Revifa la lírica, la ficció resisteix i punxa la història
El retorn de Villaró i de Gibert, la bona salut d'Editorial Andorra, el canvi de rumb del premi Carlemany i el naixement de 'Portella', grans novetats de l'any literari
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
La producció bibliogràfica nacional té nom i cognoms: Editorial Andorra, que es consolida definitivament com el segell de referència: aquest curs –l'any de la crisi, no oblidem– ha mantingut una admirable, constant i variada presència a la lleixa de novetats: poesia (Gibert i Bartra), assaig (Fontbernat), novel·la (Rubio) i fins i tot el llibre infantil, amb la tercera entrega de les aventures de Clàudia. No se li pot demanar gaire més. En una altra lliga juga Límits, que després de dos cursos en silenci, torna ara amb un nou Styron (La foscor visible) i disposada a fer una mica de companyia al segell de la família Rebés. L'apartat de les bones notícies el completa el naixement de Portella, la primera revista literària amb cara i ulls que ensenya la poteta en aquest racó de món. Pel que fa als premis literaris dotats al Principat, any d'incerteses: el Fiter i Rosell va quedar desert –només hi concorrin dos originals, així que no ha d'estranyar ningú– mentre que Bea Cabezas es va endur l'últim Carlemany de debò: a partir de la pròxima convocatòria es reconverteix en un premi de literatura juvenil. Si el successor de la ministra Vela no decideix el contrari, és clar. El que dèiem: una incògnita.
POESIA, INFANTIL I REVISTES
Gilbert, Bartra i Margarit.
Viure no és important. Navegar, sí. O el que és el mateix: escriure poesia. I després de les vaques magres, magríssimes, de les últimes temporades, podem afirmar –per fi– que la literatura andorrana navega. Ho fa gràcies al retorn per la porta gran de Manel Gibert amb Blaus a la deriva (Editorial Andorra), tretze llargs poemes que insisteixen en el pas del temps i el sentit de la vida –glups– i que deixen enrere l'haiku de Quaderns d'Arans per endinsar-se en el decassíl·lab. Un vers de mostra, només, d'aquells que valen per tota una vida. «Busquem prodigis i trobem pretextos». Quasi res. Gibert a banda, Editorial Andorra ha rescatat els Haikús d'Arinsal bartrians, saldant un deute pendent amb l'autor que va posar Andorra al mapa literari català i universal. Una edició cuidadíssima, exemplar, amb pròleg –per cert–de Sam Abrams. Imprescindible. I hi ha una tercera novetat amb regust local: Poemes i pensaments, de Neus Ribera,un recull del que diu el títol –exactament– il·lustrat amb gravats de la mateixa autora i que podria —podria– prendre el relleu de Montserrat Marfany, que fa dos anys va donar la campanada poètica de sant Jordi. En qualsevol cas, Gibert, Bartra i Ribera són més, moltíssim més del paupèrrim panorama líric del 2010, quan l'urgellenc Joan Graell va salvar l'honor poètic de la temporada amb Llibre del vesc. No hi va haver res més. Ja que hi som, citem aquí la Poesia amorosa de Joan Margarit (Proa), amb curioses incursions andorranes a compte del violoncel de Lluís Claret.
Capítol a banda mereix Portella, entusiasta revista literària que es va presentar el desembre amb un dossier central consagrat a Max frisch i que neix amb la lloable vocació de donar visibilitat als creadors locals. El segon número d'aquesta publicació semestral es presenta, per cert, el 26 de maig. Ja. També és nova de trinca Interpontes, el primer número dels Annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, amb estydis sobre la confraria deSant Josep i els armats d'Oliana,l'actuació d'Estat Català a l'Alt Urgell i els monuments megalítics de Montferrer i Castellbò, entre d'altres. A¡cabem amb el volum que recull les conferencies de la SAC del 2008 –sota el lema 2.225 anys de vida dels andosins– i els III Debats de recerca, Recerca mèdica i salut a Andorra.
HISTÒRIA I ASSAIG
Sants, bisbes, guerres i contrabandistes.
Any de traspàs pel que fa a les monografies històriques. Poc queda d'aquella insòlita, estupenda abundància del curs passat, amb els passadors de Benet, Calvet, Montellà i Aquila com a grans protagonistes. El que més s'hi assembla és La penúltima forntera (Papel de liar), raríssima obra que completa la perspectiva canònica d'aquest episodi i ens n'ofereix un retrat inèdit, des del punt de vista no dels passadors sinó dels passats. És a dir, dels jueus que creuaven en precàries condicions el Pirineu fugint de l'horror nazi. L'autora, la filòloga i germanista catalana Rosa Sala, hi reconstrueix el periple d'una vintena llarga de fugitius que van passar pel Pirineu oriental, inclòs el cas terrible de Jenny Kehr, jueva alemanya detinguda a Coll de Nargó per la policia franquista i suïcidada a la presó Model de Barcelona davant la perspectiva d'una repatriació imminent.
Ambient bèl·lic l'ofereix tambá Andorra: tierra de acogida, relat de la jornada andorrana de Sant Josepmaria el desembre del 1937, quan el fundador de l'Opus Dei i un grup de lleials fugia de l'Espanya republicana camí de l'Espanya franquista. Escrit a quatre mans pel periodista Alfred Llahí i per Jordi Piferrer, es tracta de la traducció al castellà de Terra d'acollida, publicata ara rara oportunitat, en coincidir amb l'estrena d'Encontrarás dragones, superproducció de Roland Joffé que segueix el periple bèl·lic de Sant Josepmaria.
Dues novetats més d'ambient guerrer: d'una banda, Els fortins de Franco (Dalmau), en què l'historiador gironí Josep Clara reconstrueix la gestació de la Línia P, la delirant línia de búnquers amb què els estrategs militars franquistes pretenien frenar una hipotètica invasió aliada (o nazi) durant la Segona Guerra Mundial: de les 10.000 fortificacions previstes –des del Port de la Selva fins a Hendaia– només se'n van erigir la meitat. I en tenim un grapat d'exemples ben a prop: els refugis, nius de metralladora, túnels i búnquers sembrats al llarg de la N-260 entre Martinet i la Seu, i des de la Seu fins a la Farga de Moles. Clara posa per primera vegada ordre en un tema incomprensiblement oblidat fins a la data. Vagament relacionat amb les misèries de la guerra (i de la postguerra) tenim El contraban de frontera al Pirineu català (Farell). L'historiador barceloní Josep Albert Planes hi retrata el paper principalíssim que Andorra va jugar en el trànsit il·legal de mercaderies als anys 40 i 50: traça els itineraris més concorreguts, retrata els caps de colla més cèlebres, reconstrueix les dures condicions de vida d'aquells aventurers i –last, but not least– dóna notícia de la violenta fi del Ciscu de Pessonada. El delator de Florenci Pla, ves per on. Planes firma també El general Moragues i la fortalesa de Castellciutat (Farell). Per al lector amb tirada per l'edat mitjana, també hi ha teca: Sant Ermengol, bisbe d'Urgell (Bisbat d'Urgell), amb motiu del mil·lenari, i Arnau Mir de Tost, un senyor de frontera al segle XI ((Universitat de Lleida), de Francesc Fité i Eduard González. Atenció, per acabar, a L'home de Tor (Pagès), de Núria Comes; a El parlar d'Andorra dels segles XVII i XVIII, interessantíssima i rara monografia de Xavier Rull (Govern d'Andorra), i a una cosa tan exòtica co ho és Guia de camp dels mol·luscs d'Andorra, publicat pel Centre d'Estudis de la Neu.
FICCIÓ NOVEL·LA I RELATS
De retorns, debuts, maquis i premis.
Quatre anys (literàriament) sabàtics s'havia pres Albert Villaró des de Blau de Prússia, flamant premi Carlemany 2006. Quatre anys de silenci editorial que va trencar al setembre amb la publicació de La primera pràctica (Columna). L'autor d'Obaga i L'any dels francs combina aquí les seves dues dèries literàreis –la novel·la històrica i el thriller fronterer–, torna al seu territori míric –aquesta ciutat de Lagrau sospitosament semblant a la Seu– i intenta resoldre la misteriosa mort d'un mossèn melòman caigut (¿o llençat?) des d'una finestra de la Casa dels Infants Orfes el 1642, en plena Guerra dels Segadors. L'altra veu il·lustre de les lletres nacionals que torna aquest curs a la llibreria és Àlvar Valls. Atenció, però, perquè no ho fa ni amb poesia ni amb assaig polític, sinó Llegendes d'Andorra (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), que és exactament el que diu el títol: un recull de 54 contes de tradició oral amb (més o menys) ADN local i que completa i actualitza el volum homònim publicat el 1966 per Ricard Fiter. I per il·lustres, el mestre Fontbernat, de qui Editorial Andorra acaba de recuperar una selecció de les glosses del Glossari, mític programa de Sud Radio que va constituir un dels primers espais en català a la ràdio de postguerra. També cal posar al sarró d'Editorial Andorra el mèrit de descobrir-nos Iñaki Rubio: Trencadís. L'últim llibre de Frederic Picabia, abeura en la tradició del realisme fantàstic a la catalana –Monzó, Pàmies i Trabal– i proposa un experiment metaliterari inèdit en les lletres nacionals. Rubio, que ja havia amenaçat ara fa tres temporades amb Suite eterna, s'hi confirma com una de les veus més refrescants en una ficció fins ara dominada per la novel·la de gènere. I ja que parlem de realisme fantàstic, convé no oblidar la reedició dels Papeles inesperados de Cortázar (Santillana) que té el detall de posar Andorra al mapa del boom llatinoamericà gràcies al Manuscrito hallado junto a una mano. No s'el perdin. Atenció també a La foscor visible (Crònica d'una follia), de William Styron, anmb què Límits reprèn l'activitat editorial després de dos cursos. Que duri.
El paquet de premis literaris l'integren aquest any Bea Cabezas, últim premi Carlemany amb La ciutat vertical (Columna). Vet aquí un altre thriller històric, ambientat a la Nova York del tombant de segle XX i amb la colònia d'immigrants catalans a la ciutat dels gratacels com a protagonista indirecta del relat. Atenció, perquè Cabezas és l'últim Carlemany a l'antiga: en una de les seves últimes decisions, la ministra Vela el va convertir en un premi de literatura juvenil. O per al foment de la lectura, segons la terminologia oficial. De passada, li va retallar dràsticament la dotació: de 42.000 a 10.000 euros. També hi ha novetats al Ramon Llull, des d'aquesta edició cofinançat a parts iguals –30.000 euros per barba– pel Govern d'Andorra, la Generalitat de Catalunya i el govern de les Illes Balears. Se'l va endur Núria Amat –firmant del Manifiesto por la lengua común, ja saben, que debutava en català– amb Amor i guerra (Planeta)una (altra) història sobre Ramon Mercader, l'assassí (català) de Trotski. I acabem el repàs amb Donde nadie te encuentre (Destino), inquietant retrat de l'Espanya de postguerra a través de la peripècia de Florenci Pla –la Pastora, el maquis hermafrodita– amb final (infeliç) a Andorra. L'autora és Alicia Giménez Bartlett, mare de la inspectora Petra Delicado.
ESCALDES-ENGORDANY
- Els llibres esmentats a l'article (també a la galeria). Foto: EL PERIÒDIC
La producció bibliogràfica nacional té nom i cognoms: Editorial Andorra, que es consolida definitivament com el segell de referència: aquest curs –l'any de la crisi, no oblidem– ha mantingut una admirable, constant i variada presència a la lleixa de novetats: poesia (Gibert i Bartra), assaig (Fontbernat), novel·la (Rubio) i fins i tot el llibre infantil, amb la tercera entrega de les aventures de Clàudia. No se li pot demanar gaire més. En una altra lliga juga Límits, que després de dos cursos en silenci, torna ara amb un nou Styron (La foscor visible) i disposada a fer una mica de companyia al segell de la família Rebés. L'apartat de les bones notícies el completa el naixement de Portella, la primera revista literària amb cara i ulls que ensenya la poteta en aquest racó de món. Pel que fa als premis literaris dotats al Principat, any d'incerteses: el Fiter i Rosell va quedar desert –només hi concorrin dos originals, així que no ha d'estranyar ningú– mentre que Bea Cabezas es va endur l'últim Carlemany de debò: a partir de la pròxima convocatòria es reconverteix en un premi de literatura juvenil. Si el successor de la ministra Vela no decideix el contrari, és clar. El que dèiem: una incògnita.
POESIA, INFANTIL I REVISTES
Gilbert, Bartra i Margarit.
Viure no és important. Navegar, sí. O el que és el mateix: escriure poesia. I després de les vaques magres, magríssimes, de les últimes temporades, podem afirmar –per fi– que la literatura andorrana navega. Ho fa gràcies al retorn per la porta gran de Manel Gibert amb Blaus a la deriva (Editorial Andorra), tretze llargs poemes que insisteixen en el pas del temps i el sentit de la vida –glups– i que deixen enrere l'haiku de Quaderns d'Arans per endinsar-se en el decassíl·lab. Un vers de mostra, només, d'aquells que valen per tota una vida. «Busquem prodigis i trobem pretextos». Quasi res. Gibert a banda, Editorial Andorra ha rescatat els Haikús d'Arinsal bartrians, saldant un deute pendent amb l'autor que va posar Andorra al mapa literari català i universal. Una edició cuidadíssima, exemplar, amb pròleg –per cert–de Sam Abrams. Imprescindible. I hi ha una tercera novetat amb regust local: Poemes i pensaments, de Neus Ribera,un recull del que diu el títol –exactament– il·lustrat amb gravats de la mateixa autora i que podria —podria– prendre el relleu de Montserrat Marfany, que fa dos anys va donar la campanada poètica de sant Jordi. En qualsevol cas, Gibert, Bartra i Ribera són més, moltíssim més del paupèrrim panorama líric del 2010, quan l'urgellenc Joan Graell va salvar l'honor poètic de la temporada amb Llibre del vesc. No hi va haver res més. Ja que hi som, citem aquí la Poesia amorosa de Joan Margarit (Proa), amb curioses incursions andorranes a compte del violoncel de Lluís Claret.
Capítol a banda mereix Portella, entusiasta revista literària que es va presentar el desembre amb un dossier central consagrat a Max frisch i que neix amb la lloable vocació de donar visibilitat als creadors locals. El segon número d'aquesta publicació semestral es presenta, per cert, el 26 de maig. Ja. També és nova de trinca Interpontes, el primer número dels Annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, amb estydis sobre la confraria deSant Josep i els armats d'Oliana,l'actuació d'Estat Català a l'Alt Urgell i els monuments megalítics de Montferrer i Castellbò, entre d'altres. A¡cabem amb el volum que recull les conferencies de la SAC del 2008 –sota el lema 2.225 anys de vida dels andosins– i els III Debats de recerca, Recerca mèdica i salut a Andorra.
HISTÒRIA I ASSAIG
Sants, bisbes, guerres i contrabandistes.
Any de traspàs pel que fa a les monografies històriques. Poc queda d'aquella insòlita, estupenda abundància del curs passat, amb els passadors de Benet, Calvet, Montellà i Aquila com a grans protagonistes. El que més s'hi assembla és La penúltima forntera (Papel de liar), raríssima obra que completa la perspectiva canònica d'aquest episodi i ens n'ofereix un retrat inèdit, des del punt de vista no dels passadors sinó dels passats. És a dir, dels jueus que creuaven en precàries condicions el Pirineu fugint de l'horror nazi. L'autora, la filòloga i germanista catalana Rosa Sala, hi reconstrueix el periple d'una vintena llarga de fugitius que van passar pel Pirineu oriental, inclòs el cas terrible de Jenny Kehr, jueva alemanya detinguda a Coll de Nargó per la policia franquista i suïcidada a la presó Model de Barcelona davant la perspectiva d'una repatriació imminent.
Ambient bèl·lic l'ofereix tambá Andorra: tierra de acogida, relat de la jornada andorrana de Sant Josepmaria el desembre del 1937, quan el fundador de l'Opus Dei i un grup de lleials fugia de l'Espanya republicana camí de l'Espanya franquista. Escrit a quatre mans pel periodista Alfred Llahí i per Jordi Piferrer, es tracta de la traducció al castellà de Terra d'acollida, publicata ara rara oportunitat, en coincidir amb l'estrena d'Encontrarás dragones, superproducció de Roland Joffé que segueix el periple bèl·lic de Sant Josepmaria.
Dues novetats més d'ambient guerrer: d'una banda, Els fortins de Franco (Dalmau), en què l'historiador gironí Josep Clara reconstrueix la gestació de la Línia P, la delirant línia de búnquers amb què els estrategs militars franquistes pretenien frenar una hipotètica invasió aliada (o nazi) durant la Segona Guerra Mundial: de les 10.000 fortificacions previstes –des del Port de la Selva fins a Hendaia– només se'n van erigir la meitat. I en tenim un grapat d'exemples ben a prop: els refugis, nius de metralladora, túnels i búnquers sembrats al llarg de la N-260 entre Martinet i la Seu, i des de la Seu fins a la Farga de Moles. Clara posa per primera vegada ordre en un tema incomprensiblement oblidat fins a la data. Vagament relacionat amb les misèries de la guerra (i de la postguerra) tenim El contraban de frontera al Pirineu català (Farell). L'historiador barceloní Josep Albert Planes hi retrata el paper principalíssim que Andorra va jugar en el trànsit il·legal de mercaderies als anys 40 i 50: traça els itineraris més concorreguts, retrata els caps de colla més cèlebres, reconstrueix les dures condicions de vida d'aquells aventurers i –last, but not least– dóna notícia de la violenta fi del Ciscu de Pessonada. El delator de Florenci Pla, ves per on. Planes firma també El general Moragues i la fortalesa de Castellciutat (Farell). Per al lector amb tirada per l'edat mitjana, també hi ha teca: Sant Ermengol, bisbe d'Urgell (Bisbat d'Urgell), amb motiu del mil·lenari, i Arnau Mir de Tost, un senyor de frontera al segle XI ((Universitat de Lleida), de Francesc Fité i Eduard González. Atenció, per acabar, a L'home de Tor (Pagès), de Núria Comes; a El parlar d'Andorra dels segles XVII i XVIII, interessantíssima i rara monografia de Xavier Rull (Govern d'Andorra), i a una cosa tan exòtica co ho és Guia de camp dels mol·luscs d'Andorra, publicat pel Centre d'Estudis de la Neu.
FICCIÓ NOVEL·LA I RELATS
De retorns, debuts, maquis i premis.
Quatre anys (literàriament) sabàtics s'havia pres Albert Villaró des de Blau de Prússia, flamant premi Carlemany 2006. Quatre anys de silenci editorial que va trencar al setembre amb la publicació de La primera pràctica (Columna). L'autor d'Obaga i L'any dels francs combina aquí les seves dues dèries literàreis –la novel·la històrica i el thriller fronterer–, torna al seu territori míric –aquesta ciutat de Lagrau sospitosament semblant a la Seu– i intenta resoldre la misteriosa mort d'un mossèn melòman caigut (¿o llençat?) des d'una finestra de la Casa dels Infants Orfes el 1642, en plena Guerra dels Segadors. L'altra veu il·lustre de les lletres nacionals que torna aquest curs a la llibreria és Àlvar Valls. Atenció, però, perquè no ho fa ni amb poesia ni amb assaig polític, sinó Llegendes d'Andorra (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), que és exactament el que diu el títol: un recull de 54 contes de tradició oral amb (més o menys) ADN local i que completa i actualitza el volum homònim publicat el 1966 per Ricard Fiter. I per il·lustres, el mestre Fontbernat, de qui Editorial Andorra acaba de recuperar una selecció de les glosses del Glossari, mític programa de Sud Radio que va constituir un dels primers espais en català a la ràdio de postguerra. També cal posar al sarró d'Editorial Andorra el mèrit de descobrir-nos Iñaki Rubio: Trencadís. L'últim llibre de Frederic Picabia, abeura en la tradició del realisme fantàstic a la catalana –Monzó, Pàmies i Trabal– i proposa un experiment metaliterari inèdit en les lletres nacionals. Rubio, que ja havia amenaçat ara fa tres temporades amb Suite eterna, s'hi confirma com una de les veus més refrescants en una ficció fins ara dominada per la novel·la de gènere. I ja que parlem de realisme fantàstic, convé no oblidar la reedició dels Papeles inesperados de Cortázar (Santillana) que té el detall de posar Andorra al mapa del boom llatinoamericà gràcies al Manuscrito hallado junto a una mano. No s'el perdin. Atenció també a La foscor visible (Crònica d'una follia), de William Styron, anmb què Límits reprèn l'activitat editorial després de dos cursos. Que duri.
El paquet de premis literaris l'integren aquest any Bea Cabezas, últim premi Carlemany amb La ciutat vertical (Columna). Vet aquí un altre thriller històric, ambientat a la Nova York del tombant de segle XX i amb la colònia d'immigrants catalans a la ciutat dels gratacels com a protagonista indirecta del relat. Atenció, perquè Cabezas és l'últim Carlemany a l'antiga: en una de les seves últimes decisions, la ministra Vela el va convertir en un premi de literatura juvenil. O per al foment de la lectura, segons la terminologia oficial. De passada, li va retallar dràsticament la dotació: de 42.000 a 10.000 euros. També hi ha novetats al Ramon Llull, des d'aquesta edició cofinançat a parts iguals –30.000 euros per barba– pel Govern d'Andorra, la Generalitat de Catalunya i el govern de les Illes Balears. Se'l va endur Núria Amat –firmant del Manifiesto por la lengua común, ja saben, que debutava en català– amb Amor i guerra (Planeta)una (altra) història sobre Ramon Mercader, l'assassí (català) de Trotski. I acabem el repàs amb Donde nadie te encuentre (Destino), inquietant retrat de l'Espanya de postguerra a través de la peripècia de Florenci Pla –la Pastora, el maquis hermafrodita– amb final (infeliç) a Andorra. L'autora és Alicia Giménez Bartlett, mare de la inspectora Petra Delicado.
Moltíssimes gràcies per la vostra menció i suport, que disfruteu molt de tots ells!
ResponEliminaAda Font-Editorial Andorra