dimarts, 31 de maig de 2011

Article de Noemí Rodríguez al 'Diari d'Andorra'

http://1.bp.blogspot.com/_eHsY_5-Rb6Q/R5Nb6q39jSI/AAAAAAAAALg/maGXQ3D2a58/s320/TheFly1986poster.jpg‘Portella’

30/05/2011
 
Jeff Goldblum, a més de tenir una boca petonera, ha desenvolupat al llarg de la seva vida professional una desigual carrera cinematogràfica, en la qual destaquen títols com aquella angoixant La mosca, de David Cronenberg. Tot i això, jo el recordo sobretot per Jurassic Park, on interpretava un matemàtic excèntric que no entenia com un grapat de dinosaures femella havia aconseguit reproduir-se per obra i gràcia de la màgia d’Spielberg. La frase que em va quedar impresa d’aquella prescindible pel·lícula va ser: “La vida, al final, sempre troba la manera d’obrir-se camí.” La mateixa frase que em va venir al cap al vestíbul del comú d’Escaldes-Engordany, envoltada de gent de tota mena amb la cultura com a nexe comú i una revista com a excusa. La presentació del segon número de la revista Portella, va aplegar dijous passat un bon grapat de persones que confirmen la teoria del personatge que interpretava Goldblum: i és que malgrat que la cultura –avui per avui– sigui un reducte, malgrat el buit de responsabilitat d’un ministeri que guarda una patata calenta que ningú no vol assumir, malgrat la crisi i els imponderables de la manca de rendibilitat aparent, malgrat tot això, hi ha gent que ha estat capaç de fer d’un somni de sobretaula una realitat tangible. Conforta percebre, com en un món dominat pel que costen les coses i no pel que valen, encara hi ha idees, creativitat, esforç i capacitat d’il·lusionar i il·lusionar-se. Persones que aposten per la cultura i se’n surten. Ni que sigui amb l’excusa de poder compartir saviesa i un gotet de ratafia literària amb Sergi Mas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada