastet de la seva pròxima i imminent novel·la; i per continuar, Agustí Bartra, de qui publiquen les Estances de Lòria. Pel que fa a les seccions habituals, l'apartat Accents, inclou sengles relats d'Alan Ward (en català, anglès, francès i... ¡xinès!) i Carles Sánchez (en castellà). El pintor Francisco Sánchez mereix un extens i oportú retrat artístic –ara que és a la Biennal de Venècia– amb impecables reproducció d'un grapat d'obres. La imatge, de Tony Lara, fotoperiodista d'EL PERIÒDIC. Josep Anton Rosell, director general d'EL PERIÒDIC, i Àlvar Valls protagonitzen un duel dialèctic a compte dels premis literaris (¿sí o no?), mentre que Isidre Domenjó i Noemí Rodríguez divaguen en sengles relats a partir d'una imatge de Bernat Manresa. El número 2 de Portella ha aconseguit un miracle que semblava difícil: estar a l'altura del número 1. I sembla que ben aviat la tindrem en format digital. Aquesta singladura acaba de començar. I el que importa, ja saben, és navegar.
FOTO: Sant Cristòfol de la Rabassa, Bonaventura Naudi i -a coll- Sergi Mas, el 1957. FONS MAS (PORTELLA).
De moment, vistos els dos articles que l'Andrés Luengo ha dedicat a sengles números de la revista, podem dir que és el periodista cultural de premsa escrita del país que més s'hi ha esmerçat. Hi esteu d'acord?
ResponElimina(El meu comentari exclou articulistes i periodistas d'altres mitjans, que n'hi ha una bona colla que també estan fent MOLT bona feina: Àlex Lliteras, Noemí Rodríguez, Joan Massa, Alexandra Grebennikova, César García, Antoni Pol, etc. etc. etc. Realment, ens estan ajudant moltíssim a donar a conèixer la nostra criatura...)