| Francis Owens, un altre heroi americà que va morir travessant els Pirineus |  |
| Nacional - Cultura |
| Escrit per E.J.M. |
| Diumenge 09, Juny de 2013 19:49 |
“També recordo el tràgic desenllaç del sergent Francis Owens, que va morir en territori andorrà, al pla de l’Estany, després de lluitar contra els elements i de prestar ajut als seus companys d’aventura fins a deixar-hi les últimes forces.” Ho rememora Claude Benet en l’article Omplir els punts suspensius, que publica en l’últim número de la revista Portella, en què parla de reconstruir i completar la història.
Benet afegeix sobre Owens que “aquest fet, conjuntament amb una altra gesta extraordinària, el va convertir en heroi del seu país, on se li va atorgar, setanta anys després de morir, el reconeixement nacional més alt, en batejar un centre de l’exèrcit de l’aire dels Estats Units amb el seu nom”. Però, ¿qui era Owens? Francis Edward Bud Owens va néixer a Pittsburgh, Pennsilvània, el 26 de desembre de 1921. El setembre de 1942, uns mesos abans de complir els 21 anys, es va enrolar a l’exèrcit dels Estats Units, per combatre amb els aliats a la Segona Guerra Mundial. Només va estar un any a l’armada americana, però en va tenir prou per protagonitzar gestes heroiques. Al seu país va salvar la vida a un armer en un bombardeig i poc després va salvar un altre company quan el seu avió es va estavellar a Le Mans, Normandia, el 4 de juliol de 1943. Owens es va unir amb sis aviadors més i set oficials francesos per preparar la fugida de la França ocupada pels nazis, i per fer-ho havien de travessar els Pirineus, arribar a Barcelona i tornar amb els aliats. Però l’expedició va ser massa dura per a uns homes tan afeblits. La marxa als Pirineus va començar el 22 d’octubre de 1943. Tot i els esforços del sergent per ajudar els seus companys i aguantar el pas, no va poder resistir la marxa, la neu i el fred extrem, i tan sols tres dies després, el 25 d’octubre, va morir, juntament amb altres companys, al port de Rat. Tenia 21 anys. A la tornada de la travessa, els guies que els acompanyaven no van trobar el seu cadàver. La primavera següent, uns andorrans van trobar el cos d’Owens i de dos homes més. Tots tres van ser enterrats al cementiri d’Arinsal. L’any 1950, l’exèrcit americà va exhumar els cossos i el juny del 1951 els va identificar. Owens va ser, finalment, enterrat al cementiri americà d’Ardennes (Bèlgica). L’any passat, els Estats Units van decidir retre un homenatge a l’heroi i van batejar amb el seu nom un centre de formació de l’exèrcit de l’aire. En l’article, Benet també esmenta un altre jove heroi, Witold Raginis, un estudiant polonès que es va enrolar a l’exèrcit aliat i que va superar la travessa dels Pirineus. L’historiador posa Owens i Raginis com a exemple “de les nombroses gestes admirables que haurien de servir d’exemple o, si més no, de reflexió a la gent d’Andorra i d’arreu”. “Què hauríem fet, nosaltres, en circumstàncies semblants”, pregunta al lector. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada