'Portella' fa un retrat de la l'evolució de la societat andorrana a través de la cuina (Laia Font Marot a "El Periòdic d'Andorra")

Cultura Publicat el Divendres, 12 Desembre 2014

inShare

• Guille Cervera va protagonitzar un 'cooking show' amb les seves postres creades especialment per a la revista

L.F.M.
ANDORRA LA VELLA

'El Sant Sopar' de Casa Rull amb personalitats del món gastronòmic del país. Foto: montserrat altimiras / carles esteve

La «memòria culinària, en un país de transformació vertiginosa, viu, com en altres aspectes culturals, una tensió contant entre la tradició i la modernitat, entre la conservació i la innovació». El número 9 de Portella dedica el seu dossier central a la cultura gastronòmica del país, els seus xefs són l'antropòleg Yvan Lara, l'expert gastronòmic Jaume Fàbrega, i el periodista Bru Noya i Quim Torredà, amb les postres creades per Guille Cervera especialment per a Portella, i que ahir va protagonitzar un cooking show per donar-les a provar durant la presentació de la revista. Tot amanit amb les fotografies de Carles Esteve i Monserrat Altimiras, que per la seva qualitat, mereixen ser degustades com un plat a part; només cal veure l'original composició d'El Sant Sopar de Leonardo da Vinci amb cuiners i personalitats del sector gastronòmic del país que presideixen la taula de Casa Rull, això sí, per igual.

La cuina és cultura i és un art, per això s'ha escollit per a aquest número de la revista, tal i com va explicar el director de Portella, Manel Gibert, i tal i com demostren les postres de Guille Cervera, que quan les va crear van pensar en «representar Andorra, des de la part que més m'atreia, la física»; així hi ha neu , flors, un riu fet amb crema de nabius i fins hi tot hi apareix la ruta del ferro i els cels rogents del Principat. Unes postres que apel·len no només al gust, sinó també a la vista i a la oïda. Les claus: «desig i memòria», tornar a la infantesa, al sabor de sempre.

Un sabor de sempre que ara és revalor. Perquè la definició de cuina andorrana ha anat canviant, i la d'ara serà una definició «polièdrica o no serà», tal i com explica l'antropòleg Yvan Lara, qui defensa que li escau la següent metàfora: «La cuina andorrana és un gran bufet lliure». Lara repassa la història d'un país que, cap a la meitat del segle XX, va decidir transformar-se «i va decidir que el plat típic no era ni la truita de riu a la llosa ni el trintxat amb arengada i bitxo. Aquella Andorra va decidir que el seu plat nacional era la paella, el plat segurament més repetit a les cartes dels restaurants del país en pla procés de terciarització». Reivindicar avui la cuina dels nostres avis «com a patrimoni històric té tot el sentit del món; reivindicar-lo com a patrimoni present pot resultar, en canvi, tan hilarant com defensar que tots anem vestits amb barretina, espardenyes o esclops». En Bru Noya parla d'un sector que ha sabut evolucionar, conversa, entre d'altres, amb José Antoni Guillermo, Carles Flinch, que, curiosament, tenen el mateix problema que fa uns dies explicava en una contra d'aquest diari l'artista Martin Blanco: «Tothom va pel seu compte», i troben a faltar una mica més d'unió entre els xefs que treballen al país. Jordi Marquet, «testimoni privilegiat de l'evolució de la cuina andorrana» diu que «la cuina reflecteix una societat» i reconeix que l'andorrana, «no és una cuina amb personalitat pròpia que s'ha sabut adaptar a la demanda».

POETES, PINTORS I RELATS

El protagonista d'aquesta edició de la secció Creadors és Joan Vinyoli, «un dels poetes en què es troba una comunió amb la natura més forta i radical», tal com explica l'expert Pep Solà. Des de la visió més íntima del seu fill Albert Vinyoli, fins a l'anàlisi dels seus versos de la mà de Enric Casasses, que, tal i com va dir Roser Porta, «és un plaer poder comptar amb la seva col·laboració».

En el número nou també hi trobem dos artistes, Ahmed Keshta, que «s'està consolidant com un dels artis més prolífics i més polivalents del país», tal i com va explicar Iñaki Rubio, que és qui en fa la descripció a la Carpeta; i Perico Pastor, aquest segon, en la entrevista que li realitza la periodista Esther Jover, que repassa «de manera àgil la vida del artista» i ens dóna a conèixer la seva vessant més política dels anys de joventut, i amb opinions sobre l'actualitat tals com: «Ara a Catalunya hi domina la protesta nacionalista, però crec que tan els de Madrid com els de Catalunya s'equivoquen si pensen que el missatge del nacionalisme que surt al carrer i és capaç de fer una cadena de 400 quilòmetres és unívoc».

Destacar l'interessant reportatge de Cinta Pujal Carabantes sobre la figura de Joan Castanyer, director de la pel·lícula Andorra, i qui va portar Le Catalan, el bar de parís on va conèixer Picasso, Buñuel, i tants d'altres, «una història de novel·la i pel·lícula», tal i com va afirmar Porta; i l'assaig de Jordi Pasques Canut: "Xàldigues andorranes, encara vives, de l'Esteve Albert".

Els tres relats d'aquesta edició van a càrrec de Francesc Serra, (Re7), Txema Díaz-Torrent amb la il·lustració de Sergi Mas (Camins d'herba) i el Duet són David Gálvez i Àngel Calvente, amb creacions que parlen de «la incomunicació». L'altre relat és la segona part de l'original conte d'Andrés Luengo La màxima 40. El cas andorrà de Philip Marlowe, sense fer spoiler, juntament a Boris Skossyreff, Florence Marmon, i evidenment, l'inspector Phip Marlowe: William Randolph Hearst (Ciudadano Kane).

Tot això i més, a Portella, ja ho saben.